Els films essencials | Viure

Mai és tan fosc (II)

Josep Oriol Jorba>> Transcrivim tot seguit, de manera sintetitzada, la biografia que ens ha facilitat l’Eduard Ibáñez, director de Justícia i Pau.

El protagonista: l’ Arcadi Oliveres, economista i activista social

L’Arcadi Oliveres Boadella va néixer a Barcelona l’any 1945. Estudià als Escolapis del carrer Diputació, on tingué com a professors, entre d’altres, Lluís Maria Xirinacs i Francesc Botey.

En la seva època d’estudiant va destacar pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista

Va estudiar Ciències Econòmiques a la Universitat de Barcelona i va obtenir el títol de llicenciat l’any 1968. De jove va ser membre del moviment escolta (1962-66) i en la seva època d’estudiant destacà pel seu compromís en defensa de la democràcia i les llibertats polítiques en plena dictadura franquista. Així, des de l’any 1966 s’implicà molt activament en les assemblees clandestines del Sindicat Democràtic d’Estudiants, i va participar a la famosa “caputxinada”, el març de 1966, assemblea clandestina d’estudiants que tingué lloc a l’església dels Caputxins de Sarrià sota el setge policial. El maig de 1968 és processat pel Tribunal d’Ordre Públic i jutjat per reunió clandestina, i és absolt gràcies als informes favorables del degà de la Facultat d’Economia i la defensa de l’advocat Francesc Casares.

Acabats els estudis, el juliol de 1968, començà a treballar per al CEDEC (Centre d’Estudis de Desenvolupament Comunitari), des d’on es dedicà a realitzar diferents estudis sobre desenvolupament econòmic municipal i comarcal (sobre Sant Adrià de Besòs, l’Alt Penedès i el Bages).

A conseqüència de la mort sobtada del seu pare, l’Arcadi es veié abocat a deixar el CEDEC i assumir la direcció de l’empresa fundada pel seu pare, Quercus, SA, dedicada a la fabricació de productes de suro i a la instal·lació d’aïllaments. L’empresa, en plena crisi del sector, ja patia pèrdues i, després d’uns anys de resistir les dificultats, es veié obligada a fer fallida i liquidació l’any 1978.

Participació en moviments socials i cristians

En aquest període dels anys 70 s’implicà en diferents activitats en favor de la democràcia i l’autogovern de Catalunya. Així, per exemple, va participar a l’Assemblea de Catalunya i, atesa la proximitat dels locals on es reunia aquesta plataforma amb la seu de la seva empresa, va custodiar durant alguns períodes els arxius clandestins de l’Assemblea. També es va implicar en el naixent moviment veïnal com a promotor i fundador de l’Associació de Veïns de l’Esquerra de l’Eixample de Barcelona. Al mateix temps, va militar, a partir de 1971, en l’organització Cristians pel Socialisme.

L’estiu de 1976 va organitzar diferents marxes ciutadanes per tot Catalunya reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”

Però l’activitat més destacada en aquests anys és, sens dubte, la seva militància a Pax Christi. L’any 1974 començà a participar en aquesta organització internacional catòlica, dedicada a la promoció de la cultura de la pau i la reconciliació entre els pobles, de la qual va ser copresident, en l’àmbit de Catalunya (juntament amb Frederic Roda i Àngel Colom), entre 1974 i 1990. Entre d’altres activitats, Pax Christi, juntament amb Justícia i Pau, desplegà diverses campanyes d’oposició a la pena de mort en els últims anys del franquisme, tot intentant, sense èxit, la commutació d’algunes penes de mort mitjançant la intercessió del Vaticà.

En una de les rutes europees de joves que organitzava Pax Christi, l’any 1974, a Londres, conegué la que seva esposa, Janine Künzi, amb qui va contraure matrimoni l’any 1975. D’aquest matrimoni han nascut quatre fills: Bernat, Arnau, Marcel i Albert. Marcel va morir l’any 2011 per una malaltia, als 28 anys d’edat.

Un altre fet destacat d’aquella època va ser, l’estiu de 1976, l’organització de diferents marxes ciutadanes (Marxa per la Llibertat) per tot Catalunya, reclamant “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. En una d’aquestes marxes, prohibides pel Govern, l’Arcadi Oliveres és detingut per la Guardia Civil a La Sènia i passa 72 hores a la garjola, el setembre de 1976.

L’any 1977 va participar en la creació de l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajut al Refugiat (ACSAR), de la qual encara n’és membre.

