Saber | Tribuna

Cosmovisió sènior

Josep Aracil>>El fet d’haver promogut la creació del moviment sènior obliga, fins a cert punt, a haver de donar a conèixer el plantejament d’una possible cosmovisió sènior, com una fonamentació sobre la que construir l’edifici d’una nova societat, centrada en les persones i no en els diners.

Josep Aracil

Es podria començar tractant sobre els pilars del coneixement que bàsicament fan referència en primer lloc a la filosofia, que hauria d’anar essent substituïda per la ciència en la mesura que aquesta ho faci possible tenint, però, en compte que quan aquesta substitució no sigui viable caldrà haver de recórrer de nou a la metafísica com una forma d’especular sobre el que la ciència és incapaç d’assolir. En segon lloc, el pilar de l’art com una forma intuïtiva i creativa de copsar moltes vegades el perquè de les coses. Finalment, el pilar de l’espiritualitat, entesa com una forma de donar respostes a moltes qüestions que només és possible poder-ho fer mitjançant la transcendència i la immanència, aplicable a una energia còsmica desconeguda que regeix el món, que ningú sap com és i com es desenvolupa.

En el transcurs de la història de la humanitat han existit diferents formes d’aconseguir els productes necessaris per a la seva supervivència. Les principals d’aquestes formes o models de producció han estat: el recol·lector, l’horticultura, l’agrari, l’industrial i el de gestió en xarxa. Els models de producció utilitzats per la humanitat per cobrir les seves necessitats bàsiques acaben determinant el seu procés de vida social, econòmica, política i espiritual. No és la consciència de l’home la que determina la seva manera de ser sinó al revés, és la seva manera de ser social la que determina la seva consciència. Si volem canviar la forma d’entendre el món, cal canviar el seu model de producció que és qui finalment acaba essent determinant, donant sentit a la vida, partint de la base de ser un mateix amb els altres.

Els models de producció utilitzats per la humanitat per cobrir les seves necessitats bàsiques acaben determinant el seu procés de vida social, econòmica, política i espiritual

Les relacions de gènere en totes aquestes etapes, han estat primordialment masculines. En l’etapa recol·lectora i agrària, es necessitava la força física dels homes, dedicant-se les dones a tenir cura de la família. L’horticultura és la única etapa en la que va existir un predomini de la dona, quasi be igualitari amb els dels homes pel fet de que la dona podia cuidar de l’horta sense posar en perill el seu embaràs. Aquesta recuperació del paper de les dones es va tornar a produir en l’etapa industrial, quan les màquines van començar a substituir la força física dels homes. El nou model de producció basat en la xarxa,amb Internet i la informàtica com a eina d’organització, comunicació i relació, amb plantejament d’autosuficiència territorial, hauria de fer possible que les dones tinguessin un paper social fonamental com mai s’havia donat.

La creació d’un nou model de producció planteja el gran repte de com s’ha d’organitzar la societat per cobrir les seves necessitats bàsiques en tots els seus àmbits vitals, respectant en tot moment la llibertat inherent a cada ésser humà per poder fer possible la seva autorealització. L’ordre de valors d’aquesta nova societat hauria de ser la d’una societat civil organitzada sense afany de lucre, gestionada de forma comunitària. Les possibles disputes i contradiccions d’aquesta societat requeririen la funció d’arbitratge de l’estat, mitjançant la seva gestió política al servei de tota la població. Finalment, caldria tenir en compte l’economia com la forma més idònia d’avançar en les millores de productivitat, necessàries per un millor aprofitament del temps, en benefici propi i de tota la comunitat.