Cares conegudes | Viure

Pep Bras ens convida a explicar les ‘nostres històries’ a la ràdio

“Totes les vides són plenes de moments especials. L’anècdota que provoca rialles quan l’expliques als amics, la por que vas passar aquella nit, la mirada d’un desconegut que ho va canviar tot…” Així descriu l’escriptor i guionista Pep Bras, de Premià de Mar, el punt de partida de la seva nova secció “¡Qué cuento tienes!” al programa ‘A vivir que son dos días’, que va arrencar el passat 19 de juliol a la Cadena SER.

Segons el periodista i escriptor, que acaba de publicar de la mà del segell editorial Siruela la novel·la La niña que hacía hablar a las muñecas, es tracta que els oients li enviïn històries. Les millors sortiran al programa. I, potser, acabaran tenint forma de llibre. Ens ho explica.

Les històries són records, i els records sempre són plens de detalls que ens hem anat inventant amb el temps, de vegades sense ser-ne conscients

El nou programa s’assembla al que va fer Paul Auster a la Ràdio Nacional nord-americana, que va donar coma resultat el llibre ‘Creia que el meu pare era déu’.

Més que semblant, jo diria que és un plagi (riu). La idea d’Auster sempre m’ha semblat fantàstica i fa temps que volia importar-la al nostre país. Quan vaig explicar-li a la Lourdes Lancho (la directora-presentadora del programa a l’estiu) es va mostrar entusiasmada. Només hi haurà una diferència: Auster exigia que les històries haguessin passat de debò. Jo em conformo amb creure’m que han passat. Si non è vero però è ben trovato, endavant. Penso que les històries són records, i els records sempre són plens de detalls que ens hem anat inventant amb el temps, de vegades sense ser-ne conscients. És una de les meves frases favorites, de Mark Twain: “De petit podia recordar-ho tot, el que havia succeït i el que no.”

Cal saber escriure bé per participar al seu programa?

Al contrari. Busco bones històries, no bons literats. Hi pot participar tothom, encara que no li hagi succeït directament a ell. Pot ser una història que ha sentit explicar. L’únic requisit és que allò que ens expliqui tingui interès.

Com se li fan arribar les històries?

Enviant-me-la per correu a avivir@cadenaser.com (posant a l’assumpte: Secció “¡Qué cuento tienes!”). Si pot ser, en menys d’una pàgina, perquè l’’A vivir que son dos días’ té uns dos milions d’oients, i si tots m’envien una història puc acabar boig.

Publicat a www.tribunamaresme.com