Ser | Tribuna

Tenir-ho molt clar

Josep Aracil>>Per deixar la drogoaddicció del fumar cal tenir molt clar, però molt clar, que fumar no beneficia, sinó que clarament perjudica. També per deixar la drogoaddicció dels diners cal tenir molt clar, però molt clar, que el sistema capitalista en l’actualitat no beneficia, sinó que clarament perjudica, com es percep amb el problema de la xacra de l’atur, completament irresoluble seguint les lleis competitives del mercat.

L’actual precarietat és un retorn a l’enriquiment ràpid d’una classe política depredadora, que vol ser cada vegada més rica.

El missatge de la frase d’Einstein: “la solució de problemes reals no es pot enfocar utilitzant els mateixos plantejaments que els han provocat”, podria servir per endegar una alternativa a l’actual societat capitalista decadent i obsoleta, emprant nous enfocaments en cap moment “anti” sinó a “a favor” d’un nou paradigma com podria ser el de l’autosuficiència territorial o la vida local 24 hores.

En aquests moments la majoria de la societat funciona amb el llenguatge capitalista, generador d’una drogoaddicció molt difícil de superar si realment es vol començar a viure com a ciutadans, i no com a súbdits i seguidors fidels del fals ídol dels diners, que serveix per justificar tots els nostres comportaments.

L’actuació “anti” és la més senzilla i negativa d’aplicar. Tol el que ens passa es culpa dels altres, als qui cal criticar de forma negativa, com una forma per descarregar adrenalina, plenament acceptada pel propi sistema com una manera subliminal de mantenir o augmentar la drogoaddicció. Tenir-ho molt clar, molt clar, és la condició imprescindible per començar a crear una nova societat, centrada en les persones i no en els diners. Llavors, què cal fer?

En primer lloc constatar el fet de l’actual precarietat com una estratègia dissenyada per dinamitar l’estat del benestar, la sanitat pública, els subsidis d’atur, els sistemes de jubilació, històricament creats per frenar la ideologia comunista soviètica. És un retorn a l’enriquiment ràpid d’una classe política depredadora, que vol ser cada vegada més rica, menyspreant la seva pròpia bogeria autodestructiva.

El precari s’ha convertir en una nova classe social que ni pertany a la classe obrera, ni a la classe mitjana, ni a l’economia submergida. És la primera classe social de masses en la història que ha anat perdent sistemàticament els drets socials conquerits pels ciutadans.

El precari, que està a l’atur o té un contracte a temps parcial involuntari o un contracte temporal, s’ha convertir en una nova classe social que ni pertany a la classe obrera, ni a la classe mitjana, ni a l’economia submergida. Generalment, ha d’emprar molt més recursos, al marge del seu treball, en el «treball per buscar feina», a través de paperassa burocràtica fent cues, omplint impresos, reciclant, etcètera. Tot i percebent uns minvats ingressos econòmics, té menys drets civils, culturals, socials, polítics i econòmics que els dels clàssics assalariats. És la primera classe social de masses en la història que ha anat perdent sistemàticament els drets socials conquerits pels ciutadans.

L’astúcia de la història està convertint als seus membres més qualificats, que engloben la intel·ligència de tècnics i intel·lectuals, com el col·lectiu més habilitat per construir una nova societat basada en la racionalitat i el coneixement. Col·lectiu que, mancat d’un futur esperançador, té poc a perdre i molt a guanyar “simplement“ transformant la societat.

Persones que, rebutjant les velles ideologies polítiques predominants, es poden convertir en constructores d’un nou sistema, que d’antuvi qüestiona el concepte del treball, que podria ser assimilable al de la “liberactuació”,defensada pel moviment sènior, que persegueix: “passar-ho be, amb molt de sentit de l’humor i creativitat, realitzant lliurament activitats sense afany de lucre, per aconseguir l’autorealització personal, en un entorn individualista comunitari, per ser més amb els altres”. Nou concepte perfectament aplicable en una vida local 24 hores.