Ser | Secció Bertolt Brecht
Entrevista a Jaume Soler i M. Mercè Conangla, autors de ‘No són contes, és la vida!’
“L’Ecologia Emocional parteix de què quan millora la persona tot el que l'envolta evoluciona”
Albert Calls>>Reconeguts per la seva tasca en l’àrea de la psicologia, el creixement personal i la gestió emocional, Jaume Soler i M. Mercè Conangla són els creadors del model ‘Ecologia Emocional’. Tota la saviesa que han anat recollint en la seva trajectòria queda sintetitzada en el llibre No són contes, és la vida!, publicat per Angle Editorial, que aplega “150 relats de l’Ecologia Emocional per aprendre a viure feliços amb nosaltres mateixos i a conviure en plenitud amb els altres”, segons es destaca. Els lectors trobaran en aquest volum glops d’aigua fresca i grans reflexions que de manera planera ens ajuden a conèixer-nos millor i a emprendre nous camins. Breus, directes i profunds, amarats de saviesa i sensibilitat, els relats que els autors han agrupat en aquest llibre ens enfronten a preguntes essencials sobre com vivim, com ens relacionem i quin sentit donem a la nostra vida.
Vostès són els creadors del model ‘Ecologia Emocional’, en què consisteix?
L’ecologia emocional és l’art de transformar i dirigir la nostra energia de forma creativa i amorosa de manera que ens serveixi per ser millor persones, augmentar la qualitat de les nostres relacions i respectar i cuidar el món on vivim. L’ecologia emocional ofereix un plantejament nou i creatiu en educació emocional, que treballa al mateix temps aspectes educatius emocionals i mediambientals; i que aposta per formar un nou model de persona: la persona emocionalment ecològica i ètica. Ofereix un model que permet donar resposta a la prevenció d’alguns dels principals problemes que estan afectant la nostra societat i que estan presents en tots els ecosistemes: familiar, social, educació, salut, organitzacions i empreses. Partim que quan millora la persona tot el que l’envolta evoluciona. Així, treballem per ajudar a posar en joc i incrementar les capacitats de cada persona per gestionar de forma adaptativa, sostenible i ecològica el seu món emocional. L’Ecologia Emocional vol contribuir al benestar personal i social mitjançant programes orientats al desenvolupament integral de la persona, al desenvolupament de la moral, ètica i valors, al desenvolupament i promoció de la família, al desenvolupament d’una salut integral, al desenvolupament d’una consciència social, al desenvolupament d’una consciència ambiental i al desenvolupament de l’equilibri, l’harmonia, el benestar i la creativitat.
L’ecologia emocional ofereix un plantejament nou i creatiu en educació emocional, que treballa aspectes educatius emocionals i mediambientals; i que aposta per formar un nou model de persona.
Al seu llibre, centrat en els Relats d’ecologia emocional, què hi trobarà el lector?
Trobarà alguns contes que li parlen d’ell, que li toquen el centre del seu moment existencial, que li responen a una pregunta singular i pròpia. De la seva lectura en sortirà contagiat d’una actitud positiva i d’una mirada esperançada sobre la vida. No trobarà ensenyança païda ni moralines. Respectem massa als lectors per mastegar nosaltres els “seus” textos. Els hi correspon a ells fer-ho.
Fan servir els contes, relats com a aliats per transformar-nos, per ser millors. Quan escoltem un conte ens hi identifiquem? Aquest és el secret dels relats que han aplegat?
Els relats estan enfilats en capítols amb una identitat pròpia. Dins de cadascun d’ells esperem que el lector trobi les seves “perles de saviesa”. Hi ha contes que ens interpel·len profundament perquè ens toquen algun aspecte clau del moment que vivim. En aquests cal bussejar i explorar-ho. Altres potser ens passen desapercebuts o ens desconcerten… tal vegada encara no són per a nosaltres. El millor d’aquests llibres – de mode similar a la poesia– és que són de “fons d’armari”. Cada cop que els prenem hi trobem nous missatges perquè nosaltres també “som nous”.
