Cares conegudes | Ser

O. Junqueras: “Volem construir un país amb tots els catalans independentment del seu origen”

Oriol Junqueras // ERC

Albert Calls >> Respostes entrevista Oriol Junqueras, president d’Esquerra Republicana de Catalunya. Després dels resultats de les darreres eleccions i amb el dret a decidir com a eix de la centralitat política catalana, el polític republicà ens parla de l’actual context. Des de l’encaix amb les forces sobiranistes i la societat civil fins a la perspectiva davant d’Espanya o d’Europa, passant també per temes com la corrupció i el desengany que aquesta provoca a la ciutadania envers la classe política, entre d’altres temes d’interès i actualitat.

-ERC ha donat el seu suport a CiU enmig d’aquest escenari complex generat pels resultats electorals del 25N. L’acord al que han arribat sembla que els permet mantenir equidistància, però hi ha qui no ha entès que no entrin al govern en aquests moments. Amb la visibilització de la legislatura al capdavant, l’escenari podria canviar i que vostès entressin al govern en un futur a curt termini?

En principi no contemplem aquest escenari. El que és important en aquests moments és garantir que el procés per a la celebració de la consulta va endavant i que, mentrestant, fem tot allò que estigui a les nostres mans per alleugerir el patiment de tota la gent que ho està passant tan malament. Creiem que des de l’oposició podem garantir l’estabilitat del Govern per tirar endavant aquest procés en les qüestions fonamentals, i això és molt més important que no pas si ERC gestiona unes quantes conselleries o no.

-Espanya, des del seu govern central, continua passant la piconadora cap al catalanisme, dia sí dia també. Davant d’aquest escenari, la independència sembla l’única via possible que ens queda per a sobreviure com a nació. Però la solució amb Espanya podria acabar sent un acord, per exemple, d’estat associat o amb una certa interdependència…

L’Estat espanyol tensarà la corda fins l’últim moment, i buscarà negar-nos la possibilitat de decidir el nostre futur tant com pugui. Ara, un cop sigui inevitable, segur que ens farà alguna oferta més atractiva que la que mai ha fet fins ara, i es posaran a disposició per negociar i acordar tot allò que avui fan veure que és impossible acordar.

–La ‘consulta’ és l’eix estructural de l’entesa entre CiU i ERC. Quin termini es plantegen en aquest tema?

Efectivament. La situació econòmica i social del país és tan dramàtica que entenem que només es pot solucionar si aconseguim que Catalunya disposi de tots els recursos de què disposa i pot decidir el seu futur en funció dels seus interessos. Això passa inevitablement per una consulta que s’ha de produir en els propers mesos, i que d’acord amb el que hem acordat amb CiU s’hauria de produir durant el 2014.

-Espanya no és Anglaterra. Probablement posarà tots els ‘pals a les rodes’ per evitar el referèndum. Institucionalment quina haurà de ser la resposta catalana quan les coses s’endureixin?

Haurem de proveïr-nos dels mecanismes legals per poder celebrar la consulta, que bàsicament consisteix en un llei de consultes que doni cobertura a la celebració d’un referèndum sobre el futur de Catalunya.

-Una gran majoria d’espanyols és reticent al dret de decidir o podria haver-hi sorpreses en aquest aspecte? Ens enganyen amb la percepció dels mitjans de comunicació de l’espanyolisme més ‘dur’?

Segur que existeixen molts espanyols que creuen que els catalans tenim dret a decidir, però és difícil de quantificar. Ara bé, és evident que fins ara la gran majoria d’espanyols han votat partits polítics (PP i PSOE) que neguen aquest dret als catalans, i per tant, és lògic pensar que en el fons ja els va bé el que aquests partits fan respecte Catalunya.

-L’ANC i la societat civil han estat claus en el procés i encara, probablement, ho seran més. Sota el seu punt de vista, s’està fent bé, des d’aquesta societat civil, el paper de marcar la direcció cap a la independència?

Em sembla vital que la societat civil tingui un paper protagonista en tot aquest procés. Necessitem la seva implicació, el seu esforç, el seu entusiasme, i totes idees que facin que el procés segueixi endavant. Cal que tothom empenyi, des del seu àmbit, des del seu coneixement, amb allò que sigui millor.

-L’independentisme d’esquerres continua amb una certa fragmentació. Podem imaginar un front comú en un futur o no? Fins i tot per necessitat davant d’un enduriment de l’actitud d’Espanya. No hi ha res a fer en aquest aspecte?

Tot és possible i les circumstàncies canvien molt ràpidament fent que allò que sembla impossible avui sigui necessari més tard, però ara mateix no sembla que estiguem anant en aquests direcció. Ara, si és necessari, ERC no té cap problema en fer pinya amb altres formacions per defensar el futur del país.

-Caldrà explicar molt bé als ciutadans com s’arriba a la Catalunya independent i què suposarà en aspectes estructurals que els puguin preocupar: pensions, estalvis als bancs… Aquesta tasca, sense el pes d’una institució com la Generalitat al darrera, seria molt difícil. Han visibilitzat ja el que suposaria aquesta part del procés, per explicar molt bé l’escenari posterior del referèndum en el cas de la victòria…?

