Viure | Reportatge

La imatge com a font històrica. Cas concret: ‘Il Quarto Stato’

Josep Oriol Jorba>>

LA IMATGE COM A FONT HISTÒRICA. CAS CONCRET:

‘IL QUARTO STATO’, de Giuseppe Pelliza da Volpedo (1901)

NOTA PRELIMINAR

Amb l’objectiu de posar un marc epistemològic al present treball sobre la imatge com a font històrica, tant en el sentit més ampli com en el més concret a través de la referència a l’obra pictòrica de Giuseppe Pellizza da Volpedo, penso que és oportú esmentar el que els entesos han expressat:

“Hay que utilizar los textos, sin duda. Pero todos los textos…También un poema, un cuadro, un drama son para nosotros documento, testimonios de una historia viva y humana, saturados de pensamiento y de acción en potencia…” (Lucien Febvre, Combates para la Historia).

“Lo mismo que la pintura, la literatura y las artes plásticas, el cine ayuda a comprender el espíritu de nuestro tiempo” (Martin A. Jakson, Romaguera&Rimbau ).

“…convendría hablar del realizador conematográfico como historiador… En otras palabras, el testimonio acerca del pasado que ofrecen las imágenes es realmente valioso, complementando y corroborando el de los documentos escritos. Muestran ciertos aspectos del pasado a los que otros tipos de fuentes no llega.” (Peter Burke, 2005).

QÜESTIONS PLANTEJADES

Quina informació aporta?

La imatge triada correspon a una obra pictòrica de Giuseppe Pellizza da Volpedo titulada Il Quarto Stato realitzada l’any 1901. Pintor que desenvolupa una pintura realista dins de l’anomenat divisionisme italià.

L’obra reflecteix un grup social concret i per extensió la societat de la seva època d’una manera realista. La pintura es circumscriu en l’Itàlia recent unificada però es pot fer extensiva a la majoria dels països que estaven vivint de ple el efectes de la revolució industrial. El quadre expressa el clamor dels treballadors del món rural demanant el seu lloc dins la Europa de principis de segle XX. El nom donat a l’obra és molt significatiu i suggerent en tant que ens mostra una mena de fugida de gent del camp amb la intenció de representar el creixent èxode rural que va portar a què ingents grups de camperols anessin cap a les ciutats en la recerca de treball, fugint de la precarietat i la duresa de la vida agrària. Corrien anys de creixement a les ciutats fruit de la revolució industrial que estava en auge i que necessitava de mà d’obra en abundància. Això suposava una oportunitat per a la població rural que volia sobreeixir de les crisis cícliques de subsistència i precarietat.

El potencial de la imatge com a font històrica

Mitjançant el realisme de la imatge l’autor mostra diferents nivells d’informació:

Les vestimentes indiquen la procedència de la multitud, a saber, gent del camp. Com a grup humà,aplegat i unit, ens dóna la visió de què es tracta d’un col·lectiu, d’una nova classe social que ve a trencar la clàssica divisió trinitària de la societat estamental del l’Antic Règim; es tracta del quart estat, del proletariat. La procedència ruralevoca que s’està vivint l’etapa incipient d’una industrialització que necessita de l’abundosa migració del camp a la ciutat. El pla frontal de l’obraes molt suggerent ja que vol transmetre la idea de gent en marxa, camperols que fugen reivindicant treball i suport per cobrir les necessitats bàsiques. La presència de nens i donescomunica la realitat no resolta de la lluita per la dignitat i els drets fonamentals. Els tres personatges (quatre si comptem la criatura) que encapçalen la marxa reflecteixen per una banda la pobresa i la fam que els empeny i per l’altra la ferma determinació presa d’anar a recercar la dignitat –trets propis d’una realitat històrica concreta–, aquesta ferma voluntat es pot llegir en l’expressió de les mirades dels tres personatges.

Per tant aquesta imatge o obra d’art i la imatge en general, representa per l’historiador una font per descriure, per interpretar, per raonar i construir el fet i el passat històric. La força i el potencial de la imatge es valora de tal manera per part de determinats estudiosos i historiadors, com es el cas de Ivan Gaskell, citat per Peter Burke a Formas de hacer Historia, que parlen de la ineluctabilitat del visual, en el sentit de què no es pot evitar la seva consideració.

