Ser | Tribuna

La república estiuenca

Rafael Vallbona >> Com que ni a Catalunya ni a Espanya la cosa pública ha creat una civilització fonamentada en la cultura, certes elits dominants van impulsar un combat cultural propi creant institucions o iniciatives que donessin sortida als seu estil de vida.

Amb l’invent de l’estiueig com a fenomen social aquest comportament es va diversificar i traslladar a nous escenaris i formes artístiques. Així van néixer molts festivals. Divendres va començar el de Porta Ferrada, a Sant Feliu, el degà de Catalunya.

Amb hàbil combinació entre el social i l’artístic, el festival es va convertir en una cita de referència. L’escenari i el cartell l’auguraven com el nostre Montreaux, al·ludint al suïs. Però la crisi va arrasar l’estiueig i la música. Avui sense diner públic no hi ha combat cultural que valgui, per molt de classe que sigui. I divendres Pat Metheny i Ron Carter el van refundar. Les evanescents melodies electroacústiques del duo van evocar els bons temps a les pells envermellides pel sol. Metheny és un vell conegut. Immillorable. Ara tothom vol que aquest auspici confirmi que Porta Ferrada tornarà a ser el que no havia de deixar de ser. Però l’estat cultural dirà la seva. L’interès del públic i un promotor capaç hi són.

Aquest estat estiuenc es va traslladar l’endemà al festival de l’Estartit. Aquí la forta implosió política del festival de Torroella està projectant un fill putatiu jazzístic de magnitud, que competirà amb els festivals francesos si va així. El grup de l’estiu (Jazz Magazine), Mehldau, Scofield i Giuliana van convèncer agnòstics i satisfer estiuejants. L’escenari bell i millorable. Potser no tenim una civilització cultural prou forta; però que s’hi posin diners i es guanyarà el combat.

Rafael Vallbona és periodista i escriptor.

Fotos: Internet. Creative Commons.

Bloc de Rafael Vallbona: Casa de VbN.