Viure | Reportatge

Entrevista a Anna Boyé, antropòloga i fotògrafa

La nostra societat es basa en la competitivitat i en el fet de tenir i no en qui som realment.

Albert Calls>>Anna Boyé és antropòloga i fotògrafa. Des de l’any 2004 investiga les societats matriarcals que hi ha al món. Directora del projecte ‘Matriarcats’ ha estudiat diverses cultures, realitzant treballs de camp, difonent-los a través dels mitjans de comunicació i presentant-los a universitats, ajuntaments, biblioteques, escoles i altres institucions. La seva obra es pot veure a través dels documentals que elabora i de l’exposició fotogràfica ‘Matriarcats’. Ens ho explica per a Respostes.

La boda de Imeil.

En què consisteix i quines activitats desplega el projecte ‘Espai Matriarcats’?

Aquest “Espai Matriarcats” és un lloc per a mi, per estudiar les societats matriarcals que ja fa temps treballo, i ara servirà per difondre el viatge a Sumatra: http://matriarcados.com.

Però també he volgut fer d’aquesta sala-cuina un lloc de trobada amb els amics i amigues, un lloc per parlar de les coses senzilles de la vida mentre cuinem algun plat. Perquè si la casa és l’indret on es prenen les decisions i s’organitza l’activitat, la cuina és el cor de la casa i un espai polític de diàleg i de decisió on es gestiona l’economia i es governa.

Parlem dels minangkabau de Sumatra, un dels seus projectes. Quina és la seva filosofia de vida? Quin son els trets que defineixen aquest matriarcat?

La base de les societats matriarcals és l’ésser més que el tenir com a les societats patriarcals. Entre els minangkabau es mira sempre el bé comú; i el consens entre home i dona en tots els problemes de la vida, estructura aquesta comunitat. Quan les parelles es casen, segons la tradició minangkabau s’asseuen en un únic tro i vol dir que “són ungla i carn”.

Als minangkabau de Sumatra se’ls ensenya que no poden estar enfadats amb una persona més de tres dies.

De petits, als nens els diuen que han d’arribar a acords per decidir les coses del grup i se’ls ensenya que no es pot estar enfadat amb una persona més de tres dies.

Em va impactar la idea que tenen del poder. Les dones hereten la terra, la casa, les joies i els béns valuosos de la família. Elles són les que transmeten el llinatge i el nom. I quan els deia que per tant tenien molt poder, elles no m’entenien perquè per a elles no era poder, sinó una llegat dels ancestres de la seva família. D’altra banda, el cos de la dona es contempla com una font de vida creadora, molt respectada per tots.

Camperoles en la vessant del mont Merapi.

De cara al futur, es pot mantenir una societat d’aquest tipus, davant de la pressió religiosa i patriarcal?

En aquestes societats matriarcals l’essència del “ser” està arrelada de tal manera en el cor de les persones que aquesta profunditat no desapareixerà, continuarà latent tot i la pressió religiosa i patriarcal.

El meu objectiu també és portar aquest projecte ‘Matriarcats’ a les escoles. Vull que els nens vegin que hi ha altres maneres de fer.

Com va néixer en vostè aquesta vocació d’estudiar i fer visibles els matriarcats?

Viatjant, coneixent i estudiant la diversitat de cultures i de religions que hi ha al món em vaig adonar de les discriminacions que pateix la dona i em vaig preguntar si hi havia llocs tingués un paper rellevant. I sí, n’hi ha. Així va néixer ‘Matriarcats’, un projecte documental, fotogràfic i pedagògic per descobrir l’essència de les societats matriarcals.

Anna i les matriarques.

Quins projectes de futur es planteja?

He viatjat a quatre societats matriarcals: Els bijagó de Guinea Bissau, els mosuo de Xina, les poderoses dones de Juchitan i els minangkabau de Sumatra. En vull estudiar d’altres que hi ha repartides per tot el món. Ho sento com una missió de vida.
El meu objectiu també és portar aquest projecte ‘Matriarcats’ a les escoles. Vull que els nens vegin que hi ha altres maneres de fer. Perquè encara que ens sembli que hi ha igualtat, la nostra societat es basa en la competitivitat i en el fet de tenir i no en qui som realment.

La nostra societat és patriarcal, però hi ha matriarcats amagats. La manera d’actuar de moltes dones és semblant a les d’aquestes societats matriarcals, però l’home aquí no reconeix la dona en la seva profunditat.

La societat en la qual vivim és encara molt masclista?

La nostra és una societat patriarcal, però també hi ha matriarcats amagats. La manera d’actuar de moltes dones s’assembla a les d’aquestes societats matriarcals, però l’home aquí no reconeix la dona en la seva profunditat. Les dones en els matriarcats tenen una veu molt alta i una dignitat que aquí molts cops ens falta. Ja no en política, sinó a casa. I també s’ha devaluat el cos de la dona.

I que s’hauria de fer perquè no fos així?

Difondre el projecte ‘Matriarcats’ a tot arreu, perquè hi ha altres maneres de veure el món i de ser.

Entrevista: Albert Calls.

Fotos: Cedides.