Fer | Reportatge

Josep Narro, l’art de la il·lustració en els llibres

Sílvia Tarragó>>Aquest estiu he ressenyat diverses lectures de l’adolescència que he vinculat a records i emocions personals, relacionades amb el temps en què les vaig llegir. Tanmateix, hi ha hagut una que m’ha inspirat un sentiment més reivindicatiu que nostàlgic, una reacció que té poc a veure amb la melancolia i molt al descobriment d’un artista oblidat.

Quan em disposava a escriure un comentari sobre dos vells volums de Les Mil i una nits que vaig llegir fa més de trenta anys, em van venir al cap els gravats que acompanyaven el text, uns dibuixos que sempre m’havien meravellat. Així, buscant informació sobre l’autor de les il·lustracions, vaig descobrir l’enorme dimensió de qui les signava, J. Narro, un artista tan magnífic com oblidat.

Las Mil y una noches, versió castellana del clàssic medieval, ocupaven una de les prestatgeries del menjador de casa i formaven part d’una col·lecció de llibres publicats per editorial Nauta el 1968. Es tractava de dos elegants exemplars enquadernats en un símil de pell en color vermell, decorat amb motius daurats a la portada, llom i contraportada. No obstant això, el que jo trobava més preciós no era la seva aparença sinó el seu interior, on destacaven uns dibuixos suggerents i inspirats. En l’època en què vaig llegir aquesta obra jo encara no era conscient de la importància dels il·lustradors. Tot just havia començat a apreciar el seu treball fixant-me en els dibuixos de Maria Pascual, una altra gran oblidada malgrat que els seus adorables follets i personatges de conte van il·lustrar la majoria dels nostres llibres infantils. Tot i amb això, les evocadores imatges d’aquells contes orientals em van atraure a l’instant.

Rius, autor d’una biografia sobre Josep Narro, el defineix com “el millor il·lustrador d’Iberoamèrica”

Ara sé que l’autor va ser Josep Narro i Celorrio i que, segons he pogut esbrinar gràcies a l’Enciclopèdia Catalana, va néixer a Barcelona el 1902. Va adquirir la seva formació artística en aquesta ciutat i a París. Ja als anys trenta va publicar els seus treballs en el setmanari satíric ‘L’Esquella de la Torratxa’ i va il·lustrar obres infantils i didàctiques. També va treballar per al poeta i editor Josep Janés i Oliver i per a l’editorial Joventut. Republicà i catalanista, després de la Guerra Civil va haver de marxar a França on va tenir la mala fortuna d’anar a parar a un camp de concentració. Finalment, el 1952, es va exiliar a Mèxic on va continuar desenvolupant la seva tasca professional i artística. En aquest país va col·laborar en diverses revistes catalanes entre les quals destaca ‘Pont Blau’, una revista cultural escrita en català que es va publicar a Mèxic fins l’any 1963. Josep Narro va viure durant 4 dècades a la ciutat mexicana de Guadalajara, on va morir el 1994.

El temps, la distància i, sobretot, les prioritats del voraç mercat es van encarregar d’esborrar el seu nom del record. No ha estat fins fa poc que algú s’ha decidit a desempolsar la vida i l’obra de Narro. L’artífex ha estat un destacat caricaturista, historietista i escriptor mexicà que signa amb el pseudònim de Rius, qui reivindica la figura de l’il·lustrador català en el seu llibre El mestre Narro, publicat el 2010 a Mèxic. Això ho he pogut descobrir gràcies a un article de l’historiador i escriptor José M. Murià qui explica que l’autor del llibre defineix a Narro com “el millor il·lustrador d’Iberoamèrica”. En aquest article s’explica: “José Narro, el gran il·lustrador”.

També El Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, es fa ressò de l’obra de Narro amb una exposició que s’inaugura el proper 15 de novembre i que mostrarà més de 100 dibuixos excepcional sobre la seva estada en diferents camps de concentració: “Josep Narro. Dibuixar la veritat nua dels camps del Rosselló (1939-1941).“

Una de les moltes obres que va il·lustrar van ser aquests dos volums de Las mil y una noches que menciono, la lectura dels quals em va transportar a un món exòtic i màgic. Molt més ric que les adaptacions que, com la gran majoria de nens, vaig llegir durant la infància.

El Museu Memorial de l’Exili, a la Jonquera, es fa ressò de l’obra de Narro amb una exposició que s’inaugura el proper 15 de novembre

Les mil i una nits és un recull de contes tradicionals d’Orient mitjà embastats a través de les històries de Xahrazad, filla d’un visir persa i, molt probablement, inventora dels ‘cliffhangers’. Aquesta heroïna oriental va idear un enginyós sistema per evitar que el sultà seguís maridant cada nit una dona a la que executava l’endemà, ressentit per la traïció de la seva primera esposa. Amb aquesta finalitat, Scherezade s’ofereix com a esposa i, nit rere nit, explica una història al sultà el final de la qual és interromput per l’arribada de l’alba. Desitjós de conèixer el desenllaç, el monarca va posposant l’execució de la seva esposa, qui aconsegueix sobreviure durant mil i una nits i acaba convertida en reina. A aquesta tècnica se l’anomena “relat emmarcat”, un recurs narratiu en què els contes, en lloc de ser independents, generen noves trames que porten d’un relat a un altre abans que es conegui el desenllaç del primer.

Hi ha molta controvèrsia quant a l’origen d’aquesta obra. Segons sembla, el nucli dels contes el constitueix un antic llibre persa anomenat Hazâr Afsâna («mil llegendes»), un recull d’històries transmeses oralment i que descriu de forma fantàstica l’Índia, Pèrsia, Síria, Xina i Egipte del segle IX. Es sospita que uns quants segles més tard, en veure l’èxit obtingut pel llibre, alguns editors podrien haver agregat algun relat a l’obra original con es el cas de la història que vertebra els contes, la de Scherezade, que es creu que es va afegir al segle XIV.