Ser | Entrevista
Entrevista a Josep Camps, escriptor de novel·la negra
“M’interessa especialment narrar tot allò que no veiem als diaris i als telenotícies”
Albert Calls >> Josep Camps (Barcelona, 1964) és el creador del Tiki (Eutiquio) Mercado, el singular sergent de los Mossos d’Esquadra amant del rock and roll, protagonista de las novel·les ‘Melodía quebrada’ (Alrevés, 2014) i ‘Rezos de vergüenza’ (Alrevés, 2016). Abans, va publicar l’assaig ‘El comercial’ (ESIC, 2010). En l’actualitat col·labora en diferents publicacions de literatura i de marketing, i escriu regularment relats del Tiki Mercado al la revista Bearn Black. Josep Camps és una de les veus emergents de la narrativa negra actual. Parlem amb ell sobre el seu treball i l’estat del gènere.
Què hi trobarà el lector, sense ‘spoilers’, en aquesta segona entrega protagonitzada per Tiki Mercado, ‘Rezos de vergüenza’?
Hi trobarà una novel·la ambientada a la Barcelona actual, de capítols curts i ritme intens, a mig camí entre els gèneres negre i policial. Una història on la mort, la violència i la crueltat s’erigeixen com a actors principals. Però per on també flueixen l’humor, l’amistat, el sexe i el rock ‘n’ roll.
La mort de Borja Tintoré, fill d’un important banquer vinculat a l’Opus Dei, i de Quim Albertí, company dels Mossos, porten al sergent Eutiquio Mercado a exercir de nou en el cos. Aquest cop, però, la implicació personal és molt evident… Ha volgut fer lluitar el personatge contra si mateix?
Després de la presentació de l’Eutiquio a ‘Melodía quebrada’, la novel·la del seu debut, m’ha semblat oportú que el lector conegués en major profunditat la seva personalitat, les seves angoixes vitals, les seves fílies. A ‘Rezos de vergüenza’, hi trobarà un personatge que haurà de lluitar de valent contra sí mateix.
Des de la perspectiva policial no defuig en cap moment la crítica social dels temps que corren. Aquest cop, al rerefons hi ha l’Opus Dei i el títol parla molt clar…
Penso que un dels trets principals de la novel·la negra és precisament això, la crítica social. M’interessa especialment narrar tot allò que no veiem als diaris i als telenotícies; el que sovint s’amaga darrera de persones, institucions o empreses, la part més gris, la més lletja.
Escriure dels Mossos d’Esquadra en castellà és un exercici més difícil que fer-ho en català, en quant al registre literari? O aquest cos policial ja s’ha integrat en l’imaginari col·lectiu de la novel·la negra en espanyol sense problemes?
Al final acabes escrivint en l’idioma on et sents més còmode. I sí, certament, els Mossos d’Esquadra, avui, són pressents en una gran quantitat de novel·les de gènere negre-policial en castellà, amb total normalitat.
El món del rock apareix en les seves dues novel·les, vinculat a la trajectòria d’en Tiki Mercado. Per què és tan present en el seu treball?
La música està molt present en les vides de tots nosaltres, sigui en la declinació que sigui. I, malauradament, el seu protagonisme a la literatura sempre ha estat més aviat reduït. El Tiki Mercado pot representar la meva petita contribució a donar-li la volta al mitjó, molt especialment pel que fa al rock, un tipus de música que a les dècades dels seixanta i setanta va canviar el món, i que va morint de mica en mica.
“La música està molt present en les vides de tots nosaltres, sigui en la declinació que sigui. I, malauradament, el seu protagonisme a la literatura sempre ha estat més aviat reduït”.
Considera que hi ha una evolució narrativa entre la primera novel·la i aquesta? En què ha evolucionat?
Sí, penso que sí. Suposo que no és res més que la meva pròpia evolució com autor. Seguint el mateix estil que a ‘Melodía quebrada’, a ‘Rezos de vergüenza’, crec que he aconseguit una millor caracterització dels personatges, uns diàlegs potser més fluids i una trama més neta.
Josep Camps.
Parlem ara de novel·la negra, quines són les seves influències?
Fa molts anys, un dia em va caure a les mans ‘La soledad del mánager’, de Vázquez Montalbán. Després de llegir aquella història del Pepe Carvalho, vaig decidir que un dia faria una novel·la negra. Jo escric gràcies al Manolo. També m’agrada molt el Jim Thompson. I fa poc que he llegit una obra del Fernando Marías que trobo absolutament sublim: ‘Esta noche moriré’.
La novel·la negra de producció pròpia, en català i en castellà, actualment sembla que està de moda?
Totalment. Som en un agradable boom de la novel·la negra. Hi ha una oferta abundant, autors de qualitat contrastada, editorials que estan apostant decididament pel gènere i un munt de festivals, blogs i revistes que ajuden a situar la novel·la negra en un escenari envejable. Esperem que duri.
En un futur, cap a on anirà en Tiki Mercado?
No ho sé. Quan vaig escriure ‘Melodía quebrada’ no tenia cap intenció de publicar una segona història del Tiki Mercado. Però el personatge va agradar i això em va empènyer a crear ‘Rezos de vergüenza’. Hi haurà un “Tiki 3”, on el personatge sortirà de la seva zona habitual de confort i haurà de conduir una investigació criminal en un indret concret de la Costa Brava. Després, ja veurem. En el moment en que no tingui res més a dir, el Tiki deixarà d’existir.
Fotos: Cedides.
Entrades similars
