Fer | Tribuna

Democràcia és transparència i donar comptes

Albert Botta>>Explicar el que és rellevant en la gestió del poder i fer-ho amb transparència és bàsic en democràcia. Les bones pràctiques d’accountability són indicadors de salut democràtica, perquè mostren que s’ha interioritzat la primacia del bé col·lectiu. Més enllà d’un criteri tècnic, donar comptes suposa la consciència cívica d’haver assumit la supremacia del bé comú sobre qualsevol altre interès, o fins i tot creença de bona fe, que tingui qui gestiona una quota de poder públic.

Donar comptes suposa la consciència cívica d’haver assumit la supremacia del bé comú sobre qualsevol altre interès.

Ningú dubta de la necessitat de transparència, però prou és sabut què passa sovint: Certs grups i lobbies es beneficien de l’exercici o de la proximitat del poder. La corrupció d’alguns partits, estructurada ja des de la tresoreria, o mitjançant el desviament de subvencions, ha obert pas als beneficis il·legítims. A l’Estat Espanyol falta «integritat en el sistema judicial» i «un finançament net dels partits», segons la referència internacional sobre transparència www.transparency.org

Corrupció és callar, mentir, o desinformar creant «infoxicació». L’amagar dades no pot apel·lar èticament al «secret d’Estat» i en què el valor del bé col·lectiu requereix no ser transparent; l’eficàcia de la lluita contra delinqüents o terroristes pot circumstancialment fer posposar la transparència, però mai justifica rebutjar-la.

Anàlogament, la manca de transparència en entitats no governamentals pot ser èticament defensable si promouen ideals que fan preveure la reacció en contra i no-transparent, sinó de guerra bruta, d’un Estat com l’Espanyol que ara com ara està gestionat per grups i lobbies -algú n’ha dit «castes»- que presenten la seva visió particular de l’Estat com a general, i usen al seu favor l’aparell estatal. Així, posem per cas en relació al Dret a decidir, no es pot demanar ingènuament als seus defensors la transparència immediata, perquè això anul·laria tota acció.

Transparència és també compromís ciutadà actiu. Cadascú pot saber quin és el seu grau de compromís amb la democràcia i la transparència preguntant-se si ha votat o no.

Transparència és també compromís ciutadà actiu. Per a Karl Popper la democràcia és el procediment pacífic i electiu de substitució de qui exerceix el poder, però per a Jürgen Habermas, ser demòcrata és ser un ciutadà implicat cívicament i responsable; la transparència és condició de possibilitat d’aquest compromís recíproc. Cadascú de nosaltres pot saber en el seu fur intern quin és el seu grau de compromís amb la democràcia i la transparència preguntant-se si ha votat o no, i si ho ha fet per un partit net de corrupció.

Article publicat a www.valors.org