Els films essencials | Viure

Rashomon (Akira Kurosawa)

Josep Oriol Jorba>>

FITXA FILMOGRÀFICA

Direcció:Akira Kurosawa.

Guió:Akira Kurosawa, Shinobu Hashimoto.

Productor: Minoru Jingo.

Fotografia:Kazuo Miyagawa.

Color: Blanc i negre.

Duració: 88 minuts.

País: Japó.

Any de la realització:1950.

Gènere: Drama.

Protagonistes: Toshiro Mifune, Machiko Kyo, Masayuki Mori, Takashi Shimura, Minoru Chiaki, Kichijiro Ueda, Fumiko Homna.

Nota preliminar

Aquest film planteja amb molta agudesa el perill que representa el fet que la veritat objectiva i vàlida per a tothom es vegi amenaçada per visions subjectives incompatibles davant d’un mateix esdeveniment. La pel·lícula de Kurosawa mostra les contradiccions de l’ésser humà a través de l’exposició de factors culturals barrejats amb els sentiments. Alhora, es tracta de la mítica cinta que va contribuir de manera decisiva a l’apertura internacional del cinema japonès.

Sinopsi

Rashomonés una pel·lícula japonesa produïda l’any 1950 sota la direcció d’Akira Kurosawa. És una de les obres mestres del director nipó. Està basada en un conte escrit per Ryunosuke Akutagawa l’any 1915, on es descriu un crim mitjançant el relat de diversos testimonis entre els quals hi figura el mateix perpetrador. El film està ambientat en un context de guerres civils del segle XII, a les proximitats de Kyoto. Narra el crim d’un samurai a través de quatre testimonis: el del mateix executor del crim, el de l’esposa del samurai, el del propi samurai parlant per boca d’un mèdium i el d’un treballador instigat a testificar.

Les quatre versions sobre els fets són diferents i contradictòries. Kurosawa hi ressalta el món dels sentiments de cada un dels protagonistes: l’odi i la rancúnia del samurai, la culpa i la desolació de l’esposa, el desig del lladre, la curiositat, la prudència i la tendresa del treballador (llenyataire), a part dels sentiments dels actors de la porta de Rasho que disserten les qüestions ètiques i morals del fet presentat.

Rashomon es basa en dues històries del mateix autor del conte. De la primera, “La porta de Rasho”, Kurosawa en treu, pel seu rodatge, la porta i l’atmosfera de discussió moral que s’hi crea. De la segona, “El bosc”, n’hi pren la història de la dona violada i del marit assassinat així com, a grans trets, l’estructura de la narració.

En definitiva, la pel·lícula s’estructura en una sèrie de relats dels quatre implicats en el crim. Uns relats que conformen una història que consumada al bosc es discuteix a les portes de Rasho, on un monjo, un pelegrí i un treballador (llenyataire) testimoni del crim, discuteixen i filosofen sobre els fets intentant entendre la naturalesa humana.

El film va tenir molts problemes abans de sortir a la llum. Els responsables dels estudis cinematogràfics on es va presentar el guió van posar molts entrebancs argumentant que es tractava d’un film extravagant que no tindria èxit a la pantalla. El film va ser refet, tant de manera oficial com de manera espúria, en nombroses ocasions. Als EEUU es va adaptar, a nivell de gènere, com a una pel·lícula de western amb el nom de The Outrage,l’any 1964.

D’altra banda, la cinta de Kurosawa, l’any 1951 havia rebut l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera. Fou el seu primer gran èxit internacional.

L’autor

Akira Kurosawa, 23 de març de 1910 – 6 de setembre de 1998, fou un director de cinema japonès, productor de films i guionista. Es tracta, sens dubte, del realitzador nipó més conegut i influent sobre diferents generacions d’especialistes cinematogràfics del món del cinema. Alhora, està considerat com un dels cineastes més importants de la historia del cinema.

A les seves darreres produccions va rebre el suport de personalitats com Serge Silberman, Francis Ford Coppola o George Lucas. L’any 1990 l’Acadèmia de Cinema nord-americana li va atorgà l’Oscar honorari per la trajectòria de la seva carrera i el 1994 se li concedeix el Premi de Kyoto.

Kurosawa tenia un estil i una tècnica pròpia i molt particular marcada per un patent perfeccionisme. A les seves obres apareix amb freqüència l’eina literària de la paràbola per a descriure la societat humana.

Alguns dels seus films: Sanshiro Sugata (1943), La més bella (1944), L’àngel ebri (1948), Gos salvatge (1949), l’Idiota (1951), La fortalesa amagada (1958), Els malvats dormen bé (1960), El cel i l’infern (1963), Barbaroja (1965), Ran (1985), Somnis (1990), Madadayo (1993).

Premis, entre d’altres: Lleó d’Or (1951), Lleó d’Argent (1955), Palma d’Or (1980), Legions d’Honneur (1984), Oscar honorari per la Honorary Academy Award(1990).

Context històric de la realització

A l’any 1950 el Japó es trobava, com un país perdedor de la Segona Guerra Mundial, amb una societat immersa en una mena de raonable pessimisme. Tanmateix el context no era del tot negatiu: Japó tenia una nova Constitució (1946), s’estava generant un canvi substancial a nivell de les mentalitats i la censura no era tant rígida com abans de la guerra, s’hi començaven certs aires de llibertat.

Rashomon esdevenia com un clar exponent de canvi cultural i de mentalitat; i per la seva originalitat, s’obre la caixa de pandora de la indústria cinematogràfica japonesa. No solament va representar un film revolucionari pel cinema nipó sinó també pel cinema occidental.

Valoració

El film de Kurosawa analitza a través del cel·luloide la qüestió de la veritat en una obra on es barreja el drama i el misteri. A la pel·lícula, per una banda, la veritat queda ombrejada i borrosa darrera de relats confosos i contradictoris; i per altra banda, la mentida diu més de qui la diu que del fet explicat i falsejat. Això ens porta a reflexionar fins a quin punt podem arribar a creure les nostres pròpies mentides. Un dels grans obstacles de la veritat,molt sovint,som nosaltres mateixos posats en evidència a través dels prejudicis, els interessos o l’egoisme.

Per a Kurosawa el camí cap a la veritat pot arribar a ser tant enredat com el bosc on succeeixen els fets del film.

L’obra funciona com una exploració de l’ésser humà, de l’egoisme, de la vanitat, de les necessitats de comunicació i d’informació, de les capacitats i les limitacions humanes, de les relacions amb la qüestió de la veritat.

Finalment indicar que més que fer una exposició filosòfica sobre la qüestió de la veritat, Kurosawa vol endinsar-se en la naturalesa humana posant en escena la dualitat dels sentiments.