Saber | Entrevista
Entrevista al poeta Salvador Riera, autor del llibre ‘Un pont de versos’
“El llibre ens ha permès bastir un pont virtual entre els dos poetes per sobre de l’abisme de la malaltia”
Albert Calls >> Salvador Riera (Terrassa, 1959) és un enginyer i escriptor que viu a Mataró. Autor del poemari ‘L’essència del nus’ (Quorum Llibres, 2014), acaba de publicar ‘Un pont de versos’ (Voliana Edicions, 2017), llibre escrit a quatre mans amb la poeta flamenca Marieke Maerevoet. L’obra compta amb la participació de les traductores Rosa Tirado i Laia Fàbregas i estableix un pont de versos entre dos autors afectats per la malaltia de Parkinson, mentre ens parla de la vida i les persones, amb una acurat equilibri entre les paraules i les emocions. Aquest projecte literari, a més, es publica en quatre llengües: català, castellà, anglès i neerlandès, construint un veritable pont intercultural i solidari que creix amb la lectura. El Llibre ja ha arribat a la segona edició.
Com neix el projecte de fer el llibre ‘Un pont de versos’?
L’editor del portal d’Internet “Unidos contra el Parkinson” va publicar, a finals del 2012, el meu poema “Si em veus”, que ell mateix havia traduït al castellà, però es va oblidar d’indicar de qui era aquell poema. I, com si es tractés de l’obra de Pirandello ‘Sis personatges a la recerca d’un autor’, una persona va preguntar al fòrum del portal qui n’era l’autor i jo li vaig contestar. Aquesta persona era la Marieke i allà va néixer aquest “Un pont de versos”, que s’ha dut a terme els darrers tres anys.
La malaltia del Parkinson és el lligam inicial entre Marieke Maerevoet, l’altra autora del llibre i vostè.
Sí, com he indicat en el punt anterior així és, amb la particularitat que tots dos hem trobat en la poesia la nostra pròpia arma contra aquesta patologia i tots dos, cadascú amb el seu estil propi, ens recolzem en ella per lluitar contra els efectes que el Parkinson ens imposa cada dia. “Un pont de versos” ens ha permès bastir un pont virtual entre els dos poetes per sobre de l’abisme de la malaltia.
Rosa Tirado i Laia Fàbregas han facilitat el pont de la traducció. Què ens pot dir del procés de treball, que no deu haver estat gens fàcil?
El procés de traducció ha estat especialment laboriós per la circumstància que cap dels dos poetes parlava la llengua materna de l’altre, però sí que tots dos parlàvem dues llengües en comú: l’anglès i el castellà. Per això aquestes han estat les “lingua franca” del procés i les que han fet de suport mentre construíem el pont. Vull destacar el paper decisiu de la Rosa Tirado, sense ella no existiria avui el projecte, i de la Laia Fàbregas, l’única membre de l’equip que parlava els quatre idiomes i que era qui validava la coherència entre les traduccions. Prop de dos anys de reunions “ten o’tea” (sempre les fèiem a les 10 del matí amb un te) i centenars de correus-e han fet la resta.
L’itinerari del llibre és, sobretot, un itinerari vital pels ponts de la vida.
Sí, comencem amb poemes que ens duen a la infantesa i a l’adolescència per centrar-nos més tard en la malaltia i en el dur trànsit a través de ella desgranant les diverses etapes per les qual es transcorre: el diagnòstic, la ràbia, la resistència, l’acceptació i l’ajuda per acabar en un punt de trobada entre els dos itineraris vitals. Cada etapa, així com els puntals (l’amor i la família) en els quals es recolza el pont, ve representada per un poema de cadascun dels poetes i que dialoguen entre ells.
Com diuen, també, a través dels poemes hi ha un desplegament de les ànimes des de cada riba guiats per la Divina Comèdia.
Ens va semblar molt idònia la metàfora que representa la Divina Comèdia amb el viatge pels inferns acompanyat d’un guia per arribar al punt de trobada. Tot i la seva antiguitat, Dant ens ha semblat plenament vigent i és curiós comparar les traduccions dels diferents fragments que hem emprat, cosa que convido a fer al lector.
S’hi veu clara la seva formació d’enginyer en aquest projecte. Construir un pont, però fer-ho amb la paraula, els poemes, les relacions personals, les emocions.
Ah ah ah !!!!, en la meva vida professional jo no en vaig construir cap de pont, no era la meva especialitat, però la formació ha romàs i ara m’ha permès bastir aquest pont virtual de versos amb l’ajuda imprescindible de tot l’equip que l’hem dut a terme i que com a resultat ha donat aquest llibre-pont tan complert i a quatre llengües. Sí, es podria dir que m’he reivindicat com enginyer… de la paraula, Ha ha ha!
Sense Internet, aquest projecte hauria estat possible?
Definitivament, no, el projecte ha requerit d’un contacte quasi permanent entre tots els membres de l’equip, contacte que hem assolit mitjançant les diferents eines de comunicació de les quals disposàvem: correu electrònic, Whatt’sApp o Skype, així com les nombroses eines, bàsicament diccionaris, que la xarxa posa al nostre abast.
Els quatre coautors hem acordat cedir els nostres drets d’autor a favor del TecnoCampus de Mataró-Universitat Pompeu Fabra perquè els destini obligatòriament a projectes relacionats amb la investigació de la malaltia de Parkinson
Tantes llengües obren molts ponts. Han volgut demostrar que les barreres lingüístiques són ponts salvables?
Les barreres les alcen les persones, mai les paraules. En paraules de la Marieke, en el seu poema “Blau”: “ … Viatgen indecises (les paraules) —d’anada i de tornada— entre el teu país i el meu, // fins que entenen que tu i jo som iguals i som diferents, som lluny i som a prop, som la imatge en el mirall. // I elles volen ser pont, més fort que el ferro, més fort que l’acer. // Un pont entre llengües”.
Els drets d’autors es donaran a un projecte solidari. Ens ho pot explicar?
Sí, els quatre coautors hem acordat cedir els nostres drets d’autor a favor del TecnoCampus de Mataró-Universitat Pompeu Fabra perquè els destini obligatòriament a projectes relacionats amb la investigació de la malaltia de Parkinson. També tots els beneficis que s’obtinguin a Flandes de les vendes que s’hi facin es destinaran a la Universitat de Lovaina amb la mateixa finalitat.
Vostè és una ànima inquieta. En quin proper projecte està pensant?
Estic treballant en un llibre de poemes que seguirà una línia evolutiva amb els meus dos llibres anteriors, però no descarto explorar altres àmbits narratius i per això m’estic formant seguint els cursos de l’Ateneu Barcelonès i del Laboratori de Lletres, però, en anys alterns. Sóc una ànima inquieta, però no tant com per fer-ho tot al mateix temps! Ha ha ha!
Foto: Rosa Tirado, traductora a l’anglès dels poemes i l’autor, Salvador Riera.
Entrades similars
Entrevista a David Grau, autor de la novel·la ‘El defensor de les bruixes’ →
