Fer | Tribuna

Aprendre a pensar

Josep Aracil>>Cada vegada està més clar que en l’actual situació de crisi no et pots creure a ningú. Qui més qui menys s’adona que ningú diu la veritat, ja sigui perquè no la coneix, perquè dir-la va en contra dels seus interessos o, simplement, perquè la situació és tan complexa que és molt difícil copsar-la. Ens trobem en un període de transició en el que no estem satisfets del que tenim, i desconeixem del tot cap a on anem, si bé s’entreveu que avancem per un camí caracteritzat per una disminució de la força física i un augment de la capacitat intel·lectual. L’existència d’una societat cada vegada més envellida és una clara mostra d’una creixent ruptura en la utilització de la, fins ara, prioritària força física. Es perfila una nova estructura demogràfica que possiblement serà la que ens permetrà començar a ser realment humans.

Es perfila una nova estructura demogràfica que possiblement serà la que ens permetrà començar a ser realment humans.

Les persones que creuen que cal potenciar la natalitat per superar, segons ells, la decadència d’una societat envellida encara no han copsat els canvis radicals, totalment impensables pocs anys enrere, que haurà de superar la nova societat del coneixement. Es comença a percebre que la supervivència de l’espècie humana, amb una població mundial de 7000 milions d’habitants, està més que assegurada i per aquest motiu l’agressivitat i la natalitat, considerades fins ara necessàries, han deixat de ser-ho. Només cal constatar l’aposta de la joventut per plantejaments pacifistes i, també, el fet que moltes parelles no tinguin fills o només en tinguin un.

Anem cap una societat que cada vegada es distancia més dels comportaments més semblants als de la vida dels animals, regits per la llei del mínim esforç. Avancem cap a una societat del coneixement en què el més important no serà tenir més diners, sinó ser cada vegada més persona. Ser un mateix mitjançant l’autorealització personal esdevindrà el veritable sentit de la vida.

Ens trobem davant la gran dificultat d’intentar superar l’esforç intel·lectual d’esbrinar per un mateix el que passa. Succeeix que el nostre cervell no està entrenat per fer-ho, convertint aquest esforç en quasi bé impossible. Precisament, per aquesta feblesa intel·lectual s’entén que només 10.000 persones explotin a 7.000 milions de ciutadans ignorants i resignats, sense capacitat de resposta. Ciutadans que es desconnecten, i no volen saber res del que passa, simplement per què és massa complicat intentar-ho.

Per aquesta feblesa intel·lectual s’entén que només 10.000 persones explotin a 7.000 milions de ciutadans ignorants i resignats, sense capacitat de resposta.

El principal repte del segle XXI serà, precisament, el d’aprendre a pensar, per a la qual cosa els essers humans no estem gens ni mica preparats. L’entrenament i aprenentatge del nostre cervell s’ha convertit ja en una important assignatura pendent. Situació que en cap cas pot esdevenir una qüestió teòrica sinó pràctica, en la que podem avançar utilitzant les xarxes socials que permeten apostar per la total desaparició de la propietat intel·lectual, per assegurar la lliure circulació del pensament.

Tot això ja comença a succeir tot i que les actuals xarxes socials, consumistes de temps de forma banal sense cap tipus de profunditat intel·lectual, no siguin les més adequades. És qüestió de temps la creació de noves xarxes socials, vàlides per a la gestió d’activitats que promoguin els canvis necessaris per crear la societat del coneixement. La lliure circulació del coneixement científic esdevindrà el millor caldo de cultiu per a què qualsevol persona, en qualsevol lloc del món, sigui capaç d’utilitzar-los per aprofundir i avançar en el desenvolupament de la societat del coneixement.