Cares conegudes | Viure

Christian Felber: “Els diners haurien de ser un bé públic”

Revista Valors>>Entrevistem Christian Felber (Salzburg, 1972) en una aula de la Universitat de Barcelona, on ha vingut a presentar el seu darrer llibre Diners. Noves regles de joc. Des de fa un parell d’anys aquest jove austríac s’ha convertit en un reconegut conferenciant internacional, sobretot quan la seva proposta d’Economia del Bé Comú, alternativa al capitalisme financer, ha començat a ser aplicada a empreses, administracions i universitats. Precisament, gran part del seu èxit rau en el fet que el seu model s’ha demostrat aplicable. Alguns encara li retreuen que no hagi passat per una facultat d’econòmiques, però sí que ha estudiat filologia hispànica, psicologia, sociologia i ciències polítiques. Tenint en compte el seu perfil i la seva proposta de reforma del sistema econòmic i financer alternatiu, es confirma que ha arribat el moment de veure els diners des d’una altra perspectiva.

Què són per a vostè els diners?

Els diners són un mitjà per arribar a altres objectius; un mitjà útil i valuós. I quin és l’objectiu de l’economia? El bé comú, segons les constitucions modernes; la satisfacció de les necessitats humanes, segons els llibres de text; i la bona vida, des d’Artistòtil i fins a les filosofies indígenes d’Amèrica Llatina. Si els diners serveixen per arribar a aquests fins són una eina molt valuosa, però sempre es pot abusar de qualsevol mitjà.

Podríem prescindir dels diners?

Un ganivet de cuina és útil per tallar verdures, però també serveix per matar. I per això no prohibim els ganivets de cuina, oi? Ara bé, aquesta decisió no és fàcil. De fet, mentre ningú pensa en prohibir els ganivets de cuina, hi ha persones que asseguren que els diners són un mitjà tan abstracte i opac que sempre provocarà abusos.

La meva proposta és un darrer intent de reforma generant un ordre monetari conscient, democràtic i ètic.

Vostè, per tant, els dóna una darrera oportunitat, per entendre’ns…

Sí. La meva proposta és un darrer intent de reforma generant un ordre monetari conscient, democràtic i ètic. Només si això fracassa, aleshores, acceptaré les propostes d’una economia sense diners. De moment, no puc fer una proposta d’economia nacional i internacional sense diners perquè aquesta s’hauria de basar en la confiança absoluta i, per tant, s’hauria d’idear un sistema sobre com generar, protegir i salvaguardar dels abusos d’aquest valor. I, jo, sincerament, avui no conec la tecnologia per a procurar-ho. Per tant, com a següent pas, proposo un sistema de diner democràtic, conscient i ètic.

Les decisions importants sempre les prendran les persones que tenen més diners o aquest és un esquema que es pot trencar?

En un col·lectiu democràtic les regles sempre les fan aquells que tenen poder. De fet, és una qüestió de poder i no de diners, encara que, moltes vegades, el poder t’obre les portes als diners. És un cercle. Ara bé, tampoc és una llei natural que en una democràcia el poder estigui concentrat en mans d’uns pocs. Això, però, només depèn del model democràtic. És a dir, si escollim un model en què el poble només pot votar cada quatre anys el poder es concentrarà enormement només en aquells partits polítics que tenen presència en els governs o parlaments. I, aquest, per mi, és un model democràtic dolent, fluix i pobre. Per això, a l’essència del model econòmic i financer que proposo hi ha una democràcia més profunda, real i sobirana. És en aquesta paraula on s’amaga el poder.

Política i economia són dues paraules que sovint van estretament lligades i que són força dependents l’una de l’altre. Si tenim en compte aquest fet, des d’on ha de començar el canvi?

Des de diferents bandes i al mateix temps. En primer lloc, hauríem de deixar de fomentar en el sistema econòmic comportaments egoistes i agressius. Aquest tipus de comportaments són compensats amb l’èxit econòmic, però també contagien el sistema polític. Una de les causes de la generalitzada corrupció política actual és, en bona part, haver fonamentat falsos valors en l’economia. En segon lloc, si no posem límit a la concentració de poder en l’economia –en el dret a la propietat, en la mida de les empreses i en la desigualtat de la renda– aleshores el poder econòmic i polític es concentra en mans d’uns pocs de forma excessiva. I en tercer lloc, cal una reforma de la democràcia. De fet, mentre el poder estigui representat en uns sobirans del poble, el poble mai serà veritablement sobirà.

Mentre el poder estigui representat en uns sobirans del poble, el poble mai serà veritablement sobirà.

Sempre, però, estaríem parlant d’un canvi nascut des de la base…

Sí, avui podem assegurar que en cap país del món, o com a mínim d’Europa i els Estats Units, els representants de la ciutadania aposten pel canvi. Existeix molt poca probabilitat que aquest vingui des de les elits del sistema degut al grau ja molt desenvolupat del sistema capitalista, que ha provocat una gran concentració de riquesa en mans d’uns pocs. I això impedeix que el sistema sigui innovador i es renovi per si mateix. Cal dir, però, que des de les elits també hi ha persones que donen suport a un canvi i que no són fervents defensors de les relacions de poder actuals. Això ens dóna esperança. (…)

Si voleu llegir l’entrevista sencera, acudiu als nostres punts de venda o compreu-la directament al nou iQuiosc.cat.