Els films essencials | Saber

Octubre (S. Eisenstein)

Imatge del cartell de la pel·lícula // labitacoradehobsbawn.blogspot.com

Josep Oriol Jorba >>

Nota preliminar

La pel·lícula Octubre, originalment Oktjabr en rus, va ser encarregada amb motiu del desè aniversari de la Revolució d’Octubre. Stalin va encarregar aquesta obra a Sergei Eiseinstein, la qual és la tercera pel·lícula mes important de la seva carrera com a director. Les mes avançades tècniques del moment van ser utilitzades per a descriure la massacra de Sant Peterburg. Stalin va censurar personalment el muntatge final. L’estrena del film es va endarrerir fins el 1928 degut a la pressió d’alguns grups influents, tanmateix es van tallar algunes escenes. Les escenes en que apareix Trotski van ser suprimides a les versions posteriors.

El film es de caràcter pamfletari, expressió de la propaganda comunista. L’objectiu era ressaltar la triomfal Revolució bolxevic. Tot i tenint caràcter pamfletari es tracta doncs d’un film artístic. La censura li va treure uns 1.600 mts. de cel·luloide.

Fitxa tècnico-artística

Títol original: Oktjabr.

Producció: Sovkino.

Nacionalitat i any de producció: URSS, 1927.

Director: Serguéi Mijaílovich Eisenstein.

Argument: Segons el relat de John Reed, Diez días que estremecieron al mundo.

Guió: S.M.Eisenstein i Grigori Alexandrov.

Fotografia: Edouard Tissé, Vladimir Popov, V. Nilsen.

Música: Dimitri Chostacovich.

Decorats: Vladimir Kovrighin.

Muntatge: S.M.Eisenstein.

Intèrprets: Vladimir N.Nikandrov (Lennin), Nikolai Popov (Kerensky), Boris Livanov (Terechenko), Podvoiski (Cap de L’Estat major revolucionari), Evdokinon (Nicolau II), Edouard Tissé (L’alemany), soldats de L’Exèrcit Roig, mariners de la Flota Roja, Obrers i ciutadans de Leningrad.

Duració: 100 minuts.

Cel·luloide: Blanc i negre.

Sinopsi argumental

Febrer de 1917 la Revolució anuncia la fi del tsarisme. La burgesia triomfant festeja la victòria i el poble, guiat per Lenin, és prepara per la presa del poder.

Lenin es presenta davant de la apoteòsica situació de la multitud. Per ell la revolució popular ha estat traïda. Les forces militars que es van negar a reprimir als manifestants, són empresonats i enviats als camps de concentració com a traïdors.

El film passa a la Revolució d’Octubre. La victòria de la milícia ciutadana a Moscou es presenta com a venjant el desastre de la Comuna de París. Les forces que havien estat preparades per a pal·liar l’atac son assimilades pels Soviet. Mentrestant, s’està desenvolupant un congrés en el que els menxevics intenten fer abandonar els bolxevics de tot allò revolucionari dient-los que estan sols. Es fan eleccions i surten escollits els bolxevics.

Les tropes reben l’odre de dirigir-se al Palau d’Hivern. Hi ha dones del Batalló de la Mort que abandonen com fan els cossacs les armes. Presa definitiva del Palau. El Govern provisional de Kerensky es destituït. El poder està ja en mans del proletariat. L’eufòria del moment històric s’expressa en el film mitjançant el somriure d’un soldat.

L’autor

Eisenstein (Rij, 1898 – Moscou, 1948). Considerat un geni del setè art. Fill d’un arquitecte alemany d’origen jueu. Va ser el primer catedràtic d’Història del Cinema del mon. Al 1924 va dirigir La huelga, i al 1925 El Acorazado Potemkim, considerada com una de les millor pel·lícules de la historia cinematogràfica –va ser un encàrrec per exaltar l’esperit de la revolució social i de la revolució bolxevic.

Eisenstein només va fer 9 pel·lícules. Va publicar molts llibres sobre el cinema. Quan va sortir el cinema sonor hi va tenir una actitud mes aviat contrària. Va fusionar les estructures plàstiques amb les sonores. Va inspirar-se en els ideogrames o grafismes japonesos. Al seu cine mostra tot un seguit de característiques com: caràcter èpic, barroc, líric, fusionant epopeia amb la dialèctica marxista. Stalin el va considerar un dissident tot i havent-lo posat al capdavant del cinema com a mitjà de propaganda.

Context de la realització

L’any 1927 quan es va realitzar Octubre, com a film commemoratiu de la Revolució de 1917, Stalin i el seu entorn ja havien vençut definitivament a la facció encapçalada per Trostky, el qual sostenia que un règim comunista en un sol país era una anomalia tant de plantejament polític com dialèctic i que la revolució proletària únicament triomfaria i esdevindria útil quan el món sencer hagués estat reconduït per aquesta via. El Congrés del PCUS va condemnar, segons l’explicació de Stalin, qualsevol desviació de la ideologia del partit. Això explica el fet de què Trosky va ser desterrat a les províncies i expulsat definitivament de la URSS el gener de 1929, essent finalment assassinat per Ramon Mercader.

