Els films essencials | Viure

Las uvas de la ira (J. Ford)

Imatge d'una escena de 'Las uvas de la ira' // cine-y-literatur.blogspot.com.es

Josep Oriol Jorba >>

Nota preliminar

J. Steinbeck va publicar ‘Las uvas de la ira’, el seu llibre mes popular, l’any 1939, quan el EEUU portava 10 anys essent afectat pels efectes de la Gran Depressió. Moltes vegades, tant en el cine com a la literatura, les referències que fan d’aquet període son parcials, ja que donen la impressió d’un mera fallida financera arrossegant a grans fortunes i fent esment als cridaners suïcidis d’executius de New York i el subsegüent augment de l’atur. No obstant, el fenomen fou molt mes ampli que tot això, ja que va afectar a la societat en general mes enllà del mon financer i d’una manera més dramàtica a les classes baixes.

L’argument representat a la novel·la i plasmat després en el film de J. Ford, és un tema actual, tant pel que fa a d’immigració com a l’explotació laboral, malgrat hagin passat tants anys des de que John Steinbeck la va escriure. Es tracta sens dubte d’un clàssic de la literatura del segle XX, i per tant una obra d’imprescindible lectura per abordar la dura realitat, reflectida tant a la novel·la com en el film, relacionada amb qüestions socials tant vitals com la pertinença a una societat determinada i tot el referent al món del treball. És una obra que ens mostra, entre altres, les esgotadores jornades de treball, les condicions laborals infrahumanes, els mísers salaris, el rebuig social i les conseqüents reivindicacions de drets per part dels treballadors. Novel·la i film son d’una gran utilitat a la hora de fer una reflexió sobre la qüestió de la immigració i els drets socials i civils en general, qüestions ambdues d’una malaurada realitat vigent.

Fitxa tècnico-artística

Títol original: The Grapes of Wrath.

Producció: 20th Century Fox.

Nacionalitat i any de producció: EEUU, 1940.

Productor: Darryl F. Zanuck.

Director: John Ford.

Argument: basat en la novel·la homònima de John Steinbeck.

Guió: Nunnaly Johnson.

Fotografia: Gregg Toland.

Musica: Alfred Newman.

Direcció artística: Richard Day i mark Lee Kirk.

Decorats: Thomas Little.

Vestuari: Gwen Wakeling.

Muntatge: Robert Simpson.

So: George Leverett i Roger Heman.

Intèrprets: Henry Fonda ( Tom Joad), Jane Darwell (ma Joad), John Carradine (Casey), Charley Grapewin ( avi Joad), Zeffie Tilbury (avia Joad), Russell Simpson (pa Joad), Fran Darien (tio John), Frank Sully (Noah), O.Z. Whitehead (Al), John Qualen (Muley), Eddie Quillan (Connie Rivers), Shirley Mill ( Ruthie Joad), Darryl Hikman ( Winfield), Frank Faylen (Tim), Ward Bond (policia), Grant Mitcell (guardià).

Duració: 129 minuts.

Cel·luloide: Blanc i negre.

Sinopsi argumental

El film ens situa als anys 30 del segle XX als EEUU, en plena depressió econòmica. Molts famílies de camperols van perdre les seves llars i les seves terres a conseqüència de la voràgine de les grans companiyes agrícoles, havent d’abandonar els llocs on tenien les seves arrels i anar-se’n a l’oest de la nació, a la recerca de subsistència. El film ens mostra com arquetip social la família Joad, per explicar-nos les vicissituds que van tenir que suportar una gran part de la societat camperola d’aquella època. El camí cap a l’Oest esdevé com una mena d’odissea cap a la “Terra promesa”, on pensen trobar la solució als seus problemes bàsics com son un lloc per viure i un treball per a subsistir. L’èxode que empren la família Joad s’inicia al Oklahoma i acaba a Califòrnia, terra de vinyes, on pensen treballar en la collita del raïm. La incomprensió, les dificultats, els entrebancs, la violència i la gana, seran els companys de viatge d’aquesta feixuga travessa.

