Saber | Reportatge

La Mercè, àngel de Barcelona

Retall del cartell oficial de les festes, dissenyat per Joan Fontcuberta // lamerce.bcn.cat

Pol Cervera >> La gran majoria dels 946 municipis que alberga el territori català ja han gaudit dels seus dies de glòria durant l’estiu. Carrers engalanats, rebombori incessant i mirades de complicitat entre el veïnat, signes inequívocs de les festes majors populars de les nostres viles. Jornades de rialles i emocions, de convivència i integració, on menuts, joves i adults comparteixen diversió units per l’orgull de pertànyer a un poble. Ara, amb les portes de la tardor a punt d’obrir-se, és el torn de Barcelona i el seu àngel, La Mercè.

Explica la llegenda que en la nit del 24 de setembre de 1218 el rei Jaume I, Sant Pere Nolasc i Sant Ramon de Penyafort van rebre per sorpresa i de forma simultània la visita de la Mare de Déu. Ella, imponent i ferma, els va demanar que creessin un ordre de monjos dedicats a salvar els cristians empresonats pels sarraïns. Eren temps de guerra religiosa, en què el poble català, de tradició cristiana, estava patint les severes conseqüències de l’expansió dels àrabs per gran part de la Península Ibèrica. Molts catalans van ser capturats pels musulmans i traslladats al nord d’Àfrica, on eren venuts com a esclaus o segrestats fins que els seus pròxims en pagaven el rescat. Sant Pere Nolasc, que ja duia nou anys organitzant expedicions per a negociar l’alliberament dels captius amb el seu propi patrimoni, va reaccionar de seguida a aquell missatge diví. L’endemà al matí es va adreçar al Palau Reial de Barcelona per explicar el seu projecte al monarca Jaume I i es va topar amb la sorpresa que el rei també havia viscut la mateixa aparició. De seguida van engegar la creació d’una comunitat religiosa formada per monjos i cavallers amb l’objectiu de redimir els cristians captius pels musulmans, l’anomenat Ordre de la Mercè. Prop de 80.000 presoners van ser alliberats gràcies a la tasca dels mercedaris.

Gairebé cinc segles més tard, el 1687, la ciutat de Barcelona va patir una enorme plaga de llagostes. Milers de milions d’aquests insectes van envair els carrers de la capital catalana per fer la vida impossible als seus habitants, que, malgrat intentar-ho de totes les maneres possibles, no foren capaços de trobar-ne l’antídot. Aleshores, el Consell de Cent, institució governamental del municipi, va recordar l’episodi del 1218 i es va encomanar a la Mare de Déu de la Mercè, demanant-li que acabés amb aquell malson. Per estupefacció de tot el poble, les llagostes es van anar esvaint a poc a poc i, en qüestió de dies, Barcelona tornava a lluir com sempre ho havia fet. L’àngel de la Mercè havia aconseguit l’impossible.

Arran d’aquest fet, el Consell de la ciutat va nomenar la Mare de Déu de la Mercè patrona de Barcelona. Tot i el propòsit de les autoritats barcelonines, el Papat no va ratificar la decisió fins dos segles després, quan el 1868 l’aleshores màxim representant de l’Església Catòlica, Pius IX, va declarar la Mare de Déu de la Mercè oficialment patrona de la Ciutat Comtal. A partir de llavors, l’Ajuntament de Barcelona va engegar els projectes per retre homenatge a la seva patrona amb una celebració i, d’aquesta manera, el setembre de 1871 es van viure les primeres festes de la Mercè, amb un programa d’actes extraordinaris que la població barcelonina va acollir amb gran entusiasme.

Des del seu naixement, les festes de la Mercè han patit alts i baixos, però sempre han procurat mantenir un caràcter popular i integrador, i promoure les activitats més tradicionals de la cultura general catalana. Fou especial la Mercè de 1902, quan, sota la batuta de Francesc Cambó, les festes van augmentar la seva dimensió amb cavalcades fins aleshores inèdites com la primera trobada de gegants de tot el Principat, el primer concurs de castells i la divulgació de la sardana com la dansa dels catalans. Amb el pas dels anys i l’assentament de la democràcia, la Mercè s’ha convertit en una festa molt plural i completa, on activitats com la Fira de Vins, el Correfoc, la Diada castellera, la Marató Popular o el Piromusical n’assumeixen el principal protagonisme.

Les activitats de la Mercè 2013 ja van començar el darrer diumenge 15 de setembre, però no serà fins el divendres 20 quan el cuiner Ferran Adrià, pregoner de les festes, donarà el tret de sortida oficial amb un discurs a la Plaça de Catalunya. La festa major d’enguany representarà la porta d’entrada als actes que, al llarg de dotze mesos, es realitzaran a la ciutat de Barcelona per commemorar el Tricentenari dels fets del 1714 i que es viuran d’una forma particular al nou Centre Cultural del Born. Amb Viena com a ciutat convidada i Joan Fontcuberta com a artífex del cartell oficial, ja són aquí les festes de la Mercè, àngel de Barcelona.