Fer | Tribuna

L’economia col·laborativa

Pere Prat>>Sempre l’enginy s’ha estimulat amb les situacions de penúria que s’endevinen permanents. Surten idees que s’escapen de la legislació establerta. Són iniciatives innovadores i diferents. Com les de l’economia col·laborativa i el baix cost, que lliguen velles necessitats amb nous paradigmes. Així, a l’empara del món digital i la mobilitat dels smartphones i tablets, s’han creat formats per compartir serveis que sempre s’havien considerat elitistes. Posen a l’abast de grans capes socials allò que abans era sols per minories. I això provoca reaccions irades contra plataformes com el Low Cost, REC, Booking, HomeAway, Airbnb, Uber, Blablacar, Trocobuy o ING. Les generen les empreses tradicionals, que es queixen de competència deslleial. Així estructures empresarials molt lleugeres, apareixen i desapareixen en un obrir i tancar ulls. Miren de fer servei i beneficis amb la informació i intangibles. Són més rendibles i paguen menys impostos. Afecten a les botigues, venent productes en llocs inversemblants. Competeixen amb les empreses turístiques, avions, taxis i hotels. I també creen nous vehicles financers, sense establiments permanents.

La digitalització ja ha fet trontollar moltes industries, siguin els rellotges, les fotografies, les agències de viatge, els correus… Però les activitats amb poder i influència política reaccionen per impulsar lleis per perseguir els “intrusos”. Així comencen a aparèixer noves regulacions que permeten posar multes per sancionar a conductors que transporten passatgers a través d’Uber o a l’empresa Airbnb per facilitar apartaments que no estan qualificats com “turístics”. Però són incapaços de controlar els balcons del carrer Estafeta de Pamplona que es lloguen per contemplar els que corren davant dels braus, o els de la Gran Via de Madrid, que s’oferien les empreses de comunicació per que podessin enregistrar la passejada reial en el dia de la seva coronació.

Les iniciatives de l’economia col·laborativa i el baix cost lliguen velles necessitats amb nous paradigmes

Els “tradicionals” estan revolucionats, malgrat tenir el suport legal, per acció o omissió, perquè les administracions sols poden seguir el rastre de les empreses “estables” a qui cobrar els impostos. I en canvi són incapaces d’exigir-los a aquests “fantasmes” que comparteixen béns i serveis. Per què, qui no ha fet un viatge en un cotxe on entre tots han pagat la benzina? Però ara aquestes conductes esporàdiques es generalitzen i apareixen plataformes que proliferen com bolets a la tardor. I a més s’han convertit en una opció ideològica. Una mena de religió que es fonamenta en la intel·ligència per deixar la marginalitat i esdevenir un fenomen de masses. Una forma per entrar a la “nova era” que diuen que serà més humana i menys reglamentada. Més anàrquica i que rebutja la casta del poder.

I les administracions esdevenen ineficients perquè sols poden actuar quan les empreses tenen dimensió econòmica. Quan s’han convertit en competidors dels sectors tradicionals, que es queixen perquè ja suposen una amenaça per les seves estructures existents. Però són els que paguen els impostos que aguanten l’entramat del poder, que es fonamenta en la regulació. Però no sempre té temps per actualitzar les lleis, perquè a vegades es tracta sols d’intermediacions i comissions. I aleshores és difícil saber com taxar-ho, perquè és difícil fer-ho amb gent que complementa els seus ingressos – que la marginalitat els ha pres- i que vol deslligar-se del jou legislatiu, malgrat segueixin proclamant que cap activitat ha d’afavorir l’economia submergida, saltar-se el pagament d’impostos, malbaratar els drets laborals o els dels consumidors.

L’evolució de les activitats a models més eficients no es deturarà, malgrat les sancions i prohibicions

Però no es deturarà l’evolució de les activitats a models més eficients, malgrat les sancions i prohibicions. Les transaccions a la xarxa es fan en milisegons, mentre que les lleis i reglaments han de passar debats i tràmits que requereixen molt temps. I l’opinió del consumidor difícilment variarà per un canvi legislatiu, si ja ha vist els beneficis i l’activitat ha assolit una implantació massiva. Aleshores el sistema haurà de regular el model, però aquest ja serà un altre diferent quan arribi la nova norma. Aquest és l’ideal dels emprenedors. Fer activitats ràpides, que permetin fer proves sense arriscar en excés. Per això cada any en sorgeixen més. Els joves veuen ací l’oportunitat d’intentar el somni que els doni futur i esperança. Per la revolució del “peer-to-peer” (de particular a particular) ja no es pot deturar. Com els temps. Som a la nova era.

Publicat a La Veu de l’Anoia