Aprendre a viure feliços i en plenitud, és la finalitat que apunten en el llibre dels 150 relats d’ecologia emocional. És aquest l’objectiu més cobejat de l’ésser humà del segle XXI?
És el més cobejat de tots els temps. Tot i així no podem fer de la felicitat un objectiu. La felicitat és una construcció personal, fruit del procés de viure amb ètica i sentit. Aquest llibre vol donar pistes perquè cada persona treballi en la fabricació del seu “còctel de felicitat personal”.
Com s’estructuren els relats del llibre?
En forma de capítols que tenen un fil conductor. També es poden llegir basant-se en paraules clau que ens donen pistes dels valors o emocions que podem treballar amb ells. D’alguna manera, la introducció del capítol juga amb el seu contingut. Aquest llibre es pot llegir de tantes maneres com lectors el llegeixin.
Un cop s’ha llegit el llibre, cal anar molt més enllà. Quina és la següent passa que suggereixen als lectors?
L’Acció de millora. De res serveix la millor presa de consciència i reflexió si això no esdevé una acció per a millorar un mateix, les nostres relacions amb els altres o tenir una major cura del món. Aquesta és la proposta del nostre model “Ecologia Emocional”.
Hi ha molt dèficit en el món actual pel que respecta al coneixement i gestió de les emocions?
Encara deixem a l’atzar o a la sort la gestió del nostre món emocional. Bàsicament ens eduquem per allò que veiem que fan els nostres referents adults. I algunes d’aquestes maneres de viure i encarar la gestió de les emocions són ben desadaptatius. L’analfabetisme i la desconnexió de les emocions donant la primacia a la raó, poden ser causes de desequilibri personal i malaltia. Afortunadament d’uns anys cap aquí ja estem obrint moltes línies de millora. La Fundació Àmbit Ecologia Emocional ja fa 20 anys que hi està treballant conjuntament amb moltes altres entitats i professionals que pensem que l’educació emocional ha de ser un transversal a incorporar al llarg de la nostra vida.
No podem fer de la felicitat un objectiu. La felicitat és una construcció personal, fruit del procés de viure amb ètica i sentit.
La societat ens demana que ‘amaguem’ les nostres emocions?
Es sol confondre autocontrolar les emocions amb “reprimir-les”. L’autogestió emocional és necessària per viure amb els altres (con-viure), una altra cosa és esser reprimit emocional, hipòcrita i mirar de ser qui no ets per acontentar els altres.
Les noves tecnologies afavoreixen la gestió i desplegament de les emocions? Estem, però, en un espai que cal explorar encara amb molta cura?
Les noves tecnologies només són eines, no eduquen. És responsabilitat nostre utilitzar-les adequadament i a favor de la construcció d’una persona i d’un món millor. Seria com un ganivet que es pot emprar per curar –bisturí– o bé es pot clavar a algú i matar-lo. Cal explorar i tenir cura d’aquest nou ecosistema virtual. Nosaltres ho treballem dins el nostre model “EE”.
Les emocions humanes són universals, però les diferents cultures i societats hi intervenen i les modulen?
Les emocions bàsiques, –por, ira, tristesa, alegria, sorpresa, fàstic– són universals. A partir d’aquí hi ha societats que reforcen més unes que altres, per exemple n’hi ha qui vol controlar valent-se de la vergonya i altres es valen de la culpa. És realment un tema ben interessant. Animo als lectors a explorar les emocions que el llibre els generarà i a veure amb quins valors personals i socials estan lligades.
Fotos: Cedides.
Entrades similars
Entrevista a Núria Dòria, llibretera a Dòria Llibres →
Entrevista a Pius Morera, poeta i divulgador de la poesia →
Entrevista a Isabel del Rio, autora de ‘La vident de la lluna plena’ →
