Els films essencials | Viure

Mai és tan fosc (I)

Josep Oriol Jorba>>

Fitxa tècnica

Direcció i guió: Erika Sánchez

Erika Sánchez, va néixer l’any 1983. Es va llicenciar en Comunicació Audiovisual per la Universitat Ramon Llull, fent també el Màster en Direcció i Producció de cinema. L’any 2006 va dirigir el seu primer curtmetratge: Huevos. Alterna treballs com escriptora de ficcions mentre s’ introdueix en el món del documental com ajudant personal de Francesc Betriu en el projecte Mònica del Raval. Des de llavors, a través de les seves obres com, per exemple, El espectáculo, hom ha vist el seu interès per representar la realitat i la seva voluntat de “desrealitzar-la” a partir de la construcció del relat cinematogràfic. Des de 2010 forma part del col·lectiu artístic Antivaho, dedicat a la investigació formal i el repensar el cinema com ofici, produint films experimentals, poètics i polítics al voltant de les migracions, el moviment obrer i les noves maneres de tornar a polititzar la ciutadania.

Productora: Dària Esteva
Companyia productora: Únicamente Severo Films
Duració: 90 minuts
Lloc de la realització: Barcelona
Any de la realització: 2014
Guió: Erika Sánchez i Roger Danès
Gènere:Documental tipus Road movie
Idioma: Català i castellà
Format: Color en HDCAM

Sinopsi:

Documental sobre la figura d’Arcadi Oliveres, economista i activista social i home clau en la creació del Fòrum Social de Porto Alegre, del moviment dels “indignats” i del Procés Constituent, juntament amb la Teresa Forcades i altres.

El documental esdevé una mena de homenatge a un home bo i sincer. Una road movie combatent on el protagonista ens parla de les seves conviccions i els seus projectes. Un film en el qual podem veure la vessant humana de molt a prop.

Tenim, doncs, a les pantalles d’uns determinats cinemes l’oportunitat de visualitzar un documental que vol provocar discussió i reflexió, mai adoctrinament o proselitisme.

Comentaris:

Tot va començar, comenta Dària Esteva, com una petició de Justícia i Pau, organització que presideix l’Arcadi Oliveres, de rodar una sèrie de conferències. Assabentada d’aquesta petició, l’Erika Sánchez, directora, va intuir que es podia fer quelcom més i va voler anar més enllà, és a dir, al documental. La proposta va ser acceptada per la Dària Esteva, productora, qui hi va apostar. De manera que el documental ha arribat a ser realitat.

Un film que transcendeix l’ideològic per convertir-se en el retrat d’un home d’una integritat inqüestionable i d’una força de voluntat indestructible

Tenim, per a tant, un film que transcendeix l’ideològic per convertir-se en el retrat d’un home d’una integritat inqüestionable i d’una força de voluntat indestructible. Un Arcadi Oliveres que harmonitza la fe cristiana amb les conviccions d’influència gandhiana, amb una insolència tolerant però ferma i incòlume.

L’Erika ha sabut trobar la forma de dir-nos que un individu no és solament allò què pensa i allò què diu, sinó, i molt important, allò què fa, és a dir, la seva acció i el seu comportament.

No era fàcil el repte de la jove directora catalana, l’Erika, de realitzar un documental sobre la quotidianitat d’un home tant actiu i versàtil com l’Arcadi Oliveres. Es tractava de poder combinar, per poder plasmar en el film, la hiperactivitat del personatge i la seva projecció mediàtica amb la vessant humana, és a dir, trobar l’ombrall entre el privat i personal i el col·lectiu.

Estem davant d’una producció cinematogràfica amb finalitat divulgativa, però sense perdre l’horitzó del valor social i cultural

L’Erika Sánchez ha fet un documental amb rigor i equilibri, recercant coherència expositiva del missatge alternatiu i crític del protagonista amb la visió crítica i neutral de la realització. Per això estem davant d’una producció cinematogràfica amb finalitat divulgativa, però sense perdre l’horitzó del valor social i cultural. Una producció, en definitiva, guiada des de la intuïció i la passió per l’ofici per ser altaveu de qui té coses importants a dir i transmetre.