Cronologia i context històric del film

El 18 de febrer de 1917 s’inicia un dels fet mes transcendentals, a saber, la coneguda revolució del 1917. L’Any 1905 però ja es produí un intent de revolució impulsada per Vladimir Ïlich Ulianov, conegut com a Lenin, l’avortada per l’exèrcit tsarista, la coneguda Revolució d’Odessa; aquest fracàs fou com a conseqüència de la falta de coordinació entre menxevics i bolxevics

Amb la Revolució Francesa de 1789 s’inicia la contemporaneïtat i amb la Revolució del 1917 s’inicia un canvi en les estructures del poder i es dóna un tomb conjuntural a la forma d’entendre les revolucions socials.

Es l’època en la qual s’incrementen les fàbriques d’indústria pesant. Aquest fet va comportar la necessitat de incrementar la massa treballadora, és a dir, les forces productives a les gran ciutats. Neix així la classe proletària. La Gran Guerra coneguda com la Primera Guerra Mundial va representar un desgavell considerable per a l’exèrcit rus, i per tant per a la població russa, ja que van morir nou milions de russos del dotze milions que s’hi van enviar a la guerra. Aquest fet constituí tant un factor dramàtic a nivell social com de crisi a nivell demogràfic, afectant per extensió a la qüestió productiva. El context d’aquesta època també estava marcat per les constants crisis del pa i per les insurreccions a la principal ciutat, Sant Petesburg. A conseqüència de tot plegat es va crear un govern lliberal i provisional liderat per Kerenski, advocat menxevic, el qual va forçar la dimissió del tsar. El 17 de juliol de 1917 Lenin és considerat ja com a líder indiscutible. Tot seguit es gesten els soviets i al mes d’octubre de 1917 esclata la revolució. Entra el poder una nova ideologia, el comunisme.

Valoració crítica

Octubre, rodada com si es tractés d’un documental, està considerat com un cant al triomf del proletariat universal i una de les mes importants pel·lícules de reconstrucció històrica, i a mes considerada com pedra angular del cinema de propaganda soviètica. Tal i com esmenta el Dr. José María Caparrós, l’objectiu historicista, des de una visió oficial, i d’assaig estètic, es van aconseguir el mateix temps que la difusió de la ideologia comunista i la justificació bolxevic de la Revolució d’Octubre.

Cito tot seguit un paràgraf de Jean Mitry de l’any 1970:

“En vez de la rigura perfección de ‘El Acorazado Potemkin’, este film, que condensa los múltiples acontecimientos de los diez días que conmovieron al mundo, es disparatado, caótico, y, con frecuencia, confuso. A pesar de todo, contiene trozos de antología, y su aspecto barroco no deja de ser seductor hasta en las escenas de grandioso horror. La utilización simbólica de los objetos está llevado al colmo, y Einsenstein busca, a veces, en ella, correspondencia esotéricas bastantes discutibles.”

Per la seva banda Manuel Villegas López l’any 1973 va expressar el següent:

“’Octubre’ está lleno de esta expresión por conflicto de imágenes… Eisenstein juega su imagen con una estatua que lleva una corona en la mano, por un momento, parece que esta estatua corona al político, También este y un busto de Napoleón para representar las ideas napoleonicas de aquel; de pronto el busto se rompe solo, lo que ya no es realidad, sino deformación de la acción y de la imagen… El conflicto expresionista le hace intercalar, en los discursos de los adversarios mencheviques, arpas que ejecutan una supuesta melodia; arpas que no están allí pero que simbolizan la lejanía de aquellos políticos de toda realidad. De esas imagenes reales y concretas surge un concepto absolutamente abstracto.”

No hi ha dubte de què la narrativa d’Eiseinstein està plena de la dialèctica hegeliana (síntesi, tesi, antítesi), combinada amb tot un seguit de xocs a manera de crisi d’imatges per conformar tot plegat un muntatge ideològic.

La realització d’Eiseinstein va ser acusada d’experimentalista. Si aquesta asseveració es va formular de manera pejorativa, penso personalment que l’atribut no va ser encertat. Si però que sens dubte, Eisenstein experimenta en la realització del film tot un batibull de tècniques que des de aquest punt de vista converteixen Octubre en una pel·lícula experimental: imatges xineses, ‘feedbacks’, paral·lelismes, intercanvis, primers plans i plans mitjos molt impactants, etc. Hi ha qui diu que el cinema d’Eisenstein és una de les expressions mes aconseguides i genials de la història fílmica de tots els temps, a partir dels films El Acorazado Potemkin i Octubre.

Octubre és un film de propaganda política filmat a l’any 1927 i estrenat a l’any 1928, als anys de la consolidació de Iousef Stalin com a màxim lider de la URSS.

El film estava basat parcialment en el llibre del periodista nord-americà John Reed, ‘Diez días que estremecieron al mundo’, el film reconstrueix alguns episodis de la convulsionada historia de Rússia entre el mes de febrer i el mes d’octubre de 1917.

S’ha dit que el mateix Eisenstein va dir que la intenció de l’obra era clara, que no es tractava d’un film per ser visualitzat sinó per ser pensat. El seu estil cinematogràfic va estar condicionat parcialment per Pavolv i Freud, en el sentit que l’efecte d’imatges impactants pot provocar respostes psicològiques i quedar gravades en el subconscient. És per això que cal insistir en què Eisenstein fou, a part d’un experimentador, un teòric del cinema, com algú que sabia que estava contribuint a crear un nou art.

Per acabar, indicar que efectivament la pel·lícula Octubre és tant un film de propaganda ideològica i política com una obra d’art que comunica, d’una manera racional, un missatge que té molt a veure amb la qüestió dels sentiments d’una nació, d’un poble.