Ser | Tribuna

Èxit de participació a la 1a Universitat Nova Història celebrada a Crespià

Taula rodona que va fer-se el dia de la inauguració.

Respostes>>Bon balanç de l’arrencada de la 1a Universitat Nova Història, dirigida pel cap de recerca de l’Institut Nova Història, Jordi Bilbeny, ja que va superar totes les expectatives previstes de participació, amb una afluència aproximada d’un centenar i mig de persones provinents de la comarca i d’arreu dels Països Catalans, i amb més d’una seixantena d’alumnes matriculats.

Aquesta primera edició, que va celebrar-se a Crespià (Pla de l’Estany) de l’1 al 4 d’agost, ha tingut com a objectiu “obrir un nou espai per aprofundir i donar a conèixer de quina manera la història de Catalunya ha estat falsificada i manipulada durant segles”, segons expliquen els seus organitzadors. La Universitat Nova Història pretén posar especial èmfasi a “promoure la recerca i a convidar tothom, i no únicament els historiadors, a participar de la restauració del nostre passat ocultat”, afegeixen sobre l’activitat.

Precisament, la nova proposta universitària parteix del paràmetres que “l’ocultació de la història de Catalunya és un veritable tema d’Estat, del qual no som prou conscients i que ha tingut conseqüències gravíssimes per al nostre país a tots nivells. Aquest coneixement pertany a la gent d’aquest país i cal recuperar-lo. Aquesta és l’única manera de recuperar també la dignitat”, segons expliquen els promotors.

Per la seva banda, la codirectora Dolors Marín va agrair durant l’acte de presentació la complicitat amb el municipi i amb l’alcalde Xavier Quer, i va comentar que l’entorn tranquil d’un poble petit com Crespià ha estat ideal per acollir el projecte.

Entre els ponents i participants, a més d’en Jordi Bilbeny i altres investigadors de l’Institut Nova Història, hi va haver l’economista i polític Uriel Bertran, l’historiador i diputat Pere Bosch, el membre de l’Associació de Municipis per la Independència Lluís Costabella, l’escriptora Patrícia Gabancho, l’alcalde de Girona Carles Puigdemont, l’exbatlle de Gallifa Jordi Fornas, el cap de llista de la CUP a Girona Lluc Salellas, el diputat d’ERC Roger Torrent i el periodista Albert Calls –col·laborador de Respostes–, entre molts altres que van participar tant en ponències com en taules rodones.

Impacte en la premsa espanyola

Si els mitjans catalans no en van parlar gaire d’aquesta 1a Universitat, la premsa espanyola hi va abocar esforços en donar-hi ressò. És el cas del rotatiu El Mundo o de la cadena televisiva 13 Tv, que en la seva línia habitual van entrellaçar informació i opinió, contribuint, però, a projectar aquest esdeveniment, encara que fos des de la crítica.