Ser | Reportatge

Erotisme.cat

Albert Calls>> Avui us parlaré de dos llibres que demostren la vitalitat del gènere eròtic en llengua catalana, una literatura sempre difícil d’escriure i situada en territoris de risc sempre imprecisos.

(1)

Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat. Poemes enviats per mòbil, de Marta Pérez Sierra (Editorial Cims), amb les il·lustracions de 32 creatius visuals, és més que un llibre una capsa de sensacions.

L’autora d’aquesta obra, activista barcelonina del món literari, va escriure 50 poemes eròtics i va enviar-los com a missatges de 160 caràcters (límit dels SMS) des del seu telèfon mòbil. Els va trametre a d’altres telèfons a l’espera de rebre resposta… i aquest gest va desencadenar la gènesi d’aquest llibre polièdric.

Sexe Mòbil Singular entrellaça amb habilitat i voluntat gairebé arquitectònica la poesia eròtica femenina amb disciplines artístiques com són la pintura, la música, el teatre i el ball. El projecte nascut al mòbil ha esdevingut en el seu itinerari artístic llibre de poemes en català, castellà i anglès, lectures-recitals, exposicions… i ha anat creixent com un gran riu, una proposta interactiva de múltiples angles, viva en el paper i en la xarxa, en les paraules i en les lectures.

D’aquesta obra destacaria especialment la finesa i sensibilitat dels poemes, però molt especialment la voluntat de Marta Pérez Sierra d’acostar-nos la seva poesia lliure, oberta, sensitiva, visual, tàctil… en el marc d’un projecte que gràcies als artistes que s’hi integren acaba esdevenint una obra viva, en moviment… que hores d’ara segueix plenament viu sota l’impuls de la seva autora. Un llibre, aquest, sens dubte, fill d’un segle XXI de multiplataformes.

“Sola. Nua.

Pluja seca humiteja el meu cos,

em faig fusta per eixugar-me.

Acull la sauna el meu neguit.

Avui no puc imaginar-te,

has esgotat la tinta

dels meus somnis”.

(i 2)

I dins l’àmbit narratiu una proposta que s’emmarca en la col·lecció ‘De Pèl a Pèl’, de Cossetània Edicions, un espai editorial que a poc a poc va construint una biblioteca viva de títols en català que marquen una trajectòria per als lectors amants de la literatura eròtica, sempre mancats d’obra publicada al seu abast.

I en piconadora hi desembarca Josep Igual amb Amors gairebé eterns. Autor nascut a Benicarló (Baix Maestrat), el 1966, que viu a Sant Carles de la Ràpita des de 1990.

Ha escrit poesia, narrativa i periodisme i la seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis. També ha musicat textos propis i d’altres autors com a cantautor i practica, en el Facebook, una escriptura diària de la idea i la brevetat que alguns seguim amb interès gairebé taxidèrmic.

Amors gairebé eterns reuneix un seguit d’històries que tenen el sexe com a fil argumental, però amb la saviesa literària del que ha llegit abans de posar-se a escriure: per això s’hi respira l’aroma de Bataille, Miller, Bukowsky, Moncada, Nabokov o del mateix Valerià Pujol amb els seus mític Els conys saborosos, per cert publicat com a número primer de la col·lecció ‘De Pèl a Pèl’… entre d’altres referències que s’interpreten, intueixen o projecten en el camí de recerca de la veu pròpia de qui les ha escrit.

Humor, escarni, filosofia, enginy, sexe en estat pur però també insatisfacció vital i desencís… són alguns dels ingredients que poblen aquestes narracions d’éssers desesperats que naveguen a la deriva dels límits dels seus propis cossos i les seves passions, descobrint-nos als lectors com s’aboquen i cauen als abismes quotidians, que solen ser els inferns més profunds.

Hi trobem des d’una història ben curta que obre llibre, ‘Presència’, a una de ben llarga, ‘Llibreta oculta’, que l’acomiada; passant per la transgressió de límits, com a ‘La Raquel’; fins a l’autocriítica sarcàstica al món literari de ‘Carn de congrés’, entre molts d’altres textos d’extensions i intencions àmplies i diverses.

Al relat ‘El pianista’, Josep Igual s’endinsa ens les relacions humanes, que és el que ens explica, en el fons i en la forma, en tot el llibre. El sexe hi és pel mig, però és un vel que amaga l’ànima dels protagonistes, en el marc d’aquesta commedia dell’arte, amb alts i baixos, alegries i desenganys, que és la vida.

“Encara estava coent amb la jugada de la gallega. Ja ho deia l’avi, amb aquella mena de superstició capriciosa: ‘Les dones pèl-roges són de poc fiar’.

‘I les que ho són per vocació, les tenyides, em sembla que encara són pitjors’, pensà el Jordi, aquest cop sense badar els llavis ni cercar-se en el retrovisor‘ “.

Un autor que fa literatura eròtica, sí, però sobretot literatura, en uns moments en què és molt necessari fer-ne.