Els films essencials | Reportatge

“El último cazador de brujas”, de Breik Eisner

Conjur sense embruix

Joan Millaret Valls>>El último cazador de brujas de Breik Eisner és un artefacte sense massa inspiració que combina bruixeria i cinema d’acció en els temps moderns. Un producte de consum ràpid que reposa bàsicament sobre el pretès ganxo d’un actor rocallós i inexpressiu com Vin Diesel, productor també del film. L’arrencada del film és força prometedora amb un passatge medieval en què un grup de guerrers ha d’eliminar la Reina Bruixa (Julie Engelbrecht) i acabar amb la maledicció que pesa damunt la contrada que ha fet desaparèixer diversos familiars propers. En aquest tenebrós i dantesc pròleg, un d’aquests valents escollits, Kaulder (Vin Diesel), aconseguirà acabar amb la temuda bruixa i els seus paorosos sequaços.

La cinta acumula escenes d’acció i desplegament d’efectes especials amb continus cops de guió i sorpreses en un registre del fantàstic tan poc suggeridor com esgotador.

Aleshores l’acció farà un salt temporal als nostres dies per revelar que Kaulder és el darrer caçador immortal de bruixes que ha travessat els segles i que actua en el nostre món contra el poder malèfic, però no letal, de les bruixes que coexisteixen amb els humans mentre s’entreté avorrit a empresonar-les. Kaulder treballa colze a colze amb una nissaga ancestral de capellans, els Dolan, i concretament, amb Michael Caine, empaitant bruixes, controlant ensurts i portant la comptabilitat de tot plegat. Però un dia Dolan mort en estranyes circumstàncies i descobrim que la Reina Bruixa ha reaparegut disposada a portar el caos i la destrucció a la terra, aliada amb el diabòlic acòlit Belial (Ólafur Darri Ólaffson), i aleshores l’imbatible caçador de bruixes haurà de salvar la humanitat.

La cinta no tarda en acumular escenes d’acció i desplegament d’efectes especials amb continus cops de guió i sorpreses en un registre del fantàstic tan poc suggeridor com esgotador sempre tendent a l’acumulació i a l’efectisme. Aleshores ens adonem que la presència d’Elijah Wood – arxiconegut per la nissaga de El senyor dels Anells-, que entra en escena per substituir el difunt capellà, es converteix en una simple comparsa de l’estrella Diesel. El seu petit paper el manté en un registre absolutament tenallat mentre la pretesa ambigüitat que ha de desprendre es perd en l’aire com una exhalació.

Queda, com no, la solvència i saber estar d’un actor immens com Michael Caine.

Enmig de tot plegat, els guionistes miraran d’introduir una forçada sensibilitat en el tros de carn Vin Diesel quan hagi de col·laborar amb una bruixa aliada, Chloe (Rosa Leslie), que regenta un bar de potingues i beuratges, que sembla estovar el cor sense sentiments de l’impertèrrit heroi. Igualment intercedeixen sense sort per implantar una certa humanitat i sofriment en el personatge de Kauldera través del trauma del passat de la pèrdua del fill i de la dona per culpa de les males arts de la Reina Bruixa, un trastorn que rebrota de tant en tant per debilitar-lo. Queda, com no, la solvència i saber estar d’un actor immens com Michael Caine a qui li regalen en safata els escassos fragments de rèpliques en comptats diàlegs amb certa gràcia.