Vers la problemàtica del treball històric amb imatges

Tal com expressen alguns autors dels ‘Annals’, les fonts històriques poden ser múltiples i variades i les imatges en conformen un grup substancial i polièdric. Les imatges aporten un plus que altres fonts no tenen: incentiven la curiositat, activen, potencien la imaginació i dinamitzen el debat més enllà de les fonts considerades com a tradicionals i fidedignes.

Àdhuc la imatge és útil per mostrar-nos tant la cronologia i les dades històriques de l’època a la que evoca l’obra o imatge, com el context històric de la realització.

Ara bé és cert que degut a la limitació temporal i d’espai, intrínseca a la naturalesa mateixa de la font, la imatge comporta, moltes vegades, cert desequilibri entre el diacrònic i el sincrònic. Tanmateix a vegades les imatges presenten anacronismes. Marc Ferro va advertir certa prudència a l’afirmar: “…el film… como cualquier medio de expresión tiene sus reglas, y estas no siempre coinciden con la naturaleza histórica de los fenómenos.” (Citat per J.Mª Caparrós a 100 películas sobre Historia Contemporánea).

Un inconvenient que també cal tenir en compte és que una mateixa imatge, per exemple d’un fet dramàtic, depenent del receptor i del context, pot tenir lectures diametralment oposades, d’exagerar el dramatisme o de reduir-lo a una simple expressió o caricatura. Per exemple, un film com La lista de Schindler pot arribar a confondre als neòfits sobre el tema de l’Holocaust fins al punt de considerar que aquest fet històric es va caracteritzar pel rescat i la redempció. Aquests actes varen existir, sens dubte, però la veritable història de l’Holocaust és la d’un brutal genocidi i del fracàs moral de la humanitat, que és ben diferent.

Només a títol de menció, per a no allargar-me més, indico també que la qüestió de la ideologia representa un altre factor a tenir molt en compte al voltant de les imatges.

Vers el tipus d’enfocament històric o tendència historiogràfica que utilitza la imatge com a font

Els historiadors que utilitzen les imatges com a font històrica son el que proposen renovar les velles metodologies i que analitzen la societat i el passat a través de les seves manifestacions culturals i artístiques, sense deixar a banda les fonts escrites i documentals així com l’estudi del llenguatge –aquesta darrera font fa referència als representants del gir lingüístic i el deconstruccionisme–.

Johan Huizinga, autor del període d’entreguerres, es va endinsar en la Baixa Edat Mitja a través de les pintures dels germans Van Eyck; Lucien Febvre, fundador dels Annals, junt amb M. Bloch, parla dels quadroes i la poesia com a vius testimonis de la història; Georges Duby, de la tercera generació dels Annals, indica Jaume Aurell, va arribar a culminar el seu estudi dels valors del segle XII fent una suggerent analogia entre la ideologia de Sant Bernat i les formes artístiques del gòtic; Erwin Panokski va analitzar en profunditat l’arquitectura gòtica per trobar el paral·lelisme amb l’art escolàstic.

Per acabar vull indicar que les imatges com a font històrica han estat i continuen essent un recurs vàlid i inspirador per resoldre moltes qüestions històriques que sense elles –i només recorrent a les fonts tradicionals– no s’haguessin pogut aclarir i interpretar de la manera com s’ha fet.

Cada cop son més els historiadors, afortunadament per la ciència històrica, que obren més el ventall de possibilitats de recercar fonts d’informació més amplies i complementàries.

BIBLIOGRAFIA

AURELL, Jaume. La escritura de la memoria. De los positivismos a los postmodernismos, Universitat de València, València, 2005, 254 pàgines.

BURKE, Peter (ed.). Formas de hacer historia, Alianza Editorial,

Madrid, 2001, 352 pàgines.

CAPARRÓS, José María. 100 películas sobre Historia Contemporánea, Alianza Editorial, Madrid, 2004, 761 pàgines.

LOZANO, Álvaro. El holocausto y la cultura de masas, Editorial Melusina, 2010, 127 pàgines.

PANOFSKY, Erwin. Estudios sobre iconología, Alianza Editorial, Madrid, 1982, 348 pàgines.

RAMÍREZ, Juan Antonio. Medios de masas e historia del arte, Ediciones Càtedra, Madrid, 1981, 317 pàgines.

Fonts a internet:

http://aprendersociales.blogspot.com/2007/09/el-cuarto-estado.html

http://es.wikipedia.org/wiki/Proletariaddo

http://es.wikipedia.org/wiki/El_Cuarto_Estado