Ser | Tribuna

Ja hi som

Josep Aracil>>Ja hi som en una societat que s’ha tornat anacrònica, que ja no és del nostre temps i que mai més recuperarem, que afecta sobretot al treball i a les seves futures repercussions negatives en les pensions. Cal considerar el treball com un be escàs del que moltes persones en quedaran excloses, sobretots les aturades majors de 40 anys.

Avui dia es produeix molt més, més barat i amb menys treballadors

Atribuir l’atur a la deslocalització de la fabricació, que cerca produir en mercats amb ma d’obra més barata com la Xina, és una primera aproximació a una realitat molt més complexa. El veritable i més important desencadenant de l’atur és l’automatització i robotització dels mitjans de producció que fan possible un fort creixement de la productivitat, fins a l’extrem que avui dia es produeix molt més, més barat i amb menys treballadors. Durant anys l’automatització va suposar uns costos inicials molt elevats que només estaven a l’abast de les principals empreses productores, però en els darrers anys la reducció d’aquest cost ha permès que fabricants mitjans i petits puguin augmentar la seva productivitat per ser més competitius, tot i reduint les seves plantilles.

Cada vegada és mes evident la percepció d’aquesta negativa situació laboral, totalment irreversible, que afecta sobretot als aturats crònics de llarga durada que difícilment trobaran feina en l’àmbit competitiu del mercat, però si poden fer-ho en el tercer sector sense afany de lucre. Ens trobem en una situació molt semblant a la dels inicis de la revolució industrial en la que els treballadors van intentar destruir les màquines per considerar-les culpables de la seva explotació. Posteriorment s’ha pogut constatar que la mecanització ha estat positiva. Podríem pensar el mateix sobre la informatització i l’automatització que provoca l’actual xacra de l’atur i la precarietat laboral la qual cosa, tot i ser aparentment negativa, suposa un gran repte per avançar cap un nou model de societat en la que sigui possible la plena ocupació.

Cal recordar que la humanitat mai planteja problemes per a la solució dels quals no existeixin ja els mitjans necessaris, com els d’una nova forma de comunicar-se via Internet i unes noves fons energètiques. És per això que, disposant dels mitjans i recursos necessaris, no es pot perdre el temps malbaratant un present que ha d’acabar configurant el nostre futur. En aquests moments la solució del problema de l’atur forçosament hauria de ser urgent, sense necessitat d’haver d’esperar nous plans de formació i de reciclatge. Per fer-ho possible, des del moviment sènior proposem l’alternativa de l’autosuficiència territorial, endegant el seu primer pas que consisteix inicialment en aconseguir l’autosuficiència energètica municipal que cobreixi totes les necessitats energètiques institucionals, per passar seguidament a tots els habitatges privats, convertint els seus terrats en centres productors d’energies renovables.

Cal demanar a la joventut que assumeixi el nous models energètics, polítics i productius que pertoquen

Històricament tots els grans canvis socials han estat liderats majoritàriament per persones adultes que han tingut l’obligació vital de tirar endavant la seva família. Aquesta vegada però, donat que els canvis necessaris s’insereixen en una societat del coneixement, comunicada globalment per Internet, cal demanar a la joventut, molt més preparada, que assumeixi el nous models energètics, polítics i productius que pertoquen. És temps d’evolucionar i traslladar aquests coneixements més avançats al món productiu, polític i a la societat civil.

També cal que les generacions del “baby boom” (persones nascudes als anys 50 i 60), moltes d’elles retirades del treball remunerat per qüestions d’edat, complementin el lideratge de la joventut aportant la seva experiència pràctica, adquirida en el món de la gestió empresarial. Els joves i els “baby boomers” són les generacions cridades a liderar la gran aventura, innovadora i creativa, de construir una nova societat nascuda de baix a dalt, basada en l’individualisme comunitari, que faci possible ser més amb els altres.