Saber | Tribuna

Ecosistema cultural

Josep Aracil>>Científicament es considera el planeta terra com un ésser viu anomenat Gaia, que s’autoregula tendint a l’equilibri. Està fortament influït per la biosfera, una petita franja de l’escorça terrestre on es desenvolupa la vida, que inclou també la dels éssers humans, els qual formen part d’un ecosistema natural que es veuen obligats a respectar, en benefici de les properes generacions. Aquests elementals coneixements científics són necessaris per organitzar, amb visió de futur, els territoris on conviuen els éssers humans. Així, Catalunya es podria definir com un ecosistema cultural constituït pel seu territori, història, llengua, una comunitat de drets i de costums, una cultura, la consciència de la seva pròpia personalitat i la voluntat de mantenir-la i desplegar-la, amb la suficient capacitat per autoorganitzar-se i crear un estat independent, interrelacionat globalment com un node autònom, autosuficient i autogestionat dins d’una xarxa mundial d’ecosistemes culturals.

Els nacionalismes sobirans o federalistes que fan referència al passat estan obsolets i no serveixen per a la creació del nou estat de Catalunya enfocat al futur

Tota aquesta introducció no pretén res més que justificar que la creació d’un nou estat modern al segle XXI no es pot fer copiant els actuals estats, que funcionen amb sistemes polítics obsolets que han portat a l’actual crisi en que ens trobem, sinó tenint en compte el funcionament ecològic, cada vegada més en xarxa, de la societat actual.

Des d’aquesta perspectiva, els nacionalismes sobirans o federalistes que fan referència al passat estan obsolets i no serveixen per a la creació del nou estat de Catalunya enfocat al futur, són necessàries, imprescindibles, persones amb capacitat de lideratge per crear equips innovadors i competents, capaços d’elaborar un nou projecte de societat centrat en les persones i no en els diners, que faci possible la creació d’un estat modern que tingui en compte les noves tecnologies i els coneixements científics més avançats però, sobretot, molta cura en la construcció d’una nova societat basada en l’harmonia, la igualtat d’oportunitats i la convivència de tots els essers humans.

No és la consciència de l’home la que determina la seva manera de ser sinó al revés, és la seva manera de ser social qui determina la seva consciència

En aquests moments és imprescindible, necessari, superar la xacra de l’atur estructural crònic. Per aconseguir-ho cal recórrer a la història per constatar que els diferents models de producció utilitzats per la humanitat per cobrir les seves necessitats bàsiques, acaben determinant el seu procés de vida social, política i espiritual. No és la consciència de l’home la que determina la seva manera de ser sinó al revés, és la seva manera de ser social qui determina la seva consciència.

Si volem canviar la forma d’entendre el món cal canviar el seu model de producció, que és qui finalment acaba essent determinant. Un nou model de producció basat en l’autosuficiència territorial i amb la revolució digital com a eina d’organització, comunicació i relació, faran possible la construcció d’un territori innovador i pioner, conduit pel progrés com la més perillosa de totes les forces. La que fa que el que hagi de ser sigui, tenint en compte que per ser més cal, abans que tot, saber més, sobretot la nostra voluntat de ser i voler ser, respectant en tot moment la llibertat, com la nostra substància més important. Quan el que és i el que podria ser no s’assemblen en res es produeix un conflicte, que en aquests moments l’actual crisi econòmica i social està posant en evidència. L’actual societat regida per les lleis del mercat està impedint que el que hauria de ser pugui ser, i per això no serveix, cal canviar-lo, al mateix temps que cal, també, fer-ho en l’organització i gestió del nostre territori, en benefici propi i de les futures generacions.