Viure | Tribuna

Un món en plena transformació

Ramón Santacana>>D’ençà que el món és món existeix el canvi i la historia no és més que un intent d’explicar-lo i donar-ne raó. No obstant, el pas de la història no és quelcom lineal i sempre predictible. Hi ha alguns esdeveniments que actuen de catalitzadors de grans canvis socials i històrics. William Ogburn i altres sociòlegs de EUA que han estudiat com els avenços tecnològics influeixen en els canvis socials, contemplen quatre estadis en aquesta relació: invenció, acumulació, difusió i ajust. Encara que Ogburn sostingui que la tecnologia és el principal motor dels canvis socials, no s’inclina per un determinisme tecnològic en el sentit que les noves tecnologies determinen indefectiblement l’organització social, sinó que la resposta social que té lloc a la fase d’ajust pot ser activa, original i no té perquè ser merament de recepció passiva.

Segons Klaus Schwab som als inicis d’una nova revolució tecnològica, la quarta revolució industrial, el desenvolupament de la qual es farà d’una manera tan ràpida que les etapes del seu desenvolupament se superposaran unes a les altres.

Si considerem les relativament recents tecnologies de la informació i comunicació (IT o ICT per les seves sigles en anglès), la seva invenció va ser cap a la meitat del segle XX i la fase d’acumulació en les dècades següents. En els anys noranta va tenir lloc la difusió i a principis d’aquest segle la fase d’ajust social. En l’actualitat, a pesar del canvis que ocorren degut a la difusió de les IT i internet, hom té una certa sensació que ja hem arribat en aquests canvis, el que queda ara és la difusió de processos socials que, de fet, ja estan aquí. En aquest sentit es pot tenir una sensació de seguretat, ja que per forts que puguin ser els canvis socials deguts a la introducció d’internet i les IT, ara ja sabem de què es tracta. Els telèfons intel·ligents ja són a l’abast de la majoria i ara l’únic que ens falta és la difusió a les regions més endarrerides i la utilització de les noves aplicacions.

D’això, precisament, Klaus Schwab està intentant prevenir-nos. Segons ell, encara que efectivament ens trobem al final de l’etapa de revolució digital que defineix com la tercera revolució industrial, no és el moment de baixar la guàrdia ja que a la vegada som als inicis d’una nova revolució tecnològica, la quarta revolució industrial, el desenvolupament de la qual es farà d’una manera tan ràpida que les etapes del seu desenvolupament se superposaran unes a les altres. Schwab no és un professor que està en un racó d’una universitat anglosaxona de solera treballant entre muntanyes de llibres, sinó que és un personatge molt actiu en les esferes del lideratge mundial, és el fundador i president executiu del «World Economic Forum», institució coneguda per ser l’organitzadora d’una influent trobada anual de líders mundials a la ciutat suïssa de Davos. Aquestes trobades, que inicialment ho eren per líders empresarials, són actualment, cada mes de gener, cita obligada per tothom que vulgui copsar de primera mà l’ambient econòmic i geopolític global.

Per ell, aquesta nova revolució industrial es diferencia de les anteriors en tres aspectes principals: velocitat, multidisciplinarietat i que el canvi té lloc en sistemes complets.

Velocitat. Mentre que les revolucions industrials anteriors van trigar anys a desenvolupar-se, aquesta en canvi ens està arribant «com un tsunami».
Multidisciplinarietat. El canvi tecnològic no està relacionat amb una sola àrea, sinó que seran moltes les àrees que donaran salts simultanis i que interactuaran entre elles: sectors como la nanotecnologia, la robòtica, la intel·ligència artificial, la impressió 3D, nous materials, la informàtica i les xarxes entre d’altres. A més, aquestes tecnologies complexes es difondran i es faran assequibles més ràpidament.
Sistemes complets. Aquesta revolució no presenta la innovació d’un producte o un servei, sinó la innovació de sistemes complets. Pensem, per exemple, en les conseqüències d’introduir plataformes com la de Uber: provoca una nova forma d’intercanvi (economia compartida) on la separació entre producció i consum es difumina i les relacions entre empleat i empresari es transformen en simples parts contractants les responsabilitats dels quals, a manca de més regulació, són només les establertes en el contracte.

La quarta revolució industrial exercirà la seva influència en tots els aspectes de la societat(1). Les petites empreses, que són més flexibles, podran adoptar els canvis de manera més ràpida, per això és d’esperar que les més àgils devorin les més grans abans que aquestes puguin reaccionar. En el mercat de treball la robotització substituirà molts treballs propis d’empleats de classe mitjana. Pensem en jutges, advocats, comptables, financers, metges, mestres, policies, cuidadors, etc., que establiran processos automatitzats i que podran actuar de manera autònoma(2). Els governs també hauran d’adaptar-se al ritme de canvi i a un canvi en el model d’interacció amb els ciutadans; els legisladors també constantment hauran de posar al dia els seus coneixements per revisar lleis i reglaments.

La quarta revolució industrial exercirà la seva influència en tots els aspectes de la societat.

L’emergència de robots amb capacitat de decisió canviarà la manera de relacionar-nos. Els més pessimistes vaticinen, tal com ja reflecteixen algunes obres cinematogràfiques de l’últim lustre, un xoc entre humans i robots(3).

Schwab, en un article formula aquesta pregunta com a titular «¿podrà la quarta revolució industrial tenir un cor humà?» La seva previsió és que sí, que és possible posar la tecnologia al servei dels més nobles valors humans, o més específicament, crear robots que ens millorin i col·laborin a la felicitat humana(4). Possible sí que ho és, però no vol dir que hagi de passar. Hem de treballar i posar les nostres potències per liderar un canvi que s’aproxima. És per això que ell i la seva institució van decidir que la quarta revolució industrial fos el tema de les trobades de Davos d’aquest any. Per suposat que hi haurà una motivació empresarial i econòmica, però també humanitària, ja que ambdues no tenen perquè estar renyides. I serà la conjunció de motivacions empresarials i humanitàries la millor manera de liderar el canvi. Convindrà seguir el procés d’aquesta trobada del mes de gener.

1) Es pot consultar l’article de Schwab, The Four Industrial Revolution: What it Means and How to respond publicat a ForeignAffairs.com 12 de desembre de 2015 i en el web del World Economic Forum 12 de gener de 2016. Enllaç:
http://www.weforum.org/agenda/2016/01/the-fourth-industrial-revolution-what-it-means-and-how-to-respond
2) Un nou exercici mental que proposa Schwab per saber si un està més o menys obert a l’onada tecnològica, és preguntar-se si, en el suposat cas de tenir una malaltia greu el tractament del qual per part d’un metge humà fos diferent del recomanat pel metge robotitzat, ¿quin triaria?
3) Bill Gates, el físic Stephen Hawking i altres científics, han expressat la seva preocupació per la possibilitat de que la intel·ligència artificial es pogués desenvolupar fins al punt que els éssers humans no poguessin controlar-lo, cosa que podria «significar el final de la raça humana».
https://en.wikipedia.org/wiki/AI_takeover#Possibility_of_takeover
4) Interesant és el l’aportació de Jake Schreier amb la seva pel·lícula Robot and Frank (2012) eTotes les entradesn la que un robot cuidador d’un ancià es converteix en el seu millor amic i còmplice d’aventures.

Ramón Santacana és Economista i professor universitari

Article publicat a www.ambitmariacorral.org