Viure | Tribuna

Les quatre pors

Josep Aracil>>Una societat avança quan té capacitat per superar les seves pors. Actualment són quatre les principals grans pors que ens afecten. La por a la llibertat, a la raó i el pensament, a una societat complexa i finalment a l’esforç. La superació d’aquestes pors, totes elles interrelacionades, és la condició necessària per començar a ser realment humans.

Són quatre les principals grans pors que ens afecten. La por a la llibertat, a la raó i el pensament, a una societat complexa i a l’esforç

Per superar la por a la llibertat cal reconèixer, en primer lloc, l’estreta relació existent entre el saber més i el creixement de la llibertat. El veritable problema d’aquesta qüestió és, però, el victimisme, la fórmula fàcil de donar la culpa als altres de tot el que ens passa. La llibertat dels éssers humans, tot i ser potencialment absoluta, representa una gran fita històrica que cal poc a poc anar conquerint, pertocant a cada generació donar els passos necessaris històrics per fer-la possible.

La por a la raó i al pensament suposa una renuncia a la condició humana que ens diferencia de l’espècie animal. L’actual societat, mitjançant l’individualisme, la banalitat i el consumisme convulsiu, ha domesticat als ciutadans per a què no pensin, precisament, en el fet real de que existeixen especuladors financers que els exploten.

La por a una societat complexa intenta evitar el reconeixement evident que en la nova societat del coneixement la solució dels problemes no és fàcil. Per solucionar problemes reals existeixen moltes facetes que cal tenir en compte, qüestió que és difícil d’acceptar.

Finalment cal parlar de la por a l’esforç que és imprescindible per superar les altres tres pors. Sense el valor de l’esforç no és possible fer res important. Per saber més, per pensar, per afrontar la complexitat, cal esforçar-se,rebutjant en tot moment la llei del mínim esforç. Llei que ha fet possible l’actual societat desencisada i desconcertada que ha perdut la brúixola de navegar, deixant que el seu rumb sigui dirigit per uns quants espavilats, que per omplir les seves butxaques no tenen cap tipus d’escrúpols en provocar crisis econòmiques que posen en evidència la dita “a mercats esvalotats, de l’embolic se’n treu profit”.

La por a l’esforç és imprescindible per superar les altres tres pors.

Cal, però, ser optimistes. Els éssers humans sempre han superat pors ancestrals, tot i que una d’elles, sempre els ha acompanyat: la por al desconegut, que possiblement sigui la gran por que impedeix superar les quatre grans pors esmentades. Avui es més que evident, que l’actual sistema capitalista no serveix per solucionar els problemes reals de la nostra societat. L’home d’avui, que viu alienat per aquest sistema, li fa por endinsar-se en nous camins desconeguts, oblidant que la història de la societat és la història de l’home que busca aconseguir el domini de si mateix i de la natura mitjançant el treball creatiu.

Aquest nou camí s’inicia assumint el repte de guanyar cada dia, espais de llibertat, sabent cada vegada més del nostre entorn i dels nous avanços científics. Fent servir el cervell, el nostre òrgan humà mes perfecte, per pensar, per comprendre la complexitat de la nostra societat i, finalment, per assumir l’esforç de transformar-la, qüestió que no és gens fàcil sinó considerablement complicada. Cal recordar que l’actual sistema capitalista va precisar per arribar on és l’aportació humana de moltes generacions. Avui dia les coses poden anar molt més ràpides, però cal començar transformant inicialment els entorns més propers: els dels nostres municipis, entenent la vida com un joc creatiu en el que les seves normes son les de l’encert-error.