Secció Bertolt Brecht | Entrevista
JM. Ximenis: “La cultura pot ser una alternativa per dinamitzar el teixit econòmic local”
Josep Maria Ximenis, en un acte // Ajuntament d'Arenys de Munt
Albert Calls >> El municipi d’Arenys de Munt serà durant 2013 la Capital de la Sardana. El passat 16 de març van iniciar-se els actes amb un espectacle aeri batejat amb el nom de de la Sardana Universal, en el marc d’una jornada carregada de propostes festives i un any que estarà marcat per una clara aposta per la cultura popular. Conversem amb l’alcalde d’Arenys de Munt sobre el que suposa per a la població aquesta capitalitat.
-Per què Arenys de Munt assumeix la Capitalitat de la Sardana 2013?
El món sardanista tenia un projecte que pretenia dinamitzar, renovar i projectar el món de la sardana. El comitè organitzador de la Capital de la Sardana ens va proposar ser la primera seu de la capitalitat i Arenys de Munt decidí assumir-lo perquè vam creure que era una bona oportunitat per tornar a ser capdavanters en una iniciativa destacada, en propostes que també sacsegen una mica tot el país. El poble pot donar resposta a aquesta inquietud i també és una bona manera de promocionar-lo davant aquest atzucac econòmic que vivim. A més a més, entenem que la cultura pot ser un motor molt potent, una alternativa molt vàlida per dinamitzar el teixit econòmic local.
-El municipi compta amb una rica tradició sardanista. Ens la podria explicar sintèticament?
Arenys de Munt ja comptava amb un dels aplecs més antics de tot el país, que es feia cada any el dilluns de Pasqua. Però a més a més, des de fa 50 anys, és la localitat que organitza la final del Concurs Bàsic d’Honor de les colles sardanistes. A principis dels anys 40 teníem una agrupació que organitzava concursos i altres actes relacionats amb la sardana… Per tant, sempre hi ha hagut molta vinculació, no només fent aplecs i ballades sinó en d’altres àmbits com la composició sardanista o els concursos; tot plegat per contribuir a fer-ne una bona difusió.
-Quin balanç fa de l’acte inaugural amb la sardana aèria?
El balanç és del tot positiu. Evidentment la sardana aèria va ser la flor que adornava el pastís i que va aportar l’espectacularitat que buscàvem. Però també al llarg de tot el dia, amb la demostració de les puntaires, el so de La Principal de la Bisbal, l’estrena de la sardana “l’estelada”… L’acte institucional i el dinar popular van aplegar nombroses autoritats i assistents, tot i que també ens va visitar la pluja sobtada i una mica de fred…
El concert va ser magnífic i amb un èxit rotund d’assistència. Després vam comptar amb una cercavila amb totes les agrupacions d’Arenys de Munt. Les entitats van participar en tots els actes, des del grup de teatre “el Cocou” o “els Eskakejats”, passant per la batucada o l’esbart entre d’altres. La valoració és molt satisfactòria perquè poder realitzar un acte d’aquesta magnitud fet amb gent del poble és un repte molt important pel que representa, ja que ajuda a crear molta cohesió entre els vilatans. Cal agrair, doncs, a tots els voluntaris i especialment a la Comissió Organitzadora per resoldre els imprevistos que el temps va poder complicar en algun moment. Els arenyencs estan molt satisfets.
-Quins són els actes principals que es viuran durant la resta de l’any a la localitat?
N’hi ha molts. Destacar-los tots seria molt complicat. Entre els dedstacats el del 7 d’abril (durant les festes del Remei), amb sardanes cantades a l’Ofici, i després, a la Plaça de l’Església, 17 colles de gegants fent la primera “ballada gegant” d’una sardana. El dia 14 d’abril, els dos Arenys van fer un aplec conjunt. Arenys de Mar ja té un aplec molt tradicional i ens interessa col·laborar amb ells per poder establir ponts d’entesa que obrin les portes a projects de mancomunitat cultural, per exemple. Tot i que enmig n’hi ha molts d’altres, el 8 de juny destaquem el certamen “cuina és cultura”, on els restauradors d’Arenys de Munt crearan plats inspirats en la sardana i que seran apadrinats per 12 grans cuiners del país. Esperem reunir a més de 15 estrelles Michelin al nostre poble davant d’una sardana enorme, a la plaça, que ens anirem menjant entre tots. Creiem que pot tenir molta repercussió, i així ho esperem.
-La sardana és un tret identitari dels catalans i perviu des de fa anys. Les entitats sardanistes s’han adaptat als temps actuals?
Probablement han intentat modernitzar-se, però sempre en un àmbit molt restringit. El que calia era ampliar aquest àmbit. Per posar un exemple proper, en el món casteller, en un cert moment on molts auguraven una certa decadència (tots recordarem inicis del 90), finalment van saber trobar la fórmula per poder-se reinventar i projectar-se cap al futur. Actualment són Patrimoni immaterial de la Humanitat. Amb les sardanes passa el mateix i es tracta d’impulsar-la. Ballar sardanes no tan sols no és precari sinó que està carregat de molt simbolisme, sobretot pel que significava en l’època de la dictadura, en el manteniment la flama… En definitiva, la forma de demostrar la catalanitat del país. Ara hi ha qui creu que potser ha decaigut. Doncs canviem-ho. Intentem que els més joves s’incorporin i en gaudeixin, que sàpiguen trobar l’encís a la seva manera, que s’adapti a les seves necessitats i usos actuals i que ells siguin capaços de fer-se-la seva, aportant-hi un aire fresc i que al mateix temps fusioni a les diferents generacions d’una mateixa cultura.
-Caldria més projecció de la sardana a nivell internacional?
La sardana és la nostra dansa nacional i la cobla la nostra formació, única al món. Evidentment caldria projectar-la més fora de les nostres fronteres. Ara bé, cal que creiem en les nostres possibilitats, que ens dotem d’autoestima en el que som i en el que podem arribar a ser. Com va dir un dia Guardiola (i que jo subscric), “els catalans, així, som imparables”. Però hem de tenir fe en nosaltres mateixos, perquè només aleshores començarem a projectar-nos cap al món amb èxit. Els foranis queden parats per la sonoritat de la sardana, pel seu ritme.. S’ha de veure com ho hem de fer però fonamentalment del que nosaltres creiem que som com a poble, perquè no deixa de ser la nostra representació. Si es així, segur que ho podem projectar molt bé.
-La gent del municipi (persones, entitats, col·lectius…) com participen en el desenvolupament de les activitats de la Capital de la Sardana?
El teixit associatiu d’Arenys de Munt és molt potent i té un gran múscul organitzatiu, i això ho hem demostrat sempre. Aquí sempre es fan coses. Quan apareixen reptes col·lectius de magnitud nacional, que no és la primera vegada, la gent respon. Darrere la comissió de la sardana hi ha molta gent, moltes entitats amb ganes que surti tot bé, i amb la voluntat de projectar el municipi a la globalitat del país. Per tant, tots hi són i volem que hi siguin. L’ajuntament, tot i ser el pal de paller, volem que quedi en un segon pla (tot i que la seva presència sigui indispensable), que no eclipsi la feina de les entitats i dels voluntaris sinó que els acompanyi perquè ells siguin els protagonistes en tots els esdeveniments.
(publicada a www.tribunamaresme.com)
Entrades similars
Salvador Riera: “El Parkinson és un dels pitjors nusos als quals et pot nuar la vida” →
Pep Riera: “Entre tots hem de decidir què volem menjar” →
Albert Riera: “Els mitjans arriben després de tenir clar el què i el perquè” →