L’autor

John Ford (1 de febrer de 1894-31 d’agost de 1973), actor, director i productor cinematogràfic, va ser per quatre vegades guanyador del Premi de l’Acadèmia. D’origen irlandes. Va ser seminarista catòlic. Considerat com un dels mestres mes importants i alhora pioner del cinema americà després de Charles Chaplin i D. W.Griffith. Autodidacta, tot i que va estudiar Belles Arts. Va cultivar d’una manera molt pròdiga el gènere del Western.

Orson Wells va dir d’ell: “John Ford es un poeta”. El germà de Ford el va encaminar cap al món del cinema.

Els seus films presenten una unitat de forma i de contingut, on no hi ha divorci en els seus plantejaments, resultant una sintaxis i una narrativa moderna molt comprensiva. Va aconseguir fer pel·lícules artístiques però alhora comercials. Va ser un home d’una enorme inventiva. Treballa a l’època de la cinematografia sonora, malgrat el film El caballo de Hierro el vagi fer en cinema mut; En aquet tipus de cinematografia muda va ser deixeble de D.W.Griffith.

Treballa molt bé els plans seqüència, el pla anomenat americà, el zoom i el travelling. En els seus films hi posa lirisme i molt interès pel ser humà, es tracta d’un humanista. Ford va ser molt hàbil a alhora de contractar un equip de guionistes que van contribuir a què les seves pel·lícules fossin veritablement comprensives, suggerents, senzilles, i que en general transmetien els valors permanents com la honestedat, l’amor, la família, el matrimoni. Ford va ser un dels primers directors en crear estereotips, els coneguts herois de Ford. Per acabar, indicar que el cinema de Ford va ser impregnat del ‘New Deal’, convertint-se en un espectacle de masses de plena utilitat social.

Context de la realització

Seguint l’idea expressada en el paràgraf anterior cal insistir que aquella societat tenia fam de cinema, tenia necessitat de distreure’s i de recordar la felicitat dels temps passats . John Ford a traves dels seus films aconsegueix satisfer aquestes necessitats socials reclamades, però també al mateix temps despullava la societat que els havia traït.

“El cine durante el ‘New Deal’ se convirtió en un espectáculo de masas desde 1927 con la banda sonora incorporada. Los norteamericanos, en plena depresión econòmica reivindicaron la entrada gratis para el cine ya que la consideraban una necesidad básica, como el pan y el vestido. Había hambre de cine, de distraerse… pero también de desnudar a la sociedad que los había traicionado, de reivindicar la lucha y el sacrificio como único camino para alcanzar la felicidad en el futuro”. (Andreu Mayayo, 1989).

Corrien els anys de la presidència de Roosevelt, un president que va renovar el mandat quatre vegades. Als anys 30 l’augment dels problemes laborals, la violència perpetrada en algunes companyes i les vagues van esdevenir fets comuns i continuats al llarg de mes d’una década. Anys de recessió econòmica. Al 1938, concretament el 24 d’octubre va entrar en vigor “la Llei del salari i de les hores de treball”; aquesta establia el salari minin i màxim d’hores de treball setmanal a les indústries i tanmateix prohibia el treball dels nens. El rearmament i la despesa militar es va incrementar substancialment. El món rural no va ser una excepció a aquet estat generalitzat de crisis social i econòmica. La mecanització i la voràgine de les corporacions van provocar la ruïna de centenars de milers de petits camperols, tant els jornalers com els petits propietaris. El film de John Ford pretén plasmar aquesta crua i injusta realitat.

