Els films essencials | Saber

Documentals històrics sobre la Guerra Civil (V)

Josep Oriol Jorba>>

DOCUMENTALS HISTÒRICS SOBRE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA

(V) Las Brigadas Internacionales

Fitxa tècnica:

Director: Matt Richards

Any: 2008/2009

Nacionalitat: EEUU

Durada: 57’

Format: material d’arxiu en blanc i negra i les entrevistes en color

El govern de la República Espanyola va autoritzar oficialment la formació del cos militar de les Brigades Internacionals el 22 d’octubre de 1936. En realitat, però, els primers voluntaris antifeixistes ja havien arribat a Espanya poc després de la sublevació del 18 de juliol de 1936. Un decret publicat a la Gaceta de Madrid el 27 de setembre de 1937 signat pel ministre de la Guerra, Indalecio Prieto, establia l’Estatut Legal de les Brigades Internacionals.

Aquest documental només arriba fins a la presa de Madrid.

Els Brigadistes Internacionals i la lluita a la guerra d’Espanya

Van ser diferents els motius que van dur a la formació de les Brigadas Internacionales. La conjuntura de crisi mundial va provocar que molta gent jove estigués sense feina, de manera que allistar-se en agrupaments organitzats, amb un destí predeterminat de caire ideològic i humanitari no va ser una elecció massa difícil de prendre. Així doncs, alguns, en trobar-se sense responsabilitats directes al seu país d’origen, van decidir anar cap a Espanya per a lluitar, mentre que d’altres ho van fer per servir en les unitats de socors. Molts es van allistar per raons d’ideologia política, per lluitar contra el feixisme. La raó que va prevaldre, però, va ser la de participar en una guerra per aturar l’extensió del feixisme per Europa i pel món. Per a molts va ser una elecció fàcil, ho tenien clar: era un deure per a ells.

La raó que va prevaldre en la formació de les Brigadas Internacionales va ser la de participar en una guerra per aturar l’extensió del feixisme per Europa i pel món

Hi van haver brigadistes de més de 50 països de tot el món. El país que més en va aportar va ser França amb més de 10.000. El segon contingent important provenia d’Alemanya i Àustria amb uns 5.000. D’Itàlia en van venir uns 4.000, 2.500 d’Anglaterra i Irlanda, uns 2.000 dels EEUU, a més dels que provenien de Mèxic, Abissínia, Polònia, Albània, Txecoslovaquia, Hongria, Bulgària, Suècia, Holanda, Romania i Cuba, entre d’altres, conformant un total de 60.000 combatents voluntaris. D’aquests hi van morir uns 10.000. Altres fonts indiquen que en van morí uns 15.000 dels 59.380 brigadistes que van participar a la guerra.

Hi van participar un considerable nombre de brigadistes d’origen jueu, pel fet d’entendre la lluita contra els sosllevats del bàndol nacional, és a dir, contra els feixistes, com una lluita seva, ja que el feixisme representava un perill imminent contra les minories de tota Europa.

Molts brigadistes eren militants comunistes i anarquistes. La filiació política majoritària era la comunista, ja que gairebé tots havien estat reclutats pels partits polítics comunistes de les diferents nacions. Procedien de diferents estrats socials, des d’intel·lectuals a proletaris passant per sindicalistes, metges, artistes, ex-combatents de la Primera Guerra Mundial, afroamericans i orientals naturals de suburbis de New York, estudiants universitaris, escriptors, etc.

