Fer | Tribuna
Relacions recíproques
Josep Oriol Jorba Costa>>A diferència del Dret Germànic, que per esclarir la casuística d’un acte reprovable, fos una agressió o un crim o altra causa, tenien les ordalies (proves de foc i d’aigua) com a eines per a dictaminar culpabilitats o innocències, el Dret Romà va instrumentar la investigació judicial i el testimoniatge. La paraula del testimoni i el compromís amb la veritat tenien un pes fonamental. Aquest Ius Romanorum que ha perdurat, adaptat, fins els nostres dies, va constituir, juntament amb el Dret Canònic, més tard, la regla d’or de l’ordre judicial de l’Edat Mitjana, una etapa de mil anys que, lluny de la foscor que injustament se li atribueix, va potenciar, amb molta clarividència, les relacions sinal·lagmàtiques, és a dir, les relacions amb obligació recíproca.
El món interior de l’ésser, l’espiritual, l’ètic i l’anímic ha passat a ser residual.
Han passat molts anys des de la fi del període medieval (1453: pels que posen la fita en la descoberta de la impremta o en la caiguda de l’Imperi Romà d’Orient pels turcs; o 1492: pels que pensen que l’ítem fou la descoberta catalana d’Amèrica) i l’entrada de la modernitat (Edat Moderna i Època Contemporània) fins arribar al món actual. Han passat tants anys que la idea de progrés ha substituït la idea de compromís. La reciprocitat i l’equilibri, principis fonamentals en el món medieval, malgrat les conegudes envestides dels senyors feudals, fossin civils o eclesiàstics, estaven presents en l’imaginari humà. La modernitat va trasbalsar aquest ordre impulsant la idea de progrés material i el dubte intel·lectual per se com a principis vitals que van arribar a conformar un nou inconscient col·lectiu.
L’home modern va posar l’accent en el creixement de la producció de recursos i en el desenvolupament de les manufactures i l’home postmodern del món present l’ha posat en el coneixement intel·lectual i l’accés frenètic a la informació. L’interès pel primordial, l’essencial, el que té a veure amb la formació integral de la persona, ha passat a una fase decrèpita. El món interior de l’ésser, l’espiritual, l’ètic i l’anímic ha passat a ser residual.
Si bé s’ha lluitat per la llibertat d’expressió, pels drets individuals, per la igualtat (concepte prou complex i discutit), s’ha descuidat i ignorat la fraternitat, l’autèntica i, des del meu punt de vista, més eficient vivència per aconseguir, per una banda, la veritable igualtat dins la diversitat, i per l’altra, la llibertat en la seva dimensió més holística.
Només quan s’hagi desconstruït el llenguatge postmodern avalat per les concepcions de l’imperant capitalisme salvatge es podrà parlar de veritables relacions recíproques.
Per arribar a entendre la importància de les relacions sinal·lagmàtiques caldrà fer nombrosos, constants i incansables esforços de desconstrucció, primer del llenguatge i després del pensament, mitjançant la incorporació, en els incommensurables medis de comunicació i fonts d’informació i coneixement, de paraules relacionades amb la fraternitat, l’ètica i la moral. Només d’aquesta forma les relacions humanes milloraran. Només així l’equilibri, l’equitat i la reciprocitat conformaran l’ordre natural que coadjuvarà a l’equilibri del món. Només a través de la cordialitat i el pensament fixat en la reciprocitat, les relacions entre el Nord i el Sud, entre els països rics i els pobres, entre els que ostenten el poder i els sotmesos al poder, podran millorar a favor dels actualment febles i desfavorits. Únicament gràcies a les autèntiques relacions de reciprocitat les economies familiars tiraran endavant, les petites i mitjanes empreses subsistiran de l’envestida voraginosa de les grans corporacions i el comerç local deixarà de patir el flagell dels trusts i dels holdings. Només quan s’hagi desconstruït el difuminat, confós i pervers llenguatge postmodern avalat per les concepcions de l’imperant capitalisme salvatge, només llavors es podrà parlar de veritables relacions recíproques a tots nivells: social, polític, econòmic i cultural.
El futur depèn inexorablement de la construcció d’un marc global de fraternitat.