Viure | Tribuna

Mirada al futur

Josep Aracil>>L’actual crisi financera, igual que l’anterior crack del 29, són fets naturals propis del sistema capitalista que comença a ser qüestionat com el principal problema d’una societat desconcertada, que s’adona que el que té no li serveix, ignorant completament el que ha de venir. Des d’una perspectiva radical sènior, es podria afirmar que conceptualment el capitalisme és incompatible amb una societat envellida. Simplement per què difícilment podrà acceptar l’existència d’un grup parasitari, no productiu, que pot acabar representant una tercera part de la població. De moment ja s’està desmuntat l’estat del benestar, les conseqüències més negatives del qual afectaran sobretot a l’envelliment.

Conceptualment el capitalisme és incompatible amb una societat envellida, ja que difícilment podrà acceptar l’existència d’un grup parasitari que pot acabar representant una tercera part de la població.

Si el capitalisme que nosaltres vitalment hem fet servir no ens satisfà, hauríem d’intentar canviar-lo per un nou sistema. Però, quin? En principi, aquest nou sistema no existeix, ningú sap com serà, tot i que ja s’està covant. Si, en canvi, sabem quines són les dues cares del capitalisme que caldria superar: la negativa, que promou que una minoria de persones, motivades per una cobdícia insaciable, s’enriqueixi explotant a una majoria sotmesa al seu poder, esgotant a la vegada els eco sistemes naturals; i la positiva, que és la progressiva millora dels mitjans de producció que comencen a fer possible substituir l’esforç físic humà pel realitzat per robots.

El capitalisme ha cobert positivament el seu període històric fent el que li tocava fer, de la mateixa forma que ho varen fer les civilitzacions precedents. Una observació elemental de cada una d’elles denota un progressiu augment del concepte de llibertat. La nova civilització, encara sense nom, successora del capitalisme s’ha de caracteritzar precisament per un major grau de llibertat per a totes les persones.

El capitalisme ha cobert positivament el seu període històric fent el que li tocava fer, de la mateixa forma que ho varen fer les civilitzacions precedents

Arribat aquest punt cal aventurar-se fent una mirada al futur amb tots els riscos que això suposa, i més tenint en compte que, precisament a causa de la pretesa saviesa dels anys, només sabem que no sabem res.

El llibre Aigua de vida, (www.eurosenior.net) de divulgació del Moviment Sènior, és una primera aproximació a aquesta mirada al futur en la que, en primer lloc, cal constatar que cap civilització ha superat el seu període històric. Totes elles han tingut un inici i un final que el capitalisme també tindrà.

Si el capitalisme es defineix com un sistema rígidament jeràrquic, imposat agressivament per una minoria, el nou sistema hauria de ser horitzontal, amb una mínima estructura jeràrquica, que fomentés la igualtat d’oportunitats per a què cada persona pogués ser ella mateixa, sense ser igual a les altres. Es comença a dir que la nova societat serà comunitària. La d’una societat interactiva en la que cada persona hi pugui intervenir, ja sigui com a membre actiu o passiu.

Si el capitalisme es defineix com un sistema rígidament jeràrquic el nou sistema hauria de ser horitzontal, amb una mínima estructura jeràrquica i que fomentés la igualtat d’oportunitats per a què cada persona pogués ser ella mateixa.

Aquest plantejament suposa que no hem de demanar ni culpar als altres de la solució dels nostres problemes, sinó que hem de ser nosaltres mateixos qui, de forma comunitària, hem d’ajudar a solucionar-los. Per fer-ho possible la nova societat s’ha d’organitzar en forma de xarxa, utilitzant com a eines de comunicació les noves tecnologies. Podríem continuar aventurant possibles accions que en cap cas haurien de ser “en contra de” sinó “a favor de”. Inicialment l’exclusió total de la violència, substituïda per una clara aposta per un pacifisme que defensi valors com els de la solidaritat i l’ajuda mútua. Finalment, el qüestionament de la propietat privada, com ja actualment es comença a produir, inicialment en el camp de la propietat intel·lectual.

Josep Aracil és President d’Eurosenior