Els films essencials | Fer

Das Schreckliche Madchen/La chica terrible (Michael Verhoeven)

Josep Oriol Jorba>>

Fitxa tècnica

Director: Michael Verhoeven.
País: Alemanya.
Any: 1989.
Duració: 94 minuts.
Títol original: Das Schreckliche Madchen.
Protagonista: Lena Slolze.

Notes del film i de la producció:

Film catalogat com a drama amb toc d’humor. Serveix d’introducció al tema de l’Holocaust. El director alemany independent revisa de manera autocrítica el passat nazi d’ Alemanya de forma inusual, amb un to de comèdia mitjançant un personatge atípic.

Síntesi:

La “noia terrible” és una jove alumna que ha guanyat un premi de redacció i que es presenta a un nou concurs que te com a tema: “La meva ciutat natal en el III Reich”. La noia vol fer una recerca sobre un tema que comporta molta resistència entre la població, ja que es vol endinsar-se a la terrible qüestió de l’Holocaust vers la seva ciutat natal, Pfilzing (Baviera).

L’entorn està plegat pel rigorisme catòlic.

La noia es troba amb tot tipus de traves (sabotatges, insults, querelles, etc.). Fins hi tot La universitat es posa en contra d’ella.

Es presenta al poble alemany en estat de memòria congelada, d’obligat oblit per a poder tirar endavant la vida quotidiana normal.

Es tracta d’una recerca d’un passat immediat d’una microregió i d’una microhistòria.

Aparentment sembla que hom hagués estat de la resistència al règim i en realitat el que es destapa, el que es descobreix, és molt diferent, a saber, que la major part de la població va ser pro-nazi.

El film planteja la persecució tant de jueus com de dissidents (comunistes i socialistes contraris al règim, al sistema).

Tanmateix el film mostra la implicació de l’Església catòlica amb la trama del règim nacionalsocialista. El papa Pius XII no va condemnar explícitament l’Holocaust, ni les persecucions en general.

El director, M Verhoeven, fa recerca de la memòria històrica com a mecanisme natural i universal.

La chica terrible és l’historia fictícia però vàlida d’una jove valenta i intrèpida que manté una “guerra” contra les forces fàctiques de la seva ciutat, que fan un pols amb la noia per ocultar el passat vergonyós.

Qüestions que es desprenen del film:

El discurs ideològic nazi va ser rebut i assimilat en forma de doctrina viscuda amb fanatisme de tal manera que va ser assimilada per l‘inconscient col·lectiu. Però i la voluntat? I la individualitat? La nació alemanya va acceptar còmodament la situació? Es què la població es va tornar sorda i cega?

En un primer estadi i en funció de la conjuntura de crisi sostinguda des de la fi de la Primera G. M. la població civil podia seguir i donar suport al nacionalsocialisme, però un cop engegades les accions de les brigades d’assalt i les persecucions sistemàtiques contra qualsevol dissident o persona contraria al règim, què li va passar a la població alemanya? Realment el poble alemany es va tornar absolutament egoista i acomodatiu. És més, un cop coneguda la realitat de l’Holocaust els alemanys es van convertir en còmplices de les barbaritats.

Un tema a analitzar es veure com va influir la conjuntura de la Guerra amb la decisió final de portar a terme l’Holocaust. Els mitjans tècnics, logístics i les infraestructures van facilitar l’ominosa decisió i la terrible actuació: explicació però no justificació.

La desnazificació:

Pels judicis de Nüremberg.
Karl Jaspers:planteja la culpa individual (refusa la col·lectiva)
Mitjançant els expedients contra la població segons els graus d’implicació.
Les campanyes dels aliats mitjançant les investigacions i els judicis.
Necessitat econòmica de reconstrucció del país va fer baixar però l’empenta desnazificadora.

“Lo que ha ocurrido es una advertencia. Olvidar el nazismo es una culpa. Debe ser recordado continuamente. Es posible que vuelva a ocurrir”. Karl Jaspers.