Nosaltres fem tota la feina de comunicació i pedagogia que podem, i segur que entre tots n’hauríem de fer més i millor. També és cert però, que serà impossible eliminar totes les incerteses que suposa el procés i que, fins a cert punt, haurem de confiar que les coses no estaran al cent per cent sota al nostre control com, de fet, tampoc ho estaran encara que no intentem avançar cap a la independència.

-El factor de la crisi i el desengany envers el món polític pot dificultar la consulta? S’està fent tot el que cal per regenerar un àmbit en el qual la corrupció ocupa els darrers mesos els titulars dels diaris?

La crisi econòmica fa que la gent busqui solucions, i fins a cert punt, crec que ajuda a veure la independència com una solució a persones que fins fa poc ho veien impossible. En canvi, la confiança cap als polítics està cada cop més en entredit, i això pot esdevenir un obstacle pel procés. Per això nosaltres no ens cansem de demanar que aquells partits amb casos de corrupció han de donar explicacions i posar llum on hi hagi dubtes o sospites.

-La crisi és també la primera preocupació dels ciutadans ara mateix. S’entrellaça, però, amb el procés d’autodeterminació. La ciutadania entendrà més retallades, fetes des de la Generalitat, sense que afectin aquestes a l’hora de votar pel dret a decidir?

Hem de procurar que la gent entengui que qui imposa retallades és el Govern espanyol, que és ell qui recapta la majoria dels impostos que paguem i que després no ens torna de cap forma. És el Govern espanyol qui ens fixa un límit d’endeutament del 0,7% que comporta unes retallades de 4.500M€.

-Precisament, aquesta corrupció que és malauradament a l’ordre del dia, visibilitzada a Espanya i a Catalunya, forada els fonaments de la democràcia, almenys de cara al ciutadà. Per moltes cimeres anticrisi que es facin, com transmetre al ciutadà que no tohom és corrupte dins l’aparell polític?

Doncs amb l’exemple. Les bones conductes i els referents es construeixen dia a dia, i en el cas d’un partit, a través del que fan tots i cadascun dels seus membres: alcaldes, diputats, direcció, etc.

-Es pot compartir horitzó nacional amb CiU, però la federació nacionalista és una força de centredreta i vostès d’esquerres. En temes de polítiques econòmiques l’encaix sembla dificultós. Més quan parlem d’una CiU que ha hagut d’aplicar grans retallades. ERC veu viable poder aconseguir canvis direccionals importants en aquest aspecte dins el full de ruta convergent?

El pacte per a l’estabilitat inclou i supera, de fet, totes les mesures pressupostaries de partits com ICV. La situació de la Generalitat és tan dramàtica que qualsevol nou ingrés és necessari. Per això, per exemple, vam aprovar aplicar un impost sobre els dipòsits bancaris que havien de suposar uns ingressos de 1.000M€, però que el Govern espanyol es va assegurar d’impedir posant un impost igual però d’abast estatal a tipus 0%.

–No ha quedat clar si Europa estarà al costat del procés sobiranista o mirarà cap a una altra banda?

Europa no es mullarà fins que sigui imprescindible o inevitable. Mentrestant, continuarà esquivant qualsevol responsabilitat i considerant el procés sobiranista com un afer purament intern de l’Estat espanyol. Això ho hem de tenir descomptat de d’ara mateix, i assumir que no podem comptar amb cap cop de mà per part de la Unió Europea.

-Econòmicament, Catalunya sense Espanya és viable, com han apuntat ja diversos experts, tot i que hi ha qui n’opina el contrari. Quina és la seva percepció en aquest aspecte… amenaces i oportunitats?

Catalunya és viable com a estat independent, tal com han demostrat per activa i per passiva multitud d’estudis i, sobretot, el simple sentit comú. Una àrea geogràficament estratègica, ben comunicada, amb un teixit econòmic cada cop més orientat a l’exportació i una cultura del treball i l’esforç ben arrelada té totes les opcions d’esdevenir encara més potent si té una estructura d’estat que li jugui a favor. D’amenaces en tindrà com qualsevol altre estat independent, i excepcionalment pot haver-hi un boicot cap a determinats productes catalans en el mercat espanyol que, com també s’ha demostrat, normalment tenen un caràcter temporal limitat i d’una importància relativa.

-I una Catalunya independent fora d’Europa continuaria sent viable econòmicament?

I tant, com ho és Suïssa o Noruega, per citar només dos exemples. Nosaltres som europeïstes de convicció, creiem en el projecte europeu, però en aquests moments fins i tot hi ha qui veu més incentius per estar-ne fóra que no pas dins i, per això, per exemple, fins i tot el Regne Unit s’està plantejant fer un referèndum per decidir si deixen o no la Unió Europea.

-La fractura emocional amb Espanya, d’una part de la població, pot provocar problemes en un futur, com va assegurar l’expresident José Maria Aznar?

El projecte que estem construint no es basa en escollir sobre identitats, ni sobre abandonar o adquirir nous referents emocionals. Volem construir un país amb tots els catalans independentment del seu origen, de la llengua que parlin, dels vincles emocionals que puguin tenir amb altres països, etc. És un projecte comú fonamentat amb la voluntat de construir un país més pròsper a partir de la suma dels ciutadans que el conformen, i això no provocarà problemes futurs, sinó una font d’oportunitats.