Casals catalans | Fer

Casals catalans del món: Casal Català de Nantes

Helena Jorba>>El Casal Català de Nantes Tirant Lo Blanc és una associació sense ànim de lucre portada per voluntaris que es va crear el 23 d’abril de 2011. L’entitat s’adreça als catalans i als catalanòfils del municipi francès de Nantes i rodalies i té per objectiu consolidar i promoure la història, la cultura i la llengua catalana, tal i com ens ho explica el seu president, Jordi Rotllan.

Qui és el responsable del Casal?

El president del Casal Català de Nantes sóc jo,el Jordi Rotllan. Sóc del Masnou i visc a Nantes des de l’any 2005 amb la meva dona, que és francesa. És per això que em vaig mudar a aquesta ciutat. Aquí vaig tenir la necessitat de buscar altres catalans i crear l’associació per tal de seguir en contacte amb la cultura i la llengua catalana i sobretot,per donar-la a conèixer.

En quin moment neix el Casal ?

L’associació es va crear el 2011 i va obtenir el reconeixement de Comunitat Catalana Exterior (CCE) per part de la Generalitat al cap d’un any. Això ens dóna dret a accedir a cert material, des d’exposicions itinerants fins a suport logístic per a certes activitats i també a les subvencions. He de dir però, que tal com va tot actualment per Catalunya, aviat ens demanaran diners més que donar-nos-en!

Hi ha catalans que han vingut a Nantes i que volen seguir en contacte amb la seva cultura, catalans de segona i tercera generació que volen (re)descobrir-la i francesos que tenen ganes de saber-ne més

Quantes persones hi ha vinculades al Casal?

Cada cop que es celebra alguna activitat, ja sigui la diada, la castanyada o algun taller de cuina, assisteixen al Casal una trentena de persones i no sempre són les mateixes. Pel que fa als perfils dels socis, simpatitzants i saludats del Casal hi ha catalans que per diversos motius i raons han vingut a viure a Nantes i que volen seguir en contacte amb la cultura catalana, catalans de segona i tercera generació que volen re(descobrir) la cultura i la llengua catalana i finalment, francesos sense cap lligam amb Catalunya però que tenen ganes de saber-ne més.

Quin tipus d’activitats organitzen? Presenten alguna singularitat respecte altres casals catalans?

Principalment, fins ara, s’han organitzat activitats per marcar els dies importants de Catalunya, la diada, la castanyada, el Reis, Sant Jordi… Aquestes activitats han permès que molta gent que ens coneixia a través de correus electrònics, vingués a conèixer-nos. De manera, que s’ha creat el que es podria dir un nucli dur, d’unes 6 o 7 persones que ajuden a tirar endavant el Casal. Aquest grup de persones ha estat decisiu per organitzar per exemple, l’exposició sobre Antoni Gaudí, que ha requerit molts esforços i dedicació.

Quina participació i implicació tenen els socis? Què consideren que té més èxit?

Cada cop que organitzem alguna activitat hi participen una trentena de persones. La castanyada és la trobada que té més èxit, és per això que enguany renovarem la fórmula de l’any passat. Farem un taller de panellets, castanyes i moniatos i un ressopó a base de pa amb tomàquet i embotits.

Com és el vincle entre els socis?

La relació entre els socis no es basa només a compartir elements en comú que poden tenir els socis com els orígens o l’idioma. El vincle entre ells va més enllà i entre molts socis s’han creat lligams d’amistat i també han sorgit sinergies comercials.

Com és la relació amb la Generalitat de Catalunya?

Des del començament la Generalitat ens ha donat tot el seu suport i ajuda, quan n’hem sol·licitat, han intervingut ràpidament. La Secretaria d’Afers Exteriors realitza una tasca lloable.

Amb quines dificultats es poden trobar?

La principal dificultat en què ens trobem és la mateixa amb què es troben altres associacions: la implicació de la gent. Tenim molts projectes i idees, malauradament, però, no sempre hi ha algú que hi estigui interessat per portar-ho a terme. Ara mateix, per exemple, tenim un projecte en stand-by: la MediaCatalanoTeca. Es tracta de crear una mediateca catalana que englobi llibres, CDS i DVDs en català. Per tirar-ho endavant, d’una banda, ens cal buscar una biblioteca que vulgui acollir el material i gestionar-ne el préstec i, per altra banda, ens cal trobar a Catalunya entitats, organismes, empreses i particulars que tinguin aquest material i que estiguin disposats a cedir-nos-el. Per últim, ens cal solucionar el tema del transport, i és que caldria que els catalans que viuen a Nantes, els que vulguin i puguin, quan facin algun viatge cap a Catalunya, carreguin alguna caixeta amb llibres…. Val a dir que ja en tenim força de llibres.

No és fàcil trobar la posició del Casal davant del procés polític de Catalunya

Com viuen el procés polític i social de Catalunya des de fora?

El procés sempre genera debat quan ens trobem, sobretot entre els catalans immigrants, ja que cadascú té la seva visió del que és i del que ha de ser Catalunya. Als “catalans de cor”, de segona o tercera generació i als francesos interessats per Catalunya, potser els hi costa més entendre quina és la situació de Catalunya i què és el que ha fet que Catalunya vulgui ser independent. Pel que fa al Casal, tampoc no és fàcil trobar quina és la posició que ha de mantenir davant del procés, ja que volem sumar i no excloure ningú. Justament, els debats que mantenim permeten que ens puguem definir i trobar l’equilibri que desitgem, que és el de donar a conèixer la cultura, la llengua i la història de Catalunya sense entrar en temes polítics, ja que som una associació cultural. Tampoc podem però, quedar-nos-en al marge. És tot un repte perquè a més, cal tenir molt present l’estructura de l’estat francès i la visió que tenen dels nacionalismes i els regionalismes.

Hi ha curiositat o interès per part de ciutadans que no són catalans?

Durant l’exposició sobre la figura de Gaudí, la Sagrada Família i la presentació de Catalunya a l’espace Cosmopolis vam rebre 2.000 visitants, tot un èxit. Vam registrar que la presentació dels castells, que formava part de la presentació de Catalunya, a través de panells explicatius i de la projecció de la pel·lícula-documental “Enxaneta” va despertar tanta curiositat i admiració que estem mirant de realitzar per l’any vinent una setmana cultural catalana per explicar més extensament aquesta tradició. Ens agradaria organitzar una traca final amb una actuació castellera, tot un altre repte.

Com definirien la tasca que fa el seu casal ara mateix? Hi ha hagut algun canvi respecte als últims anys?

Com que som relativament joves no tenim gaire perspectiva. Ara bé, el que sí que hem constat és que darrerament rebem molts currículums, molts d’ells de catalans, joves i qualificats que s’han instal·lat a Nantes. Ens trobem doncs, davant d’un rol d’acompanyament i d’ajuda als nouvinguts a Nantes. És per això que hem preparat un document d’acompanyament a la instal·lació en què oferim una trobada per poder orientar aquestes persones en primera persona. Pel que fa a les activitats, després de l’èxit de l’exposició d’Antoni Gaudí, voldríem començar aquest any a oferir cursos de català i també algun altre projecte faraònic que encara hem d’estudiar, això sí, sense deixar de fer les activitats que permeten marcar els dies importants de Catalunya.