Viure | Tribuna

D’un temps, d’un país

Josep Aracil>> En la pel·lícula ‘2001: una Odissea de l’espai’, uns cavernícoles prehumans acaben descobrint la utilització dels ossos d’uns animals com les primeres eines per al desenvolupament humà. En aquests moments, ens trobem davant un sistema capitalista obsolet, comandat per psicòpates depredadors, que volen ser cada vegada més rics, al preu que sigui.

Algunes persones més agosarades, una vegada treta la vena dels ulls de la drogodependència social, han percebut i descobert noves eines tecnològiques socialment infrautilitzades. Les eines de la revolució digital, que estan generant una societat del coneixement que ha de fer possible avançar positivament en el procés evolutiu humà, canviant l’actual competició agressiva, pròpia de l’espècie animal, pel compartir altruístic, propi de l’espècie humana.

Cal n’oblidar que cada persona és d’un temps, d’un país. El nostre temps és el d’una transició evolutiva rupturista, com mai s’havia donat en la història de la humanitat. Transició d’una civilització prehumana a una de nova realment humana. Civilització inicialment liderada per una joventut il·lustrada, amb els coneixements tecnològics més avançats per fer-la possible. El nostre país podria ser el dels nostres avis, amb una concepció llibertària del món, basada en l’ajuda mútua, el cooperativisme i la vida local 24 hores. La seva recuperació, que s’està convertint en imprescindible, podria començar per l’establiment de bancs de temps en àmbits locals, com una veritable escola bressol per a la pràctica de la vida comunitària. També aprofitant l’esperit emprenedor, innovador i creatiu, necessari per a la creació d’una Catalunya independent en el marc de la UE. País, que d’una vegada per totes, ha d’aspirar a convertir en una realitat la seva llibertat com a poble. Viure de forma pacífica, respectant les identitats dels diferents ecosistemes culturals europeus, que poc a poc, acabaran configurant l’Europa dels pobles.

L’antropòloga Margaret Mead considera que històricament han existit tres formes diferents d’adquirir coneixement. Inicialment els pares ensenyaven als seus fills, després el pares i els fills aprenien conjuntament i actualment els pares aprenen dels seus fills. Els fills han esdevingut els protagonistes en la nova societat del coneixement, on per primera vegada en la història, el paper de la joventut il·lustrada i socialment compromesa ha passat a ser determinant. Ens fan falta cervells ben moblats, amb idees clares per destriar el gra de la palla. Es necessiten enginyers i emprenedors amb els suficients coneixements de tot tipus per actuar com a constructors d’un futur brillant, amb grans oportunitats plenament al nostre abast, no percebudes i desaprofitades.

Comptem amb una joventut que si s’ho proposa, es pot convertir en motor de la història. Tenim els exemples dels joves creadors de Windows i de Facebook. Es necessiten ‘Bill Gates’ innovadors i creatius que lideren canvis tecnològics, en una nova societat en la que la robotització del treball modificarà substancialment la vida laboral, avançant cap una desitjable plena ocupació, que acabarà generant una clara disminució en la dedicació horària, relegant en segon lloc el treball a favor de l’oci i el joc creatiu. Coneixements tecnològics en mans de la joventut, que caldria ajuntar amb l’experiència vital dels anys, d’un col·lectiu sènior que arribarà a ser una tercera part de la població. Ha arribat l’hora de trencar les cadenes de la desigualtat social, per deixar de ser criats i passar a ser amos del nostre destí. Tot això és possible, fem-ho!

Josep Aracil és president d’Eurosenior.

joaxarxa@gmail.com

Fotografies: Fotogrames de ‘2001: una odissea de l’espai’, mítica pel·lícula de Stanley Kubrick. / Extretes d’Internet.