Després de liquidar l’empresa del seu pare, l’any 1978, entrà a treballar durant un temps a l’Institut Víctor Seix de Polemologia, fins que, poc després, l’any 1980, començà a exercir com a professor d’economia a l’Escola d’Estudis Empresarials de Sabadell, de la UAB. Des de llavors fins a l’actualitat ha continuat treballant com a docent en aquesta universitat. L’any 1992 s’ubicà al campus de Bellaterra. L’any 1993 va obtenir el títol de Doctor, amb una tesi sobre el denominat “cicle de l’economia de la defensa” (és a dir, la despesa pública militar i la industria d’armaments) i poc després guanyà una plaça com a professor titular del Departament d’Economia Aplicada, des d’on passà a impartir classes majoritàriament a la Facultat de Ciències Polítiques, a més d’altres centres de la mateixa universitat.

Incorporació a Justícia i Pau

L’any 1981 va començar a militar a l’organització Justícia i Pau, entitat cristiana de la diòcesi de Barcelona, dedicada a la promoció dels drets humans i la pau. El qui llavors era el president de Justícia i Pau, Joan Gomis, havia participat en el comitè de concessió del Premi Joan XXIII, que concedia anualment Pax Christi, i allà va conèixer l’Arcadi Oliveres, copresident de l’entitat i membre del Jurat. Joan Gomis li encarregà un informe econòmic amb relació al 0,7% del PIB d’ajut al desenvolupament, per tal d’adreçar-lo a parlamentaris i responsables polítics. Aquesta col·laboració marca l’inici d’una estreta vinculació de l’Arcadi Oliveres amb Justícia i Pau que dura fins a l’actualitat. Des de llavors, l’Arcadi és membre actiu d’aquesta entitat i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament.

És membre actiu de Justícia i Pau des dels 80, i és des d’aquí des d’on realitza bona part de les seves activitats en favor dels drets humans, la pau, la justícia social i el desenvolupament

L’any 1986 va ser nomenat vicepresident de Justícia i Pau i ho va ser fins que el desembre de l’any 2001, després de la mort d’en Joan Gomis, va ser elegit president de l’entitat. Ha exercit la presidència durant tres mandats, l’últim dels quals finalitzà el maig de 2014, essent substituït per Eudald Vendrell. Durant els anys 1986 a 1999 va ser també vicepresident i després president (1999-2003) de la Comissió General de Justícia i Pau d’Espanya, entitat que aplega totes les comissions i associacions espanyoles de Justícia i Pau.

El missatge d’Arcadi Oliveres

En tots aquests anys, l’Arcadi Oliveres ha dedicat les seves energies a múltiples qüestions en defensa dels drets humans, la pau i la justícia social. S’ha destacat especialment en la denúncia del deute extern dels països més pobres, en la divulgació de les xifres de la fam, en la denúncia del subdesenvolupament, de la desigualtat, de les injustes relacions econòmiques Nord-Sud, de la guerra, del militarisme, de la recerca militar i de la despesa militar; en l’exigència d’incrementar l’ajut al desenvolupament, en favor del desarmament, del reconeixement de l’objecció de consciència al servei militar i a la despesa militar, en favor de la promoció del consum responsable, la banca ètica i les formes d’economia solidària, etc.

Concretament, algunes activitats destacades han estat la seva activa implicació en la primera gran campanya en favor del 0,7% (1981-82), en la primera campanya en favor de l’Objecció Fiscal a la despesa militar i la constitució de l’Assemblea d’Objectors Fiscals (1983), en la campanya contra la llei reguladora de l’objecció de consciència i en suport de la insubmissió (1984), en la constitució de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat (també el 1984), de la qual és president i on imparteix conferències en els seus cursos d’estiu anuals, en la campanya de Justícia i Pau “Catalunya Solidària” (1985), en la campanya contra l’ingrés d’Espanya a l’OTAN (1986), en la introducció a Espanya de les Brigades Internacionals de Pau (1987). També destaca el seu paper com a cofundador de la Xarxa Europea Contra el Comerç d’Armes (reunions d’Utrecht, 1984, i Malmö, 1987), en les mobilitzacions contra la primera guerra del Golf (1991), en la gran campanya en favor de la cancel·lació del deute extern (1999), en la promoció de la banca ètica a Catalunya, essent elegit president honorari de la plataforma Finançament Ètic i Solidari (FETS) el 1999, o en les mobilitzacions contra la guerra de l’Iraq (2003).

Durant les tancades d’immigrants a diverses esglésies de Barcelona de l’any 2001 va fer, juntament amb altres persones, un important paper com a mediador entre els col·lectius d’immigrants i l’Administració. Posteriorment, es va ocupar del seguiment dels processos de regularització que es van iniciar com a fruit dels acords entre l’Administració i els tancats, dels qual Justícia i Pau es va fer garant.

