Viure | Tribuna

‘14’, una novel·la que reflexiona sobre la Primera Guerra Mundial

Sílvia Tarragó>>En ple centenari de la Primera Guerra Mundial, destaca un llibre que ens acosta a la petita història de les persones que s’hi van veure involucrades des del vessant més humà. Es tracta de 14 de l’escriptor francès Jean Echenoz un dels novel·listes contemporanis amb més reconeixement internacional.

En 14 la intensitat s’alia amb la brevetat per explicar una gran gesta vertebrada en poc més de cent pàgines

L’elegància té molt a veure amb la senzillesa i amb l’harmonia. La dosi justa d’exquisidesa i la proporció equilibrada de l’ornament són atributs necessaris perquè la distinció faci acte de presència allà on sigui. És el cas de l’estil narratiu de l’última novel·la de l’escriptor francès Jean Echenoz, 14, publicada per Raig Verd Editorial. Un relat amb una cadència tan senzilla com harmoniosa, que s’acompanya d’una prosa genuïnament elegant.

En 14 la intensitat s’alia amb la brevetat per explicar una gran gesta vertebrada en poc més de cent pàgines, un centenar de fulls en què es condensa la tragèdia. Ja el títol ens remet a aquesta reducció, dues xifres que evoquen un lustre de guerra, nombroses batalles, innombrables morts …. I, no obstant, el més rellevant pot reduir-se a això: una xifra, un gest o un sentiment. És el que pretén l’autor, consumir, com consumeix la pena o el dolor, per arribar fins a l’essència. I és en aquesta substància primera on l’autor ofereix el drama descarnat, sense descripcions, sense emoció, sense anestèsia. L’horror sense altre abillament que la constatació que existeix, en qualsevol dia, en qualsevol hora, i que pot irrompre (com succeeix en la novel·la) un assolellat matí d’agost de retorn d’una excursió amb bicicleta.

Echenoz resumeix l’experiència de quatre amics en la Primera Guerra Mundial per narrar com seran, un cop acabada, els seus destins truncats. Sense aprofundir en el sentiment, recrea la sensació pregona d’absurditat, d’incomprensió, que desperta el conflicte.

Molt lluny del sentimentalisme, l’autor s’instal·la a la lucidesa per mostrar quant hi ha d’incoherent en la guerra. Una visió tan freda com precisa que mostra el que va suposar en la psique dels soldats un conflicte de la magnitud de la Gran Guerra. Precisament, va ser llavors quan es van generalitzar les observacions de trastorns neuropsiquiàtrics anomenats ‘neurosi de guerra’.

14 és una espècie de faula sobre la tragèdia, la crònica d’un mal explicat des d’una perspectiva inquietantment realista. Per això les paraules es condensen per evocar el silenci que segueix a tots els desastres. Una obra precisa.