Fer | Secció Bertolt Brecht

Entrevista a Marta Valls, presidenta del grup empresarial VallsCorp

Indústries Valls a Igualada, del grup empresarial VallsCorp.

Helena Jorba Rehues>>Marta Valls és presidenta executiva del grup empresarial VallsCorp (Igualada) que aglutina diferents empreses tèxtils i de les arts gràfiques. Dins del grup hi ha les empreses Indústries Valls i Aretes que treballen amb marques com Punto Blanco entre d’altres i que es dediquen al producte acabat, però també hi ha empreses que produeixen fibres sintètiques a més de les d’arts gràfiques com Grafopack. Els orígens es remunten al 1948 a Igualada, quan el pare de Marta Valls, Manuel Valls Rius i el seu germà Pere, funden Indústries Valls Punto Blanco i que anys més tard esdevindria VallsCorp.

Com definirien els sectors en què es mouen, el tèxtil i el gràfic?

El sector tèxtil, dit de forma general, ha patit un canvi brutal des que, ja fa uns anys, es va imposar la tendència del low cost. Això ha suposat una pressió en els preus molt forta perquè alhora, l’exigència de la qualitat és molt alta. Hem hagut de lluitar molt per sobreviure i sobretot, per poder conviure amb la gran revolució d’Inditex. Ens trobem en un moment en què sembla que no hi hagi un criteri de segmentació de producte. Tot i això, el sector que viu amb més pressió és el gràfic perquè treballem per a grans marques. S’ha imposat la subhasta com a mètode de treball i la competència és molt forta. A més, el valor de la fidelització del client s’ha perdut, ja que els nostres clients tenen grans departaments que canvien de personal molt sovint i en qui, per tant, no es pot establir una relació. Hem arribat en un punt en què la qualitat en el servei, per tant, es dóna per descomptada i s’estrenyen els preus al màxim.

Marta Valls, presidenta del grup empresarial VallsCorp.

Davant d’aquesta tendència del low cost, quina estratègia han seguit per què les seves marques tèxtils de producte acabat com Punto Blanco puguin competir?

Per competir, no oblidem mai els nostres orígens. Nosaltres donem qualitat, és a dir, oferim un servei. Sempre intentem ser ferms i no desviar-nos d’aquestes premisses, òbviament, però, ens adaptem a l’entorn actual i per això, tenim botigues pròpies, som més àgils en la producció i tot i que mantenim la nostra qualitat, tenim productes segmentats per a un sector menys exigent pel que fa a la qualitat del producte. Podem dir que el fet de no haver caigut en la trampa de produir productes barats ens ha anat bé perquè en aquest sector hi ha una competència ferotge.

Davant d’aquesta situació, quina previsió de futur fa?

Aquest panorama que tenim ara, ha vingut per quedar-se, i és per això que en els anys vinents no ens queda més remei que adaptar-nos i obrir-nos a nous canals. De fet, encara que el PIB pugui anar creixent, la situació que teníem no tornarà, al cap i a la fi, vam viure un miratge. Hem de tenir present que és en el moment en què s’obren les portes del mercat asiàtic, abans de la crisi, que el sector tèxtil comença a patir greus conseqüències com la desaparició de comerços multimarca i del comerç al major i els nostres clients principals són les botigues multimarca. En realitat, la crisi només ha fet accelerar un procés que havia d’arribar. El futur doncs, ens plantejarà cada vegada més reptes.

Com treballen la responsabilitat social corporativa?

En aquest aspecte sóc bastant escèptica. La meva experiència m’ha fet veure que la responsabilitat social s’ha convertit en un producte de marxandatge, és a dir, hi ha empreses que es poden permetre tenir departament que s’ocupen només de fer accions per a aconseguir sortit en el número dels rànquings de responsabilitat social i per tant, considero que els veritables objectius es perden. El més important és ser ètic, ser humà i respectuós amb el medi ambient durant el dia a dia.

Estem davant de la mort de l’empresa per culpa de la legislació

Considera que el govern té presents les necessitats dels empresaris com vostè?

Em mostro molt crítica amb el govern, tant l’espanyol com el català i independentment del color polític, ja que considero que les necessitats dels empresaris no sempre s’han tingut presents. Els governs et sotmeten a pressions injustificades. Per exemple, la quantitat de normes que surten de la Comissió Europea fa que no puguem competir en els altres continents. La veritat és que el “business friendly” no existeix i si Europa no canvia, desapareixerem. Entenc que hi ha d’haver regulacions però hem arribat a extrems que impossibiliten el nostre funcionament. Estem davant de la mort de l’empresa per culpa de la legislació, no s’entenen, per exemple, les traves que es posen des de l’administració alhora de crear una empresa. Tot i que això s’ha manifestat, no ha canviat res .

Ha pogut comunicar la seva opinió als polítics?

Sí, però arriba un moment que fins i tot el mateix polític s’adona que el monstre que s’ha creat és tan gran, que és impossible canviar la manera de fer. A més, hem de tenir present l’existència dels lobbies europeus i que el mercat tèxtil està completament abandonat, no hi ha cap mena d’interès per protegir-lo.

Què significa per a vostè treballar a Igualada, la capital de la comarca amb més atur de Catalunya?

Aquesta situació es viu amb tristesa, i més quan alguna vegada hem hagut de fer reducció del personal temporal, que per sort, ha estat poques vegades. És una situació difícil perquè no veus quina és la solució. Quina és la indústria forta de l’Anoia? La indústria de l’adobament de pells i el tèxtil. Ja sabem el camí que ha seguit el tèxtil i la indústria de l’adobament de pells, tot i que semblava que anava bé, ho està passant malament.

Li preocupen les conseqüències econòmiques que hi puguin haver davant del procés polític i social que viu Catalunya actualment?

Com a empresària em preocupen les conseqüències que hi puguin haver, com ara el boicot, ara bé, com a persona no puc acceptar certes actituds del govern central. Les amenaces de boicot fan respecte, ja que tenim dependència de l’Estat espanyol i tot i que es diu que la solució és l’exportació, nosaltres no ho veiem així, ja que sempre hem intentat exportar i la realitat és que el percentatge d’exportació que tenim, no és el que voldríem. En l’embalatge, per exemple, l’exportació és difícil a causa del preu del transport. Podem dir que som prudents amb els clients d’Espanya, perquè sabem que ens la juguem, però evidentment, com a persona tinc les meves opinions.

Creu que un client podria deixar de comprar per fer boicot als productes catalans?

Sí, i tant. Tot i que suposo que al final s’imposaria l’interès del negoci, i per tant, si una persona vol un producte, el compraria independentment de l’origen català o espanyol.