Cronologia i context històric del film

“Los campesinos también habian vivido los felices años 20. A lo loco, se endedudaron hasta el cuello y explotaron a precio fijo la tierra hasta erosionarla, y los recursos naturales… el gobierno demócrata de Roosvelt decidió intervenir el sector agrario a degüello. Cien millones de cerdos serian degollados durante el otoño de 1933 y así la administración pudo repartir más de 50 millones de Kgs de carne de cerdo congelada entre las personas más necesitadas. El origen de la Ley de Reforma Agraria, promulgada el 12 de mayo de 1933… autorizaba al Departamento de Agricultura a reducir la superficie cultivada, previa indemnización a los campesinos de los productos excedentes… En un amplio territorio… este organismo (Tenessee Valley Authority) autónomo del gobierno federal puso en pràctica un proyecto de planificación económica nacional… Desde el punto de vista de la organización económica y social, se crearon más de un centenar de cooperativas, que dieron vida a más de cincuentamil explotaciones familiares”. Andreu Mayayo.

La pel·lícula del John Ford contextualitza aquesta època de greu crisi socioeconómica en la que dóna una pinzellada de la crisis global, però s’endinsa d’una manera notable en les dificultats del món rural.

Cal recordar que el 1930 les xifres d’atur van arribar a 15 milions. Davant aquesta situació de crisi generalitzada, el President Roosvelt, el 32è president de EEUU, a l’any 1933, denuncia la profunda crisi de la nació i emprèn un important programa per a superar-la, es tracta de l’anomenat ‘New Deal’. A partir d’aquell moment es substitueix l’incontrolat liberalisme econòmic dels governs republicans precedents per un sistema mixt que compaginava el respecte a les lleis del mercat amb l’intervencionista estatal (aplicacions Keynesianes).

Valoració crítica

“Sin duda, es una de las obras maestras de John Ford, que ofrece una perfecta evocación de la América de los años 30. Refleja el clima de desolación, desesperanza y pobreza que vivió gran parte del pueblo americano a raíz del crack del 29, Ford conjuga la poesia cinematogràfica con el dramatismo”. José María Caparrós.

El film de John Ford, basat en la novel·la homònima de John Steinbeck, passa de l’imaginari al real; és un testimoni narrat en forma de crònica de la visió del mon americà dels anys 30. Ens trobem davant d’un film que té tant valor documental com artístic. Malgrat el lirisme i la poesia expressada en tot un seguit d’imatges, diàlegs i música, el document fílmic supera a la novel·la de Steinbeck en poesia i en missatge social.

Mitjançant la perícia de la tècnica de filmació i de realització de John Ford (plans generals, plans principals en ‘travelling’, plans mitjos amb alternança de plans generals, primers plans, contrallums, simbolismes i ‘travellings’ continuats), inspirat per una banda en la novel·la homònima, i per altra en uns fets reals, converteix la pel·lícula ‘Las uvas de la ira’ en una autèntica crònica històrica.

El film aconsegueix mostrar amb gran realisme no tant sols la situació dramàtica d’una gran part del camperolat americà, sinó, encara que d’una manera molt puntual mitjançant unes determinades escenes, la nova realitat que s’estava formant de millora social i econòmica a conseqüència de les mesures d’intervencionisme estatal de la política demòcrata del president Roosevelt. Cal recordar que la Gran Depressió va tenir uns importants lenitius gràcies a les polítiques decidides del govern demòcrata al qual John Ford defensa d’una manera expressa.

Tanmateix, indicar que el film no solament vol ser un mitjà de denúncia social referent a la crisis generalitzada, l’especulació dels salaris, el maltracta de les persones, les condicions infrahumanes de misèria i gana, sinó també un document obert d’estudi de les mentalitats. Referent a això cito tot seguit unes frases molt significatives de l’obra:

“Cuando un campesino no necesita a sus bestias para arar no las deja morir de hambre, sino que las cuida para cuando las vuelva a necesitar”.

“Quizá no haya alma humana propia…sino tan solo un alma grande que nos pertenece a todos…”.

“..nosotros somos el pueblo, nunca morirà…”.