Fer | Reportatge

Cames amb orgull de barri

Els participants arrenquen a córrer en la primera edició del Correbarri // correbarri.com

Pol Cervera >> Aquest diumenge, de bon matí, la ciutat es posarà en marxa i 4.500 persones s’enfundaran la samarreta amb els colors del seu districte per defensar-lo en la cursa popular amb més caliu, el Correbarri. Aquesta prova esportiva, que enguany celebra la seva segona edició, reunirà corredors de Barcelona i rodalies per proposar-los un recorregut de deu quilòmetres pels carrers més emblemàtics del municipi, amb el repte individual d’assolir la millor marca possible i l’obligació de deixar el seu districte en la posició més alta del podi. Deu barris per a una sola Barcelona.

El Club Natació Atlètic-Barceloneta i la companyia Gaudium Sports, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona, han treballat de valent per fer possible el Correbarri 2013, la segona edició d’una cursa que ara mateix és en mans del districte de Sant Martí. I és que el barri del sud-est de la ciutat no només va situar un representant com a campió absolut de la prova –José Luis Blanco-, sinó que va obtenir la millor marca en la mitjana general dels seus corredors. Sens dubte, Sant Martí és el rival a batre per la resta dels nou districtes de Barcelona, que tenen més ganes que mai de suar els seus colors i demostrar quin és el barri més ràpid de la ciutat. Els padrins de cada districte s’han encarregat d’arengar el seu exèrcit durant les darreres setmanes, així que tot és a punt per al combat final. A les 9.30 hores del diumenge, es donarà el tret de sortida a la cursa des de la Plaça del Mar; aleshores, ja no hi haurà volta enrere. 4.500 cames amb orgull de barri correran per defensar els seus colors.

Per esbrinar més detalls d’aquesta original iniciativa, hem volgut parlar amb el seu ideòleg, Alberto Montenegro. Ell treballa com a periodista, realitza tasques d’speaker en competicions esportives i, des de fa un parell d’anys, forma part de Gaudium Sports, una empresa especialitzada en l’organització esdeveniments esportius. La tasca de l’Alberto, juntament amb la de molts altres professionals, ha estat cabdal perquè el Correbarri 2013 esdevingués de nou una realitat.

Quan i com va sorgir la iniciativa?

El idea del Correbarri és culpa meva. Fa un parell d’estius vaig anar amb els meus pares a Siena, a la regió de la Toscana, i allà vaig descobrir més a fons la tradició del Palio, una competició atlètica en què deu genets corren amb els seus cavalls representant la seva contrada. A la ciutat de Siena hi ha disset barris, dels quals només deu poden competir en cada edició del Palio, de manera que cada any se’n realitzen dos perquè totes les contrades hi puguin formar part, un al mes de juny i un altre a l’agost. Allà vaig aprendre que aquest tradició anava molt més enllà d’una cursa de cavalls en què els genets han de fer tres voltes a la plaça central; es tractava d’una jornada festiva en què tots els barris estaven bolcats amb el seu genet, engalanaven els fanals amb els seus colors i ondejaven la seva bandera. En veient aquell espectacle, se’m va acudir que aquesta idea es podia traslladar a Barcelona amb una cursa popular, a mode de lluita entre els diversos barris de la ciutat.

La competició entre els barris és un al·licient perquè els corredors participin a la cursa?

Jo crec que sí. És clar que el Correbarri és una cursa individual, en què els participants volen realitzar una cursa de deu quilòmetres i veure quina marca fan, però la gent també té un cert sentiment de barri, de manera que és bo afegir-li aquest punt de disputa. És a dir, a més a més de lluitar tu mateix contra el cronòmetre, també formes part d’una col·lectivitat. D’aquesta manera, tenim un escenari amb deu equips separats, diferenciats pel color de la samarreta que vesteixen.

És complicat organitzar un esdeveniment d’aquestes magnituds?

Barcelona és una ciutat complicada per organitzar aquests esdeveniments i et trobes amb tot tipus de dificultats. Sense anar més lluny, la setmana passada vam descobrir que, en un lloc per on havia de passar la cursa, hi havia una altra activitat programada, de manera que hem hagut de modificar el recorregut a darrera hora. Ningú es va adonar que s’havien atorgat dues llicències pel mateix lloc i això ens va crear algun problema. Per altra banda, també és important la preparació logística, ja que hi ha inscrits més de 5.000 corredors, i tots ells han de disposar d’ampolles d’aigua, dorsals de competició, xips i regals. El cert és que hi ha molta feina a fer. Cal parlar amb la Guàrdia Urbana per establir els criteris de seguretat, contractar una corporació mèdica per si es produeix algun incident i implantar un sistema de coordinació de voluntaris eficaç. Tot això és força complex, però per altra banda també és engrescador. Veure com una idea que ha sorgit de tu està prenent forma i està funcionant. Barcelona és una ciutat difícil quant a l’organització d’activitats esportives, ja que se’n celebren moltes cada cap de setmana i cal trobar la manera d’encabir-se i aconseguir que la cursa sigui un èxit.

On es destinen els diners que es recullen de la cursa?

