Ser | Entrevista
Entrevista al psicòleg Xavier Guix, autor de ‘El sentido de la vida o la vida sentida’
“Hem entès que per canviar el món primer hem de canviar nosaltres”
Albert Calls >> Amb el llibre ‘El sentido de la vida o la vida sentida’ (Ediciones B), el psicòleg Xavier Guix explora, 10 anys després de la seva primera publicació, quin és el sentit de la vida, l’autoconeixement i el nou paradigma emergent. Conegut per la seva tasca de divulgació en el camp de la psicologia, Guix és autor de títols com ‘¿Por qué Dios creó las moscas?’, ‘Voler voler és poder’, ‘Ni m’explico ni m’entens’, o ‘Atrévete a decir NO y refuerza tu autoestima’, entre d’altres nombrosos llibres d’àmplia difusió. El seu web és www.xavierguix.com
Què hi trobarà el lector al seu darrer llibre, ‘El sentido de la vida o la vida sentida’?
Reflexions a l’entorn del tema del sentit a la vida, com les persones se’l plantegen, quan ho fan, com es fa avui en una societat que es balanceja entre el rendiment, la incertesa i l’autoconeixement.
Què té aquest llibre, 10 anys després del primer, de replantejament i alhora de novetat?
Segurament que la més important és el canvi de la mirada pròpia, la relació que existeix entre el temps i el sentit, una proposta més concreta com els Emprenedors existencials i una descripció de la societat d’avui, ben diferent de la de fa 10 anys.
Què entenem per emprenedors existencials?
Persones compromeses en el seu autoconeixement i al servei dels altres, és a dir, emprenedores en el difícil camí de conèixer-se a si mateixes i, alhora, com a conseqüència, entregades a causes que ajudin als altres en els seus processos vitals.
Té sentit preguntar-se el sentit de la vida. Hi ha respostes a la pregunta?
Té sentit com a primera aproximació cap a un mateix. És a partir de qüestionar-nos, de tenir anhel i curiositat de coneixement que ens fem preguntes la resposta de les quals no és el més important, sinó la recerca, la capacitat d’eixamplar l’autoconsciència.
Des de la seva llarga experiència com a divulgador de la psicologia, com ha pogut percebre els resultats en els seus lectors? És a dir, ha pogut copsar com alguns milloraven i canviava la seva vida?
El canvi no és el motiu principal del llibre, sinó la interrogació i la inspiració. Si a partir de la seva lectura una persona se sent empesa a millorar o canviar aspectes de la seva vida encara millor. Sovint només ets una gota més. Però si ets la gota que faltava per vessar el got, doncs un goig.
Hi ha una gran necessitat de la psicologia en el món actual. Per què amb tanta informació i tants recursos sembla que som més infeliços que mai?
Per excés. Tenir un munt de possibilitats no ens ajuda a sentir-nos millor, sinó que angoixa més perquè hi ha més a escollir, i escollir sovint és atabalador. També un excés d’informació acaba saturant. Massa de tot és com un atipament, un perdre’s entre tantes possibilitats. Tenir-ho tot, no vol dir tenir el que és important. Sovint la infelicitat s’esdevé davant la consciència que, malgrat tenir de tot, seguim igualment infeliços. És com un forat a la butxaca, pots omplir-la en un moment però desprès en tornes a quedar sense res.
Tenir un munt de possibilitats no ens ajuda a sentir-nos millor, sinó que angoixa més perquè hi ha més a escollir, i escollir sovint és atabalador. També un excés d’informació acaba saturant.
Cal replantejar-se un canvi en l’ensenyament? Cal ‘aprendre a viure’ des de l’escola?
Li exigim a l’ensenyament que ho resolgui tot, que ens ho arreglin tot ja des de petits. Sovint, però, perdem la perspectiva que cada etapa de la vida requereix els seus aprenentatges i no és bo saltar-se etapes. Molts dels temes relacionats amb el sentit a la vida necessiten que la persona ja hagi tingut una certa vida viscuda per poder-la examinar. Primer viure, després trobar-hi el sentit.
Podem parlar d’un canvi de paradigma a la societat actual, tanmateix?
El canvi de paradigma ve produint-se des dels anys setanta del segle passat. S’ha anat eixamplant poc a poc en el que es coneix com la revolució silenciosa, perquè es un canvi que es produeix a través de processos d’interioritat. Hem entès que per canviar el món primer hem de canviar nosaltres.
Cadascú ha d’aprendre a construir-se el seu propi camí?
Ningú pot viure per un altre, per això gran part de l’aprenentatge és individual. Però també per poder aprendre necessitem dels altres, així que encara que ningú farà el camí per nosaltres, també és cert que no el farem sols.
Què n’ha extret de la seva experiència en el voluntariat?
Probablement les millors lliçons de la meva vida han vingut d’aquestes experiències en les que et dones als altres per fer junts una millor vida. Per la seva generositat és una font de sentit a la vida.
Foto: RTVE.es.
