Viure | Tribuna

Revolució o evolució

Josep Aracil>>Hi ha historiadors que consideren la revolució industrial un procés de petits canvis econòmics i socials que de forma evolutiva, al llarg d’un període gradual i no puntual de temps, acaben generant una revolució. Segurament, l’actual revolució digital inicialment tampoc serà revolucionària, sinó generada a través de petits canvis que poc a poc aniran modificant la societat. Segons Einstein, la solució de problemes reals no es pot enfocar utilitzant els mateixos plantejaments que els han originat. Cal cercar nous camins, petites mutacions que obrin noves perspectives desconegudes. Amb el pas del temps, aquestes mutacions acabaran provocant una veritable revolució.

En l’actualitat és possible fer un retorn al passat amb una vida local 24 hores: una producció local de tot el que es necessita.

L’actual model de producció, basat en les lleis competitives del mercat, ja va ser denunciat per Gandhi. Gandhi era partidari de models de producció no competitius en àmbits locals, per poder atendre les necessitats bàsiques de la societat (tot i que aquest plantejament no era possible degut al gran retràs dels models de producció pre-industrials). En l’actualitat és completament possible fer un retorn al passat amb una vida local 24 hores: una producció local de tot el que es necessita, fent un intercanvi dels sobrants i mancances amb territoris propers i aprofitant les tecnologies més avançades i assequibles des d’Internet.

Es necessiten enginyers i emprenedors amb idees molt clares sobre el que cal fer. Amb els suficients coneixements per actuar com a constructors. Faran que el capital humà d’aturats crònics treballi per fer possible la plena ocupació, així com també la recuperació d’una vida humana plenament digna.

Cal, sobretot, fer una crida a la matèria gris de la joventut més il·lustrada i socialment més compromesa. Els seus coneixements tecnològics avançats són necessaris per endegar una nova societat que els permeti tenir un futur esperançador, molt diferent de l’actual, que els condemna a l’emigració forçosa o l’atur i precarietat creixent, provocada per un sistema capitalista obsolet.

Cal fer una crida a la matèria gris de la joventut més il·lustrada i socialment més compromesa. Els seus coneixements tecnològics són necessaris per endegar una nova societat que els permeti tenir un futur esperançador.

Cal també endegar un procés de desintoxicació a la joventut, a qui se’ls hi ha fet creure el fals missatge que si estudien una carrera i diversos màsters trobaran feina en un sistema competitiu, només a l’abast dels més preparats i agressius. Feina que durarà fins que competidors més combatius els hi robin, acceptant, si es dona el cas, salaris més baixos. Feina que, en el cas dels emprenedors. els hi durarà fins que nous emprenedors més competitius, en un món globalitzat, els expulsin del mercat.

Diuen que no hi ha pitjor cec que qui no vol veure. El treball s’ha convertit en un be escàs. Afortunadament hi ha joves que s’han començat a treure la vena dels ulls. Aspirant a ser un dels millors en el seu camp, no estan d’acord en anar a netejar WC a Londres perquè els fa vergonya haver de fer-ho en el seu país d’origen. Aquests joves tenen la gran oportunitat històrica de canviar el món, només cal que s’ho proposin i s’organitzin per aconseguir-ho. És l’hora d’acceptar la vida com un joc creatiu, en el que el més important és participar, compartint els valors personals amb els comunitaris.