Saber | Tribuna

Drogodepèndencia social

Josep Aracil>>Les tres principals drogues socials utilitzades pel sistema capitalista per a què la gent no pensi o, en el cas de fer-ho, no actuï són el consumisme, l’individualisme i el cinisme modern, totes elles promogudes pels grans mitjans de comunicació, venuts als interessos del gran capital per generar l’actual drogodependència social.

El consumisme parteix del fet de què per viure cal tenir coses, en una societat capitalista en la que el valor de cada persona es mesura pel que té i per la seva capacitat econòmica per consumir. Consumir té qualitats ambigües, com la d’alleujar l’angoixa, que no exclou la creixent necessitat de tenir més, pel fet de que al poc temps de tenir quelcom la seva possessió deixa de ser satisfactòria. Aquesta constatació negativa del consumir planteja una enigmàtica pregunta: ¿per què als essers humans els fascina i agrada tant comprar i consumir i, no obstant això, senten molt poca afecció pel que compren? La necessitat neguitosa del consumisme reflecteix una inquietud i fugida interna, per evitar el contacte amb un mateix i amb els altres.

L’individualisme negatiu és una forma d’actuar o de ser que en aquest moment es pot observaren la majoria de persones. Mai s’havia donat, com en l’actualitat, plantejaments individualistes en l’entorn familiar en els que, de forma majoritària, els fills aparquen als seus pares quan arriben a vells, en residencies geriàtriques inhumanes. On, però, l’individualisme es fa més palès és en el tractament dels fills que quan es tenen, cosa cada vegada menys freqüent, també es comencen a deixar aparcats a l’escola, per no haver d’assumir les obligacions familiars. Les persones cerquen la seva pròpia identitat en alguna cosa que les distingeixi dels altres, i per trobar-la es tanquen en elles mateixes, al marge dels altres. L’individualisme també pot esdevenir algunes vegades una forma d’escapament del món que ens envolta, caracteritzat per una negativitat difícil d’acceptar. El que podríem considerar com individualisme comunitari, propi dels catalans, s’ha trencat. Avui dia l’individualisme s’ha convertit en egoista, en el sentit de que “a mi ningú m’ha de dir el que he de fer”, com si els interessos dels altres no contessin, sinó solament els d’un mateix.

El cinisme modern no creu en la sinceritat i bondat humana, ni en les seves motivacions i accions, tendint a expressar aquesta actitud mitjançant la burla i el sarcasme, batejant a tots els que no en formen part com a retardats mentals o ignorants. Actualment gaudeix del seu màxim esplendor donant lliçons de política, economia, cultura, educació i ètica, tot i observant la seva pràctica com una falsa normalitat que pretén fer veure com a naturals la impunitat, la violència, la injustícia i la corrupció. Suposa una manca d’ambició i de creença sobre les coses estimant que, al no poder o valer la pena ser canviades, són una bona excusa per a la mandra que genera el fet que si res serveix per a res millor no fer res.

El Moviment Sènior defensa un veritable individualisme comunitari que permeti ser més amb els altres

Conclusions: suspendre el verí de la suggestió en massa, generada principalment per la televisió, cercant crear un estat de semi somnolència, de creure i no creure, de perdre el sentit de la realitat produïda per les tres drogues causaria. Segurament. símptomes d’abstinència en els consumidors molt semblants als que pateixen els drogodependents. La sortida de la drogodependència social podria passar per recuperar la il·lusió i el vitalisme positiu necessari, apostant per plantejaments que facin possible creure en la viabilitat i necessitat d’aconseguir canvis socials radicals, en benefici propi i dels altres. El Moviment Sènior defensa un veritable individualisme comunitari que permeti ser més amb els altres, estimant que en aquests moments el principal coll d’ampolla que pateix la societat és la manca de coherència, de ser capaç d’actuar d’acord amb el que es pensa, considerada com una assignatura pendent.

Josep Aracil és President d’Eurosenior