En els últims anys el seu activisme s’ha incrementat. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, el seu ritme de conferències s’ha multiplicat

En els últims anys, el seu activisme s’ha incrementat de forma exponencial. A més d’impulsar el treball de les organitzacions que presideix, molt particularment Justícia i Pau, el seu ritme de conferències per tot Catalunya, i també a fora, s’ha multiplicat, amb una mitjana de dues o tres conferències diàries, a més d’intervencions als mitjans de comunicació, en entrevistes, tertúlies, etc. Ha impartit conferències pràcticament en totes les comarques catalanes i en una llarga llista de poblacions importants espanyoles i de fora del territori espanyol. Ha participat com a professor de cursos coorganitzats per universitats catalanes a El Salvador i Nicaragua (UAB) i Bolívia (UPF). Ha estat o és convidat habitual en programes de Catalunya Ràdio, Catalunya Informació, COM Ràdio, Ràdio-4, Ona Catalana, Ràdio Sant Cugat, Ràdio Estel, Audio Vídeo Misión Radio.

De l’any 2001 (substituint Joan Gomis quan aquest va morir) fins al 2007 va presidir la Federació Catalana d’ONG per la Pau, entitat que aplega prop de vint ONG catalanes dedicades a la defensa i promoció dels valors de la cultura de la pau i la no violència.

L’any 2004 va ser elegit president de la Federació Catalana d’Organitzacions Internacionalment Reconegudes, que promou la presència internacional d’entitats catalanes, responsabilitat que va exercir fins al 2008. També l’any 2004 va ser nomenat personalment per l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, membre del Consell de la Ciutat de Barcelona.

L’any 2005 va ser elegit president del recentment constituït Consell Català de Foment de la Pau, organisme assessor de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè d’experts del programa per a la creació de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP). També l’any 2005 va ser reelegit president de la Federació Catalana d’ONG per la Pau i de la plataforma d’entitats Finançament Ètic i Solidari (FETS), des d’on intenta que es creï o s’instal·li a Catalunya una banca ètica. Després de la creació de l’ICIP, el 2008, va ser escollit membre de la seva Junta de Govern.

L’any 2011 va desplegar una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del denominats “indignats”

Va participar en les mobilitzacions de protesta contra la reunió de l’OMC a Seattle (1999). Va participar i impartir conferències al Fòrum Social Regional Llatinoamericà, a Cartagena de Indias (Colòmbia, 2003). Ha participat i impartit conferències en diverses edicions del Fòrum Social Mundial, a Bombai (2004), Porto Alegre (2005), Bamako (2006), Nairobi (2007), Belem (2009), Dakar (2011), del Fòrum Social de la Mediterrània, celebrat a Barcelona (2005) i del Fòrum Social Català (2008).

L’any 2011 va desplegar una extraordinària activitat amb motiu de les mobilitzacions del denominats “indignats”, impartint desenes de conferències en les diferents places públiques i altres llocs on es van fer “acampades” ciutadanes i oferint innombrables entrevistes a mitjans de comunicació amb relació a aquest important moviment ciutadà.

Tota aquesta activitat la fa compaginant-la amb la docència, que integra en la seva tasca militant, com a professor del Departament d’Economia Aplicada de la UAB i professor de diversos doctorats, màsters o cursos de postgrau de diferents universitats (Universitat de Barcelona, Universitat Politècnica de Catalunya, Universitat de Lleida, Universitat de Girona, Institut Sant Fructuós de Tarragona, Universitat de València i Universitat de Castelló) a més de cursos en moltes universitats d’estiu.

L’any 2012 va impulsar, conjuntament amb Teresa Forcades i altres, el “Procés constituent”, que vol constituir una candidatura política unitària a Catalunya de partits i moviments socials adreçada a constituir una República Catalana basada en un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu, que vinculi de forma inseparable Llibertat, Justícia i Solidaritat.

Actualment, també és president de la Universitat Internacional de la Pau de Sant Cugat, de la qual va ser un dels fundadors. I és membre actiu dels organismes o entitats següents:

Justícia i Pau, Institut Víctor Seix de Polemologia (actualment director), Comitè Internacional de la Fundació per la Pau, Societat Catalana d’Economia, Consell Assessor d’ATTAC (Associació per la Tributació de les Transaccions Internacionals), Consell Editor de revista Monthly Review, Consell Editorial de la revista Foc Nou, Patronat de la Fundació Tam Tam, Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda al Refugiat (ACSAR), Comitè Científic del CCDR (Centre de Desenvolupament Rural de la Universitat de Lleida).