Viure | Tribuna

Com parlar de religió a partir del currículum

Pere Oliva, prevere>>Dissabte passat, 5 d’abril, va tenir lloc al Teatre Atlàntida de Vic, en motiu de la trobada anyal dels docents de religió, una ponència per part del Dr. Armand Puig, degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, als professors de religió de tot Catalunya: “Com parlar de Jesucrist a partir del currículum?”

La ponència podria resumir-se en cinc punts fonamentals encaminats a l’expressió i comunicació de la fe. Cinc punts bàsics per presentar la persona de Jesús a les aules, en el context de l’escola. Aprendre i ensenyar, lema d’enguay, ajuda a comprendre la tasca insubstituïble dels professor de Religió, que esdevé, tal com va mencionar la consellera d’ensenyament Irene Rigau, un campanar de referència en els diferents àmbits de formació d’infants i adolescents.

Les paraules, sovint a l’evangeli enteses com a Paràboles, ajuden a centrar i valorar el missatge de Jesús i són atractives als infants i joves. A través dels relats acaben entenen el que ha vingut a dir-nos el nostre Mestre i Senyor.
Els signes, pensem en els miracles, esdevenen veritables gestos de Jesús, i expressen les seves actituds de consol, misericòrdia i fortalesa.
Viure segons el Regne, respon a les demandes de Jesús en l’evangeli. Jesucrist proposa alguna cosa més que uns valors a la carta. El cristianisme té uns valors propis i alhora uns valors compartits. Hi ha valors com el perdó, que potser en referència als enemics, no esdevé, de ben segur, un valor enormement compartit. La fidelitat i l’alteritat difícilment adquiriran massa valors a l’alça.
El Misteri Pasqual i a partir d’aqui, l’eucaristia, troben en el Dijous Sant la clau d’interpretació i de tot el camí cristià. Sense el darrer sopar res té sentit en el misteri fonamental de la fe cristiana.
I, finalment, el seguiment. Tots els cristians i cristianes, som de fet, deixebles. Fonamentalment som seguidors i, per tant, l’itinerari personal ve il·luminat per aquell que ens atrau. Ens ajuda a comprendre el cristianisme com una manera de viure diferent. Serem capaços de presentar aquesta proposta?

I després d’aquestes cinc línies acaba definint el que no ha de ser un professor/a de religió. Impartir religió a l’escola no vol dir: preparar els alumnes per rebre un sagrament, ni quedar-se en la simbologia o en la psicologia de la religió o bé, en pures teràpies de meditació que no tenen un terreny definit… Ara bé, no ha de mancar mai, el que en podríem dir: ensenyar religió amb una tendència clarament propositiva. La classe de religió pot precedir la fe i/o acompanyar la fe dels qui la reben.

Va acabar mencionant el misteri de Crist, sempre nou, sempre atractiu, va comparar-lo a l’activitat d’un volcà. Qualificant aquest misteri com a volcànic va voler fer-nos adonar de la força d’una lava incontrolable que s’extén arreu.

Foto: Conferencia Episcopal Tarraconense.