Els films essencials | Reportatge

“Spotlight” de Thomas McCarthy

Podridura

Joan Millaret Valls>> La guanyadora de l’Oscar a millor pel·lícula i, també, millor guió original, “Spotlight” de Thomas McCarthy, s’inspira en els fets reals de casos de denúncia de pederàstia comesos per diversos capellans de les esglésies catòliques de Boston que un diari local aconsegueix demostrar. El reportatge periodístic sobre aquest escàndol va posar també sobre la taula l’encobriment, els tripijocs, els pactes de silenci, les pressions i les connivències de la jerarquia eclesiàstica, erigida en autèntic poder fàctic. La força i la repercussió del treball d’investigació el va portar a ser el guanyador del Premi Pulitzer l’any 2003.

L’arribada d’un nou editor al diari “The Boston Globe”, Marty Baron (Liev Schreider), empeny l’equip de periodistes del diari dedicats a la recerca i la investigació -secció que respon precisament al títol de la pel·lícula-, a profunditzar en el cas d’unes denúncies d’abusos i violacions comeses per capellans a partir d’una columna del diari que referia l’assumpte. L’equip periodístic, sota el cap de redacció Ben Bradlee (John Slattery), està dirigit per Walter Robinson (Michael Keaton) i té com a components els periodistes Mike Rezendes (Mark Ruffalo), Sacha Pfeiffer (Rachel McAdams) i Matt Carroll (Brian d’Arcy).

S’aconsegueix trencar un mur de silenci vergonyós, desbordant àmpliament el mecanisme de defensa de les autoritats corresponents consistent en mirar cap a una altra banda.

L’equip podrà disposar del temps, recursos i mitjans necessaris per fer la seva feina de formigueta, partint dels casos presentats per un advocat absolutament ningunejat, Mitchell Garabedian (Stanley Tucci), i també dels diferents testimonis d’una associació de damnificats pels abusos a menors a càrrec de diversos mossens. La revelació de la magnitud de l’escàndol acabarà destapant la caixa dels trons en el sí de la ciutat de Boston, mentre la taca s’escamparà irremissiblement pels Estats Units i arreu.

S’aconsegueix trencar un mur de silenci vergonyós, desbordant àmpliament el mecanisme de defensa de les autoritats corresponents consistent en mirar cap a una altra banda mentre s’esgrimeix la tipificada i consoladora referència a unes poques pomes podrides. I és que al final es demostra que la podridura afecta al cistell sencer, des de baix, les parròquies, fins a dalt, l’arxidiòcesi.

Un film exemplar, narrat gràcies als elements de thriller que conté tota investigació, que sobresurt precisament per la seva funcionalitat i la seva eficàcia. I una nova vindicació de la tasca del periodisme, del seu valor, la seva professionalitat i la seva independència, autèntica columna vertebral de la democràcia. Un símbol de país pràcticament que, d’altra banda, el cinema liberal de Hollywood sempre ha preservat i promocionat en dotzenes de films emblemàtics.