Fer | Secció Bertolt Brecht
Entrevista a Isabel del Rio, autora de ‘La vident de la lluna plena’
La Barcelona de la novel·la és la real, és la del teatre i la faràndula, de l'art i les festes nocturnes, de la noblesa i la bruixeria
Sílvia Tarragó>>Isabel del Rio és una escriptora nata. Treballa com a redactora, documentalista, lectora, correctora i labors similars per a diverses editorials, mitjans de comunicació, agències Literàries i per a d’altres autors.
La seva primera novel·la, Casa de Títeres, va ser publicada a l’abril de 2008 amb una gran acollida i al juliol d’aquell mateix any va sortir la segona edició. Dos anys després va publicar amb La Galera el primer volum de la bilogia La Casa de la Torre, i en 2012 el segon amb Otros Mundos. Aquesta obra, il·lustrada per Oriol Malet i Cristina Barros, combina els gèneres de la ficció i el terror i ha rebut crítiques molt positives, tant del món editorial com de la crítica literària i dels bloguers.
Però Isabel, a més de versàtil escriptora és també fundadora de l’editorial Otros Mundos que el 2012 va publicar 20 Relatos del Fin del Mundo / 20 Relats de la Fi del Món, una antologia de relats apocalíptics que aplega textos d’autors com Rocío Carmona, Jordi Cantavella, Teresa Roig, Javier García de Oro, Susana Vallejo … i un pròleg de Jordi Sierra i Fabra.
Aquest mateix any les editorials Cossetània i Lectio van publicar 100 coses per fer a Barcelona almenys una vegada a la vida (en català i castellà), una original guia de la ciutat comtal que ha tingut una excel·lent acollida i que proposa passejades i descobriments per una ciutat que, segons ella “està plena de màgia“.
Per si tot això fos poc, Isabel treballa organitzant esdeveniments i tallers culturals i literaris dins i fora de Barcelona. Una de les llibreries on realitza algunes de les seves activitats és la Font de Mimir on vaig poder veure-la recentment a la presentació de la seva última novel·la La vident de la lluna plena, publicada per Columna edicions el passat mes de maig. Aquesta magnífica obra va ser ressenyada en aquest post: La vident de la lluna plena i ara us convido a conèixer una mica més sobre la novel·la en aquesta entrevista.
Sempre he pensat que en el futur moltes coses que avui es titllen d’espirituals o paranormals no seran més que fets científics.
Qui és la veritable protagonista de La vident de la lluna plena ¿Laia o Barcelona?
Barcelona és una part molt important de La Vident de la Lluna Plena, ja que és en ella on es desenvolupa la màgia, el misteri i l’aventura amorosa de la novel·la, i les seves històries i llegendes em van ajudar a crear els secrets que recorre la Laia. Però, com en totes les meves històries, els personatges, els seus sentiments i psicologia són els amos de les pàgines.
Que Laia, tingui una ment científica i sigui una escèptica ¿és una manera de mostrar el fràgil de la línia que separa el material de l’espiritual?
Jo no crec en aquesta divisió. La mitologia, la religió i la ciència són formes d’intentar explicar un món estrany per a l’home. Eliminar el factor emocional i espiritual és matar la nostra capacitat de sorpresa, i és així com avancem. Sempre he pensat que en el futur moltes coses que avui es titllen d’espirituals o paranormals no seran més que fets científics. Només cal fixar-se en la teoria de cordes, la gravetat o l’heliocentrisme.
Malgrat això, jo sóc com la Laia en aquest sentit, sempre intento buscar una explicació racional a tot, encara que el que m’envolta s’obstini a cridar-me que he de deixar de pensar tant i actuar més.
La història retrata una Barcelona molt diferent de la que està acostumat el lector, més enigmàtica i fosca, ¿era aquesta la teva intenció en escriure la novel·la?
La Barcelona de la Vident és real, és la Barcelona del teatre i la faràndula, de l’art i les festes nocturnes, de la noblesa i la bruixeria. No he necessitat molt subterfugi perquè realment la ciutat comtal amaga misteri suficient per a centenars de novel·les.
La història de la novela segueix la meva línia, barrejant somni amb realitat, ficció i història i, per descomptat, màgia quotidiana.
Quins llocs són per a tu els més màgics de la ciutat comtal?
El Parc del Laberint, l’Espai Barroc, el Casino de l’Arrebassada … Són tants! I tots ells guarden secrets que anhelen ser descoberts.
En particular, per a mi, el lloc més màgic és el laberint d’Horta. Alguns dels meus records al parc estan relatats en la novel·la.
Com va sorgir la idea de la novel·la?
En una conversa amb el meu amic i mestre Francesc Miralles. Sabent que llenço les cartes, em va reptar a veure si era capaç de crear una novel·la en què el Tarot fos el protagonista. Això va ser per telèfon, mentre baixava les escales del metro, a la sortida ja tenia a la Laia i la carta de la seva mare en ment.
La resta va sorgir a partir d’una tirada del Tarot. Em vaig dir: “Si les cartes ha de ser les protagonistes, per què no fer que siguin la columna vertebral?”. Per això us trobeu un dels arcans majors a l’inici de cada capítol.
T’has apartat una mica de l’estil misteriós i fantàstic de les teves obres anteriors ¿ha estat per aconseguir donar més versemblança a la novel·la?
La novel·la ho demanava. Casa de Títeres és pur realisme màgic barrejat amb erotisme i terror, La Casa de la Torre és terror i aventura, LoveFool és ficció i erotisme. La Vident de la Lluna Plena és un thriller inspiracional ple de misteri, màgia i amor.
Tot i així, la història de la Laia segueix la meva línia, barrejant somni amb realitat, ficció i història i, per descomptat, màgia quotidiana.
Va ser difícil no deixar-me portar pels meus instints i en alguns moments la meva part fosca els hi va fer passar malament als personatges, espero em puguin perdonar ;D
Hi ha data per a l’aparició de la traducció al castellà?
Encara no. Estic mossegant-me les ungles a l’espera de notícies. Fa poc vaig lliurar la traducció al castellà a la edito al Kailas. Quant sàpiga alguna cosa ho penjaré en els meus murs de Facebook, LinkedIn, Twitter, Instagram i al meu blog: La Odisea del Cuentista.
Entrades similars
Palma d’Or a les contradiccions del compromís de “The Squire” de Ruben Östlund →
Entrevista a Emília Illamola, autora de la novel·la ‘Cabrils, Sao Paulo, Barcelona. Un amor pendent’ →
“Yo no soy Madame Bovary” de Xiaogang Feng →
