Fer | Secció Bertolt Brecht
Entrevista a Oriol Calvo, director gerent del Museu del Càntir d’Argentona
“Mantindrem el caràcter popular de sempre de la Fira Internacional de Ceràmica cercant nous públics”
Foto: www.argentona.cat
Albert Calls>>Oriol Calvo és el director gerent del Museu del Càntir d’Argentona. Aquest any el municipi maresmenc ha replantejat amb nous i ambiciosos objectius la Fira Internacional de Ceràmica, esdeveniment que junt a la Fira del Càntir són cites de referència al Maresme, amb gran capacitat d’atracció de públic de molt diversificades procedències. Parlem amb ell perquè ens expliqui quins són els nous horitzons que es plantegen a tocar ja d’una nova edició aquests dies, 3, 4 i 5 de juliol.
Enguany Argentona ha replantejat amb nous i ambiciosos objectius la Fira Internacional de Ceràmica, esdeveniment que junt a la Fira del Càntir són cites de referència al Maresme.
Argillà Argentona suposa un gran canvi de plantejament en com s’enfoca la Fira Internacional de Ceràmica. Per què ara?
Argillà Argentona – Fira Internacional de Ceràmica suposa una renovació total de l’anterior model de fira: noves dates, circuit, nom, infraestructures, totalment deslligada de la Festa Major, amb major vocació internacional. Mantindrem el caràcter popular de sempre però també estem cercant nous públics més interessats en la ceràmica que considerem que a l’agost són fora i que a primers de juliol encara els tenim aquí. Hem fet aquest canvi en profunditat ara perquè els darrers anys, sobretot els darrers mesos, hem fet una reflexió sobre com anava la fira darrerament i hem conclòs que calia un canvi en profunditat per tornar a posicionar la fira com la gran fira de referència a Catalunya, l’Estat Espanyol i Europa.
Quins són els factors en positiu que s’incorporaran en aquesta nova edició?
La major presència de ceramistes internacionals i increment dels expositors: ara ja podem afirmar que serà l’any amb millor nivell d’expositors i amb major presència internacional. A més, recuperem el circuit al centre de la vila, com teníem els primers anys. Estabilitzarem la fira en un cap de setmana, sense haver d’allargar-la artificialment per coincidir amb la Festa Major. Esperem que amb les noves dates vingui més públic professional i col·leccionistes d’art. A més, a primers de juliol tenim els dies més llargs de l’any i el temps acostuma a ser millor que a l’agost.
El nom Argillà lliga l’esdeveniment a d’altres fires. Això és un clar avantatge…
Actualment hi ha dues fires europees amb aquest nom molt ben posicionades: una a França i l’altra a Itàlia. Són un referent per a molts ceramistes europeus i per determinat públic especialitzat. Esperem que el fet de lligar-nos a aquesta marca ens faciliti el nostre posicionament internacional.
L’edició d’enguany, amb quina participació d’artesans comptarà?
Al no coincidir amb altres fires importants a Espanya i Europa fa que molts ceramistes hagin pogut venir. Hem passat de 70 a 90 participants i amb presència de ceramistes d’Itàlia, França, Portugal, Holanda, Polònia i Alemanya, a més d’Espanya i Catalunya. També tindrem un espai de demostracions de l’Associació de Ceramistes de Catalunya a la Plaça Nova, tallers de torn, de cuita de ceràmica, exposicions i la mostra de cinema sobre ceràmica, entre altres activitats.
Preveuen augmentar el número de visitants? Es pot assumir en l’espai que tenen?
Més que incrementar el nombre de visitants el que volem és arribar a un públic més interessat en la ceràmica. L’objectiu és que els ceramistes que exposen siguin de la màxima qualitat i per això és necessari que el públic vingui a gaudir al màxim d’aquest art. Tampoc volem ser una fira elitista, sinó mantenir el caràcter popular. Espero que sabrem fer compatible les dues coses.
“Ara ja podem afirmar que serà l’any amb millor nivell d’expositors i amb major presència internacional”.
Dins aquest nou context, com queda finalment la Festa del Càntir?
La Festa del Càntir se seguirà celebrant, com sempre, el dia 4 d’agost, diada de Sant Domènec, en el marc de la Festa Major. Tindrem la renovació del vot de poble, la benedicció de les aigües, la posta i venda dels càntirs, els jocs infantils i l’aixecada de càntirs. Això forma part d’una tradició iniciada al segle XVII i està bé que segueixi així.
Separar les dues celebracions tan clarament les beneficia, doncs, perquè les especialitza més?
Pensem que sí, que cadascuna va adreçada a públics diferents, tot i que segurament alguns vindran als dos esdeveniments, ja que d’alguna manera es complementen, Per nosaltres, no coincidir amb la Festa Major ens ha permès moltes possibilitats d’ús d’espais al centre de la vila i no haver de compartir infraestructures que eren escasses per als dos esdeveniments. Crec que ara la fira es podrà desenvolupar amb molta més llibertat i sense les limitacions que ara patíem.
El Museu del Càntir que vostè dirigeix, quin paper desenvolupa en la gestió de la Fira de Ceràmica i la mateixa Festa del Càntir?
És el màxim responsable de l’organització i el que garanteix la bona qualitat dels continguts, ja que és un organisme altament especialitzat en ceràmica i terrissa. Lògicament, la participació de l’Ajuntament, Argentona es Mou i altres entitats de la vila són fonamentals per al correcte desenvolupament d’aquests esdeveniments que, no ho oblidem, són probablement els que més prestigi i visibilitat donen al poble de cara a l’exterior.
Aconseguir públic internacional també és un dels reptes que es plantegen de cara al futur?
De moment ens volem centrar en el públic del nostre entorn: Maresme, Vallès i l’àrea metropolitana de Barcelona. Tenim quasi cinc milions de persones a menys d’una hora de camí i això cal aprofitar-ho. Quan consolidem aquest públic ens plantejarem arribar a territoris més amplis, com la resta de Catalunya i sobretot França, ja que és un país proper, amb públic de gran nivell i els ve molt de gust visitar-nos durant l’estiu.
Fotos: Cedides.
Font: www.tribunamaresme.com
Entrades similars
Palma d’Or a les contradiccions del compromís de “The Squire” de Ruben Östlund →
Entrevista a Emília Illamola, autora de la novel·la ‘Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent’ →
“Yo no soy Madame Bovary” de Xiaogang Feng →
