Fer | Tribuna

L’alternativa

Josep Aracil>>Defensar l’existència d’alternatives vàlides i possibles al sistema capitalista té normalment com a resposta no saber quines són o, si més no, quines pretesament són utòpiques. En cap moment es té en compte que no hi ha res més impossible, més quimèric i més utòpic que intentar reformar un sistema capitalista obsolet, que ja ha cobert el seu període històric i que no serveix per solucionar els problemes que ell mateix origina. Tot i que avui dia una revolució immediata no és viable, és possible apostar per un procés evolutiu continu, de petits canvis socials centrats en les persones i no en els diners.

En aquests moments no fan falta revolucionaris sinó constructors.

Reflexió que serveix per afirmar que en aquests moments no fan falta revolucionaris sinó constructors. Persones innovadores i creatives, que entenguin la pèrdua de temps que significa intentar fer una regeneració capitalista. I, per tant, defensin la creació d’un nou sistema, basat en el fort creixement d’una societat civil autogestionada i una mini-valoració dels aspectes econòmics i polítics, que queden al servei d’una minoria de psicòpates que persegueixen ser cada cop més rics.

Les eines necessàries per superar la influència d’aquesta banda minoritària depredadora no poden ser altres que les del pensament i la raó. Si amb els actuals avenços científics, amb una humanitat connectada globalment per Internet i amb l’ús creixent de les noves energies renovables, no sorgeix una minoria il·lustrada capaç d’obrir nous camins alliberadors, estem condemnats a viure com a esclaus, incapaços de lluitar per conquerir nous espais de llibertat en la negativa actual societat.

Cal, però, no oblidar que la humanitat mai planteja problemes per a quina solució no existeixin ja els mitjans necessaris. És per això que en aquests moments ja es pot comptar amb la matèria grisa necessària, totalment infrautilitzada, de joves i sèniors que disposen els primers, dels coneixements més avançats, i els segons, de la pretesa saviesa dels anys.

La construcció d’alternatives al sistema capitalista no ha d’estar basada en la seva destrucció. Ha d’aprofitar tots els avenços del sistema per a la construcció de nous edificis socials que apostin per l’altruisme i no per la cobdícia humana.

Fent un repàs a la historia, ens adonem que moltes restes arqueològiques es troben soterrades en edificacions, que sovint s’han aprofitat de les derruïdes pel temps, per a la seva reconstrucció. La construcció d’alternatives al sistema capitalista no ha d’estar basada en la seva destrucció. Sinó que ha d’aprofitar tots els avenços del sistema, per a la construcció de nous edificis socials que apostin per l’altruisme i no per la cobdícia humana com a motor de la història. En cap cas “anti res” sinó “a favor de”.

Tots els sistemes acaben generant els seus propis enterramorts essent segurament l’atur el del sistema capitalista. Mor un sistema i en neix un de nou, que forçosament ha d’apostar per la plena ocupació i una clara disminució del horari diari, al contrari de l’actual model que genera atur estructural crònic i precarietat, impedint la recuperació d’una vida plenament digna.

Amb el projecte Transition Towns Anglaterra endega un nou camí de transformació social que comença a estendre’s en diferents àmbits globals.

Les alternatives possibles han de néixer de baix a dalt, amb plantejaments senzills i assequibles per a la majoria de la població, sempre mantenint un lideratge minoritari pensant. La vida local 24 hores, en tots els seus àmbits incloent-hi el laboral, està basada en el projecte Transition Towns (comunitats en transició) nascut l’any 2005 a Anglaterra.

De nou, tal com va succeir amb la revolució industrial, Anglaterra endega un nou camí de transformació social que comença a estendre’s en diferents àmbits globals. La cultura del discurs crític, que analitza en cada moment els problemes reals i cerca les possibles solucions, s’hauria de convertir en el fil conductor de les naixents alternatives. Començar a creure que existeixen alternatives possibles és el primer pas per aconseguir-les.

Josep Aracil és President d’Eurosenior