Ser | Tribuna

Mentides

La falsa llibertat, la dels rics, suposa un clar atemptat a la igualtat d’oportunitats

Josep Aracil>>L’afirmació que per ser més cal, abans de tot, saber més equival a dir que la veritat ens farà lliures, qüestions totes elles, sense cap tipus de dubte, universalment acceptades. La llibertat però, cal que sigui igualitària per a totes les persones. Moltes vegades la llibertat es confon amb el poder dels rics, que fa servir una pretesa llibertat per accedir a bens i serveis només accessibles mitjançant els diners i, per tant, no a l’abast dels pobres. Aquesta falsa llibertat, la dels rics, molt diferent de la dels pobres, suposa un clar atemptat a la igualtat d’oportunitats per poder ser cada persona ella mateixa i, en conseqüència, diferent als altres.

Cal no oblidar la realitat que ens envolta, el fet de viure manipulats per una plutocràcia, governada pels rics, que ha convertit en pura comèdia l’actual pseudodemocràcia. Estudis psicològics han demostrat científicament que els rics, un 15% de la població, actuen com a psicòpates avariciosos, que no s’acontenten amb els diners que tenen i, d’una forma compulsiva, en volen tenir cada vegada més. Per aconseguir-ho utilitzen la llei de la selva, actuant com animals depredadors que no tenen consciència del mal que estan fent a la resta de la societat. Estan frenant el procés evolutiu dels éssers humans que hauria de fer possible superar les seves etapes més primitives, per avançar cap a un desenvolupament integralment humà.

Ningú s’atreveix a manifestar que existeixen alternatives pacifiques i positives al sistema capitalista per no ser titllat d’anti-sistema

Posar en evidència aquesta realitat, mentre no es qüestioni en cap moment les lleis del mercat, suposa participar en l’actual política de la por. Cal fer-nos creure que el pitjor encara no ha arribat, condició necessària per haver d’acceptar resignadament que cada vegada serem més pobres, perquè els rics puguin ser cada vegada més rics. Si manifestem que és possible una nova societat centrada en les persones i no en els diners, llavors es corre el risc de ser titllada de persona anti-sistema, amb el perill de ser marginada de la societat. És per aquest motiu que ningú s’atreveix a manifestar que actualment ja existeixen alternatives pacifiques i positives al sistema capitalista.

Davant d’aquesta realitat no és d’estranyar que en la societat actual predomini la mentida, imposada pels grans mitjans de comunicació i per una classe política al servei de les actuals politiques econòmiques que fomenten la desigualtat social. En temps del franquisme els periodistes que s’atrevien a dir alguna veritat contraria al sistema corrien el perill d’anar a la presó. En la democràcia la censura política ha estat substituïda per l’autocensura. El periodista que s’atreveix a dir una veritat que afecti els interessos econòmics que genera la publicitat corre el perill de ser acomiadat.

En la societat actual predomina la mentida imposada pels grans mitjans i per una classe política al servei de les actuals politiques econòmiques que fomenten la desigualtat

S’acostuma afirmar que amb Franco es vivia millor la qual cosa, des d’una perspectiva psicològica, podria ser acceptable. Per un periodista era molt més fàcil justificar-se en no dir la veritat donant les culpes a Franco, mentre que en el sistema actual més difús d’autocensura la responsabilitat de fer-ho es seva i no dels altres.

La transició espanyola també ha estat una gran mentida. No s’ha explicat que només va ser possible per l’afectació d’una ciutadania domesticada i atemorida que va consentir la mort natural del dictador al seu llit. Durant 40 anys va exercir d’una forma indiscriminada el terror que d’una forma més subtil encara perdura, quan els seus hereus ens volen fer creure que som els culpables de la crisi perquè vàrem estirar més el braç que la màniga, quan se’ns deia que “España va bien”. Tot plegat una gran mentida.