Viure | Tribuna

El dret d’autodeterminació

Josep Aracil>>Està molt clar que el poble de Catalunya vol votar, tot i que és més que dubtosa la forma de fer-ho. Cal prendre consciència que realment el que es pretén votar és el dret d’autodeterminació del poble català, i no el dret de decidir què? Es tracta d’escollir el que una majoria creixent de ciutadans de Catalunya estima més convenient per als seus interessos, apostant per la construcció d’una Catalunya independent. S’ha de tenir molt clar que el dret d’autodeterminació en tots els llocs del món on s’ha exercit ha estat promogut pels que aposten per la seva independència, donat que pels que no la volen no te sentit votar, ja els hi va be el que tenen. És per això que l’actual moguda pel dret a votar hauria d’estar encarrilada a obtenir un vot afirmatiu favorable a la independència. Fer-ho per continuar o millorar com estem ja es va fer amb la votació del darrer estatut d’autonomia, amb els resultats negatius que tots coneixem..

Ara es tracta de votar per la independència de Catalunya, i per fer-ho cal no oblidar la proclamació de la II República, l’any 1931, com a resultat d’unes eleccions municipals que van posar en evidència que la voluntat del poble està per sobre de les lleis vigents, en aquell any totalment vulnerades. L’any 1931 la societat civil estava fortament organitzada, amb un projecte de societat molt avançat, fins l’extrem que molts dels seus plantejaments van causar admiració en molts països democràtics. En l’actualitat ens trobem davant d’una societat civil desorganitzada, completament desencisada, que no creu en res, amb clars símptomes de drogodependència social, promoguda per uns mitjans de comunicació venuts als interessos del gran capital, que neguen l’existència d’alternatives pacífiques i positives del sistema capitalista.

La possible independència de Catalunya hauria d’estar sustentada en un projecte engrescador que fes factible la construcció d’una nova societat vàlida per a tothom

S’hauria de tenir clar que la possible independència de Catalunya hauria d’estar sustentada en un projecte engrescador, clarament definit, que permetés apostar per la direcció d’un camí, cap un nou espai vital que fes possible la construcció d’una nova societat vàlida per a tothom. Percebre l’atur com un càncer que, tard o d’hora, afectarà a tota la població és una de les condicions necessàries per assumir que l’atur estructural crònic, produït per un obsolet sistema capitalista, incapaç de donar feina a tothom, és el principal motiu per apostar per un nou model de producció que permeti avançar cap a la plena ocupació. Es per tot això que la declaració de la independència de Catalunya, tot i ser una qüestió necessària, no és del tot suficient.

Caldria començar ja des d’ara la lluita contra l’atur com un aprenentatge necessari per enfortir la validesa de la independència, en el segur enfrontament contra l’estat espanyol que de cap de les maneres voldrà perdre una de les seves colònies més productives. Una societat per a totes les edats, vàlida per a tothom, hauria de ser capaç de solucionar, o si més no pal·liar, la xacra de l’atur com una condició imprescindible, que necessariament hauria de contemplar qualsevol proposta per a la creació del nou estat independent de Catalunya en el marc d’una recuperada idea: la d’una Europa dels pobles en lloc de l’actual constituïda pels cada vegada més obsolets estats-nació. Totes aquestes reflexions servirien de ben poc, si no acabessin posant sobre la taula una proposta elaborada des del Moviment Sènior, com una alternativa possible, visible a: www.euroseniorpremia.net.