Els diners que recollim van bàsicament destinats a cobrir despeses, ja que el volum de material i elements logístics que necessitem és molt elevat. Probablement ens podrem pagar un sopar després de tot plegat, però poc més. Cal invertir en el cronometratge, les aigües, els dorsals, la infraestructura de la cursa, el material de treball dels voluntaris, el lloguer del magatzem on guardar-ho tot, els professionals que vetllen pel bon funcionament, etc. Hi ha molt merder i moltes coses en què gastar els diners. Això sí, cal tenir en compte que també col·laborem amb dues entitats de caràcter social, Càritas i el Banc d’Aliments. Per cada xip de competició -peça electrònica que els corredors duen al calçat per marcar el temps- que es retorni, Càritas guanyarà 80 cèntims; mentre que a la Fira del Corredor el Banc d’Aliments situarà una estand perquè la gent pugui fer donacions voluntàries de menjar, com llegums, llet o galetes. D’aquesta manera, participem amb dues organitzacions socials i fem del Correbarri una cursa solidària.

Quin és el nivell dels atletes?

Hi ha de tot. Per exemple, el padrí del meu districte, de Sant Andreu, és el Nacho Cáceres, atleta professional. Ell ara té com a objectiu fer una bona marca a la marató de sant Sebastià i està enfocant la seva preparació per a aquest repte. Aquest diumenge el seu entrenament consisteix a fer 35 quilòmetres, de manera que ell sortirà de casa ben d’hora, arribarà a la sortida del Correbarri després d’haver fet uns 25 quilòmetres i després farà la cursa sense forçar, al seu ritme habitual. També hi haurà altres atletes que són habituals en podis en carreres de Barcelona i rodalies, com el Sergio Enríquez, que vestirà els colors de Gràcia, o el Juanma Álvarez, que va ser Top 10 a la cursa de la Mercè i que defensarà el districte de Ciutat Vella. En aquest sentit, pot participar-hi tothom, fins i tot atletes o ciutadans que siguin de fora de Barcelona. Nosaltres no demanem que els corredors certifiquin que són d’un districte o d’un altre, sinó que cadascú defensa el districte amb què té més vincle, ja sigui perquè hi viu, perquè la seva família resideix allà, perquè hi ha una plaça o un bar que els agrada, etc. De totes maneres, si les persones que es volen inscriure són de fora i no tenen preferència, també els proposem que s’alineïn amb aquells districtes que tenen menys volum de participació, per tal que s’equilibrin les forces.

Quin paper juguen els padrins de cada districte?

Els padrins són els animadors de cada districte, persones arrelades a un barri de la ciutat que han d’intentar engrescar com més gent millor perquè participin amb ells al Correbarri. Per exemple, el padrí de Les Corts és el Joan Maria Pou, un periodista molt vinculat al seu barri, que a més a més retransmet els partits del Barça, un club que té el seu estadi al districte. En general, els padrins són persones una mica mediàtiques que ens ajuden a difondre l’esdeveniment per les xarxes socials i que protagonitzen una rivalitat sana entre els districtes. Així doncs, el seu paper es basa en interactuar amb la gent, fer caliu i, si es veuen amb cor, participar al Correbarri el diumenge. L’any passat cap dels padrins no va córrer la cursa, però enguany n’hi ha quatre o cinc que sí que ho faran. El periodista Joan Maria Pou defensarà els colors Les Corts, les cantants i actrius The Mamzelles els de Ciutat Vella, Mònica Palenzuela els de l’Eixample, la jugadora de waterpolo Laura Ester els de Sants-Montjuïc, el periodista Àlex Castells els de Gràcia, el jugador d’handbol Viran Morros els de Sarrià-Sant Gervasi, la dupla Pep Marí i Sergi Mas els d’Horta Guinardó, l’atleta Nacho Cáceres els de Nou Barris, l’actor Blai Rodríguez els de Sant Andreu i, per últim, el jugador de waterpolo Albert Español els de Sant Martí. Tots ells són personatges coneguts del món de l’esport, de la comunicació o de l’espectacle i tenen un fort vincle amb el seu districte.

Quines sensacions teniu en aquesta segona edició?

Nosaltres notem que, per les xarxes socials i per altres vies, hi ha molta activitat pel que fa a la rivalitat sana entre els districtes. El Correbarri té un component diferent i això s’aprecia tant el dia de la cursa com en les setmanes prèvies. La gent fa caliu en favor dels seus colors, es trasllada en transport públic cap al punt de sortida amb la samarreta del seu districte, es dedica mirades de complicitat o desafiament, de manera que es crea una atmosfera molt bona. Intentem que el Correbarri tingui un punt diferencial, que no sigui només una cursa de deu quilòmetres, sinó que deixi palès que darrere hi ha l’objectiu de fer ciutat, de fer barri. Hi ha atletes que competeixen tot l’any per al mateix club i que es troben que per un dia no són companys d’equip, sinó rivals. Nosaltres recomanem als participants que vesteixin la samarreta amb els colors del seu districte, però no obliguem a fer-ho, així que si la gent ho fa és perquè vol participar d’aquesta lluita sana.

“Per tot això, el Correbarri és diferent a la resta de curses”, Alberto Montenegro.