Ser | Tribuna

Burquini

En època estival com estem, el polèmic burquini ha pres protagonisme.

Ferran Planell >> El seu ús ha estat prohibit en diverses localitats franceses, tot i que atenent a les llibertats de moviment, de consciència i personals, el Consell d’Estat s’ha pronunciat en contra i ja ha aixecat la prohibició a Villeneuve-Loubet. Aquí a casa nostra, a Catalunya, també s’ha vetat en algun parc aquàtic. Amb una diferència, això sí, per als francesos és una qüestió de valors, mentre que aquí és per un tema de seguretat, no fos cas que la roba s’enganxi en baixar pels tobogans. Clar que llavors, jo em pregunto si no es pot enganxar la tela d’una qualsevol altra peça de bany, tot i que he de reconèixer que, estadísticament, en haver-n’hi més en un burquini, les possibilitats augmenten.

És del tot evident que, en l’estricte àmbit de les llibertats individuals, si hom vol anar embolcallat dins d’una manta a ple estiu i en calça curta durant el cru hivern, hauria de ser ben lliure de poder-ho fer; però això sí, sempre que sigui per pròpia voluntat i no pas per cap mena d’obligació.

Personalment sempre se m’ha fet incomodíssim suportar les humitats del banyador. De fet, sóc incapaç d’entendre la generalització del seu ús enfront de la molt més natural forma de banyar-se, que és a pèl. Comprendreu, doncs, que se’m faci dificilíssim pensar que hom pugui sentir-se a gust dins d’un burquini i m’inclini més a concloure que, salvant excepcions, qui se l’enfunda ho fa per imposició.

El dret a la llibertat de l’ésser humà ha d’estar per sobre de qualsevol reivindicació religiosa, i massa sovint al llarg de la història, sota l’empara de la fe, a la dona no se li ha reconegut, precisament, l’estatus d’ésser humà.

“Tolerància mútua vol dir que a la platja, en un mateix espai, sigui possible la convivència de persones gaudint en diferents intensitats de sol i aigua”

Davant la inviabilitat política i social de prohibir les religions o l’encara més improbabilitat de què desapareguin per si mateixes, no ens queda altre camí —mentre esperem millores evolutives— que perseverar en la tolerància mútua. I tolerància mútua vol dir que a la platja, en un mateix espai, sigui possible la convivència de persones gaudint en diferents intensitats de sol i aigua. Éssers humans amb més o menys —i fins i tot gens— centímetres de roba cobrint la seva pell.

Si no és així, acabarem acotant tot el litoral en platges per a nudistes, per a burquinis, per a tangues, monoquinis, biquinis, banyadors integrals, per a gossos…

Publicat a TRIBUNA Maresme.

Fotos: Internet.