La No-intervenció en la Guerra Civil Espanyola

Des del primer moment de la guerra les potències europees van fer esforços per a limitar l’impacte del conflicte a un àmbit exclusivament espanyol. França, pressionada per Gran Bretanya, va ser el país que va proposar la política de la No-Intervenció mitjançant el seu president Léon Blum. El 25 de juliol de 1936 es fa la proposta i es demana l’adhesió a diferents països d’Europa i també als EEUU, per un total de 27 països a banda d’Anglaterra i França. Poc després es procedeix a organitzar un Comitè Internacional que es va reunir a Londres, el 9 de setembre de 1936, per signar l’acord. Però Alemanya i Itàlia van enviar ajut militar (soldats i armament) al bàndol dels sosllevats i l’URSS al bàndol republicà. França i Gran Bretanya es van mantenir neutrals. Malgrat tot, la República, amb la col.laboració del Komintern, va rebre l’ajut de voluntaris antifeixistes d’arreu del món: les Brigades Internacionals, organitzades a Albacete.

Amb la No-intervenció, més enllà de la limitació de l’ajut al dos bàndols en lluita, el què es va aconseguir va ser que un conflicte local no esdevingués una crisi internacional de tipus bèl·lic. El Comitè de Londres per a la No-Intervenció, després de llargues negociacions, va arribar el 5 de juliol de 1938 a un acord de principis per a la retirada de les forces estrangeres. Si s’hagués aplicat en ferm els que haurien sortit més perjudicats haurien estat el nacionals, pels nombrosos contingents rebuts d’Alemanya, Itàlia i del Marroc.

La Guerra Civil Espanyola s’emmarca dins de la conjuntura internacional d’enfrontament entre els estats feixistes (Alemanya, Itàlia, Japó) i el comunisme de la URSS, cap al conjunt de països i potencies aliades que segueixen molt de prop cada un dels moviments dels esmentats blocs. Paul Preston (historiador hispanista anglès) ha dit que la Guerra Civil Espanyola va constituir la primera batalla de la Segona Guerra Mundial. Des d’aquesta perspectiva, va ser un preludi i un camp d’experiències per a la II GM per diverses raons, entre les que cal esmentar sobretot el paper de l’aviació (les unitats de l’aviació Condor alemanyes) com a element destructor i potenciador d’alarma i de por, i la presència de tècnics estrangers.

Amb l’organització i presència activa de brigades internacionals de voluntaris que venien a lluitar per uns ideals, la Guerra Civil Espanyola, però, es pot considerar com la darrera guerra romàntica de la història.

Albacete i les Brigades Internacionals

Albacete va representar el Quarter General de les Brigades Internacionals. Va ser el lloc on, després d’un llarg viatge fent escala a diferents indrets (Figueres, per exemple), es van trobar el voluntaris estrangers que venien a Espanya a lluitar al costat de la República contra el feixisme, sense paga, per voluntat pròpia, desinteressadament.

El 23 d’octubre, Francisco Largo Caballero va crear la División Orgánica de Albacete, amb un Comitè d’Organització encarregat d’assistir de manera centralitzada als voluntaris que arribaven del estranger. André Marty, secretari de la Tercera Internacional i home de confiança de Stalin, va ser nomenat Cap de la base d’Albacete. Des d’Albacete, amb el permisos pertinents i amb els certificats necessaris, van ser distribuïts per diferents llocs estratègics (La Roda, Tarazona de la Mancha, Volanueva de la Jara, Madrigueras).

A Albacete van ser ensinistrats i armats per anar al combat.

La primera intervenció militar

Les Brigades Internacionals van anar a reforçar el front republicà de la línea formada a la Ciutat Universitària. Van arribar a Madrid en camions i en trens. La primera brigada en arribar a Madrid, a l’estació del Nord, va ser la XI Brigada (la primera en constituir-se formalment el 22 d’octubre del 1936 amb tres batallons).

L’arribada de les Brigades a Madrid va constituir una injecció de moral a la població civil. Els brigadistes tenien un crit de guerra “No pasarán”. Van representar una forta resistència a les tropes del bàndol nacional, fins el punt que el general franquista Varela es va veure obligat a combatre en els suburbis i en les aules i laboratoris de la Ciutat Universitària sense tropes suficients per intentar una operació pel flanc.

BIBLIOGRAFIA