Saber | Reportatge

Respostes reuneix més de 2000 anys d’experiència en un homenatge a la memòria

Foto de família amb els assistents a l'acte.

Helena Jorba Rehues>>Com s’ho han fet els nostres avis per viure més de 85 anys? Respostes (La revista dels verbs essencials) ha volgut fer aquesta pregunta a la gent gran del Bruc (Anoia) que van néixer abans del 1929.

La historiadora Gemma Estrada, en un moment de la seva intervenció.

En un ambient festiu, Respostes va reunir 23 avis d’aquest poble de la comarca de l’Anoia (n’hi ha 53 de censats de més de 85 anys) per saber com era la vida d’aquestes persones quan van néixer i sobretot, per saber quin és el secret (si n’hi ha) per haver viscut tants anys, parlant de records que han marcat una època. L’acte va fer-se a Cal Còbitx el passat 12 d’abril, amb la presència de diverses autoritats: l’alcalde del Bruc, Carles Castro; el regidor de Benestar Social, Joan Subirana i el regidor de Sanitat, Antolín Dominguez; la historiadora Gemma Estrada i el director de Respostes, Oriol Jorba.

Durant la jornada, Repostes va voler donar veu a una generació que va néixer durant la dictadura de Primo de Rivera i va viure la proclamació de la Segona República. A través de les preguntes d’Estrada i Jorba, els assistents van recordar etapes de la seva vida, sobretot anècdotes d’infantesa i joventut: “A casa qui manava eren els avis, els joves no teníem res a dir!”, va afirmar l’Engràcia.

El director de Respostes, Josep Oriol Jorba.

El secret o els secrets per viure tants anys es guardaven, però, pel final de l’acte. Algun avi, com el Laureà, no podia amagar l’alegria quan parlava de fets històrics que es van viure al Bruc, com la inaguració de l’estàtua del Timbaler, motiu pel qual el general Franco i el seu seguici van visitar el poble; o uns quants anys abans, la mort del sindicalista Ramon Casanellas en un accident de moto al Bruc. “Això és molt històric eh?, molt històric”, va dir en Josep amb emoció gens continguda.

Un dels moments de l’acte.

Per la seva banda, diverses àvies van recordar els anys que van aprendre a cosir a l’escola i sobretot, que elles s’encarregaven de netejar-la, ben diferent d’ara. Les rialles van arribar, però, quan es va treure a exposició el tema del festeig i de les relacions prematrimonials: “Que quant temps es festejava? Jo vaig festejar set anys, set anys!”, “Les mares ens vigilaven”, van comentar unes senyores sobre un tema que encara genera suspicàcies en aquesta generació. “De relacions, abans del matrimoni, doncs n’hi havia, igual que ara…”, però també es va escoltar algun “No!”, i vinga a riure. I què feien els joves, com es divertien?: “Anàvem a passejar, a ballar…”.

Panoràmica dels assistents a l”homenatge.

Finalment, va arribar el moment de parlar del secret. “Però, com s’ho han fet per arribar als 85 anys i més?”, els va preguntar el director de Respostes, Josep Oriol Jorba. “Caminar, però caminar molt! Tres hores cada dia”, van assegurar unes senyores que hi havia a primera fila i que van recordar els dies que anaven a comprar a Manresa i recorrien una distància de 40km en total. “Perquè abans s’anava a l’escola a peu, no com ara que s’hi va en cotxe, eh?”, va exclamar un avi de l’última fila. Altres trucs que van quedar dits, també, són menjar moltes sopes de farigola i llevar-se d’hora. I un cop van transmetre els seus secrets d’una vida llarga i plena, va tocar immortalitzar el moment en una foto de família.